Pere Soler (PSC): «Si les esquerres tornem a sumar, apostarem per revalidar un govern progressista»

El PSC no és capaç d'amagar el seu somriure. I ho fa perquè és conscient que, de nou, molt probablement tindran una de les claus més grans per desbloquejar la vertebració del pròxim govern de Sant Cugat. Des d'un pragmatisme cèntric, l'alcaldable Pere Soler augura un mapa replet d'oportunitats que els permetin conservar el seu objectiu primordial: "Continuar sent decisius en la governança de la ciutat". I si pot ser des de l'alcaldia, millor.

El candidat, que encapçala la llista socialista per tercera vegada, confia que els vents favorables provinents de les alenades del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i del secretari general del PSC, Salvador Illa, ho facin amb prou intensitat per convertir-lo en la primera força política de les esquerres. En una entrevista a NacióSantCugat, Soler fa balanç del govern de coalició compartit amb ERC i la CUP, mentre analitza els principals reptes de ciutat i aborda el mapa dels futuribles pactes postelectorals.

- Ha funcionat el tripartit?

- Molt. Des del començament vam tenir una gran entesa perquè compartíem uns objectius comuns a l’hora de treballar pel bé de la ciutat. Estem satisfets amb la feina feta i les relacions teixides.

- Per tant, entenc que no us en penediu? Hi havia veus dins del partit que asseguraven que era una aposta arriscada…

- No, perquè ens hem coordinat prou bé. Des d'un primer moment ja ens vam vertebrar amb tres nivells jeràrquics de treball: el nucli dur -configurat per l’alcaldessa Mireia Ingla (ERC) i els portaveus dels altres dos partits (PSC i CUP)-, el govern en si mateix i els serveis tècnics de cada àrea. 

- Quins han estat els màxims moments de tensió del mandat?

- A ningú se li escapa que hem hagut de superar plegats, cosa que també ens ha enfortit molt com a govern, un temporal Glòria, l’impacte de la pandèmia i la recent crisi econòmica i energètica derivada de la guerra d'Ucraïna.

- Però respecte a l'ideari polític entre les diferents formacions de l'executiu?

- Doncs potser la redacció del pressupost, l’aplicació de determinades polítiques o algunes accions judicials relacionades amb la pancarta dels presos polítics o desnonaments. De totes maneres, qualsevol mena de crisi que haguem tingut sempre s'ha aconseguit resoldre internament des del primer nivell. 

- Com ha estat compartir govern amb un partit antisistema?

- El millor d’aquest partit antisistema és que ha funcionat en el sistema. No diré que se l’ha menjat, però és evident que han hagut d’actuar com a sistema per poder desenvolupar els projectes recollits en el seu programa electoral i en l’acord de govern.

- I des del PSC, a què han hagut de renunciar?

- Principalment a algunes àrees que ens hagués agradat portar de manera directa per poder incidir molt més com la d’Habitatge, Joventut o Esports.

- A la roda de premsa de balanç del mandat van afirmar que durant aquests darrers quatre anys s'han efectuat uns "girs irreversibles" en polítiques progressistes...

- Sobretot en maneres de funcionar i mecàniques de transparència. Així, hem començat a fer dacions de compte dels pagaments extrajudicials o clarificat la gestió dels diferents organismes autònoms amb la respectiva dissolució d’ens satèl·lits com el Catalonia Innovation Triangle (CIT) i Sant Cugat Actiu, i una liquidació de l’IGEPESI també pendent. Tanmateix, també s’han fet passes irreversibles a l'hora d'implementar polítiques socials i en la lluita contra la precarietat habitacional, acompanyades d'un reforç indiscutible en polítiques d’igualtat, feministes i de promoció econòmica.

- A més, en clau d'anàlisi política, el PSC ha aconseguit dinamitar l’eix de blocs independentista-constitucionalista que ha definit les possibles sinergies entre partits durant els últims anys.

- Una de les qüestions d’èxit que reivindico de l'acord de govern és aquesta ruptura de l’independentisme des del propi independentisme. I, aquest fet, ha tingut una importància cabdal arreu del territori perquè va provocar pactes posteriors a arreu del país -com a la Diputació de Barcelona- on s’ha trencat aquest eix nacional per retornar a l’eix esquerra-dreta en cerca de socis naturals. Més recentment, a Valldoreix també s’ha pogut veure aquest canvi de paradigma amb el suport explicitat pel PP a la llista encapçalada per la candidata de Junts.

"Hem aconseguit trencar l'independentisme des del propi independentisme"

-  Per tant, consideren que han estat pioners a l’hora de recuperar aquelles aliances històriques?

- Trencar aquest eix era molt important perquè és aleshores quan es comença a fer política local vertadera. L’àmbit municipal té molt poc a jugar davant de la voluntat d'aconseguir la República Catalana. A més a més, que una ciutat amb els índexs de qualitat de vida com Sant Cugat estigui governada per forces d’esquerres també és molt simptomàtic i està ajudant a esquinçar una establerta fotografia sociològica de la població. 
 - Fan alguna mena d’autocrítica?

Sí. Hi ha moltes coses que s'haguessin pogut fer millor, altres pendents a millorar i altres que directament ens hem deixat a la cartera. Cal recordar que hem patit dos anys de paràlisi per la crisi sanitària de la Covid-19 i no hem pogut desenvolupar tot allò que haguéssim volgut.

- Com què?

- Doncs moltes de les inversions que actualment estan veient la llum podrien haver arribat amb anterioritat. A més, sense una congelació de taxes, preus públics i impostos hauríem tingut més recursos econòmics que s'haurien redistribuït en polítiques concretes per a la ciutadania.

- Emmarco aquesta pregunta de l'autocrítica a partir de les dades recollides en els darrers Observatoris Sociològics que puntuen aquest govern com el pitjor de tot l’històric amb un 5,2... 

- Totes les enquestes marquen tendències. I a Sant Cugat, com a tot arreu, els problemes sempre giraran cíclicament sobre els mateixos temes: manteniment urbà, mobilitat i seguretat. I, darrerament, s’afegiria una quarta en matèria d’habitatge. Aquests són els assumptes que més preocupen a la ciutadania i és quelcom completament normal. Que aquest sigui el govern pitjor valorat? D'acord, però continua aprovant. En tot cas, penso que la ciutadania és conscient que calia impulsar aquest canvi de govern per trencar dinàmiques perverses en l’organització interna de l’Ajuntament, així com per cessar relacions qüestionables entre entitats i proveïdors.

- Respecte a la seva àrea, la majoria de formacions polítiques -inclosa la CUP- s’han queixat de la gestió econòmica i pressupostària de l’Ajuntament que ha deixat el consistori amb un dèficit de 3,2 milions d’euros. No venien a endreçar les finances?

- I ho estem fent. I això comporta que les finances siguin reals i no es portin de manera fictícia com es feia fins ara amb uns pressupostos que amagaven bosses de diners que mai s’executaven i s’arrossegaven anys.

"Els governs anteriors portaven les finances de manera fictícia"

- Per què veta la paraula “retallada” i insisteix en la de “contenció”? Si un govern té prevista una acció però, arran de la delicada situació econòmica de l’Ajuntament, es demana a les regidories que deixin de gastar per estalviar al màxim, s’estan reduint les expectatives inicials. És a dir, s’està retallant l'acció de govern.

- Retallar implicaria haver tret a una àrea, per exemple, dos milions d'euros. I això no ha passat. El que hem demanat és congelar certes polítiques, per reprendre-les més endavant.

- Però, insisteixo, la conseqüència continua sent que s’acaben retallant les expectatives originals de cada regidoria...

- Jo l'únic que he demanat és contenció per evitar gastar de més i instar a desplegar només aquelles polítiques que tenen un impacte a curt termini. En cap cas s’ha vist afectat cap servei que ja s’estava oferint amb anterioritat a la ciutadania. Només hem demanat que no es posin en marxa més projectes fins que s’aconsegueixi reequilibrar la balança d’ingressos-despeses.

- No s’hauria hagut de preveure aquesta davallada en ingressos per evitar aquest decalatge?

- Potser sí, però era impossible preveure-ho en el volum que ha acabat sent amb la caiguda de la recaptació per l’IBI, les plusvàlues o el retorn de les bonificacions per les fotovoltaiques. D’aquestes últimes, quan vam arribar al govern teníem acumulats més de 450 expedients que calia posar al dia arran d’una ordenança mal redactada i il·legal. Una espasa de Dàmocles que calia anar retornant gradualment per evitar que aquesta anés creixent. Que s’hagués pogut fer molt millor? Evidentment. No ha estat fàcil construir un pressupost nou amb una base que havia de respondre al Pla d'Actuació Municipal (PAM) d'un govern de coalició.

- I com és possible que aquest govern hagi acabat sempre aprovant tard els pressupostos malgrat comptar amb una majoria absoluta?

- Aquesta és una de les grans dificultats que ens hem topat amb un govern amb tres formacions polítiques; i és evident que, amb un govern solitari, resulta molt més fàcil vertebrar un pressupost. Ens ha costat posar-nos d’acord. Tot i això, vull destacar que hem registrat un augment de la partida del 100% en l’àrea de Drets Socials; del 200% en Promoció Econòmica durant la pandèmia; i altres augments significatius en matèria d’habitatge que inicialment no estaven contemplats. A banda de tots aquells contractes caducats que calia redimensionar per actualitzar els serveis municipals a les necessitats de la ciutat. 

- D’altra banda, una de les regidores més aplaudides ha estat la de Promoció Econòmica que presumeix d’haver aconseguit uns nivells mínims d’atur, un compromís transversal per a una ocupació digna i de qualitat i d'haver potenciat la xarxa d’economia social i solidària. Quina valoració en fan aquí?

- Crec que en les quatre grans àrees que hem liderat els socialistes s’ha fet una molt bona gestió, que ha anat de la mà d'un gran treball intern en reeducació i reorganització dels equips de treball. Pel que fa a Promoció, val a dir que la pandèmia ens va ajudar molt a treballar colze a colze amb els principals agents socioeconòmics de la ciutat. L’objectiu era que se sentissin reconeguts i que comptessin amb una participació directa. Sempre que han tingut un problema, la regidoria ha respost immediatament. Així doncs, l’èxit estava assegurat i estic convençut que, de cara als pròxims anys, continuarà guanyant pes. Els socialistes sempre hem pensat que la principal política social és crear nous plans d’ocupació.

- Parla d’èxit a totes les àrees, no obstant això, la mobilitat ha estat una de les àrees més polèmiques del mandat… Considera que s’ha fet "joc brut" o la ciutadania té motius reals per estar molesta?

- En general, la ciutadania està molt mal educada pel que fa a la utiltizació del vehicle privat. En una iniciativa que vam organitzar amb els Agents de Civisme, vam constatar que el 95% dels conductors que passaven per Rius i Taulet s’ho podien estalviar agafant les anelles de circumval·lació exterior. Un comportament negatiu que s’accentua quan la ciutadania topa amb alternatives de mobilitat molt millorables de transport públic i que segurament no hem sabut explicar.

- D’aquí precisament neix la queixa, que els nous projectes relacionats amb la mobilitat no han estat acompanyades d'alternatives reals i útils. 

- Però és que les alternatives no s’havien d’implementar perquè ja hi eren. Els conductors han d’utilitzar altres vies i evitar circular pel centre. En tot cas, ens ha faltat fer un esforç comunicatiu més important. Ara bé, independentment de l’opinió de la població, l’aposta que hem fet per impulsar una mobilitat sostenible ha estat un èxit des d’un prisma de seguretat i connectivitat amb els barris. I malgrat tot, després d'haver creat més de 25 km nous de carrils bici, continuem rebent crítiques per part dels ciclistes per no haver-ne fet prou i crítiques per part dels conductors perquè fan nosa. Ara bé, reconec que ens fa falta promoure més mecanismes sancionadors. 

- També queda pendent actualitzar la xarxa d’autobusos urbans que continua a la taula de l’AMB, liderada pel PSC…

- Aquí hi ha un tema competencial amb un bloqueig jurídic. Volem traspassar competències i estem mirant de definir legalment com s’efectuarà aquesta cessió per poder desencallar el conveni. Però ja estem a prop. Abans d’acabar l’any ja podríem tenir un primer esborrany dels tres convenis que ens afecten a l’hora d’oferir aquest servei: traspàs de les línies, marquesines i plataformes d’accés.

- Anem als més polèmics. Què cal fer amb l’Anella Verda? Des de Junts són partidaris d’eliminar-la temporalment fins a fer-ne una revisió completa.

- Quan fas una aposta d’aquestes característiques, no pots fer marxa enrere. La ciutadania ja ha assumit que ha vingut per quedar-se. Abans de tornar a fer pedaços sobre l'Anella, cal allargar la vista i posar sobre la taula l’actualització del nou pla de mobilitat. 

- I amb la Zona de Baixes Emissions? Hi ha moltes veus que també reclamen que es congeli fins que no arribin aquestes alternatives “reals i útils” de mobilitat…

- És que tampoc podem congelar-la. Europa ens diu que l’any 2024, totes les ciutats de més de 50.000 habitants n’hauran de tenir una. Hi estem obligats. A més, hem estat pioners a Catalunya sent el segon municipi que l’ha posat en marxa.

"No podem congelar la ZBE, estem obligats a tenir-ne una"

- S’ha volgut córrer massa? No tothom pot finançar-se un canvi per un vehicle menys contaminant...

- Crec que no. Ara bé, el que sí que penso és que Europa no ho ha fet del tot bé. Calia oferir a la ciutadania alguna mena d’incentiu, que escapa de les competències locals, per fomentar la substitució de la flota privada dels vehicles per ajudar a promoure aquesta transició cap al cotxe elèctric. Per exemple, s’hauria pogut obrir una línia de subvencions econòmiques a través de les pròpies concessionàries per esperonar la seva venda. 

- Al llarg de la legislatura hi ha hagut una queixa constant en relació amb el manteniment urbà i a la brutícia dels carrers, especialment dels voluminosos… 

- La pandèmia va canviar els hàbits de consum i, des d’aleshores, la quantitat de residus ha crescut un 30%. Nosaltres podem fer pedagogia, però això acaba sent una militància personal. A més, ens trobem que els santcugatencs són molt autoexigents sobre com volen tenir la ciutat i, en aquest sentit, nosaltres hem intentat ser molt proactius alhora de solventar les queixes que ens fan arribar els veïns. 
 
Estem fent passes endavant cap a una nova licitació del servei de recollida de residus i neteja viària, que previsiblement s’aprovarà definitivament abans que acabi l’any, on es contemplen totes aquestes redimensions i millores passant dels 5 milions als 9 milions d’euros. Cal recordar que, a dia d’avui, tenim un contracte caducat amb una empresa que està prestant el servei de manera forçada per a una ciutat de 50.000 habitants i no per a una de gairebé 100.000 com som actualment.

- Sobre habitatge, un dels pals de paller en la configuració d’aquest tripartit. La voluntat era incidir en potenciar el mercat d'habitatge públic i assequible. Més enllà d'un document (Pla d'Habitatge Assequible 2030) on es recullen diverses projeccions de cara al futur, en tota la legislatura no s'ha aixecat cap nova promoció…

- Perquè les tramitacions urbanístiques sempre costen d’engegar. Durant aquests anys s’ha planificat i fet una revisió del document del govern anterior que tan sols contemplava un parc d’un 5% d’habitatge públic. Nosaltres dupliquem aquesta xifra.

- Una lectura optimista perquè aquest document podria néixer supeditat a una continuïtat d'un govern progressista. Si després de les eleccions torna Junts, podrien agafar aquest pla i llançar-lo a les escombraries tal com va fer aquest executiu amb l'anterior pla.

- Nosaltres també ens vam trobar amb l’anterior document sense participar-hi. I Junts, com a membre del Consell d'Administració de Promusa, ha tingut tot el temps del món per dir la seva. Mai han presentat cap proposta. 

- I si l'acaben llançant, no s'hauran perdut quatre anys sense haver fet res substancial?

- No, perquè cap de les promocions que estaven plantejades en pla 2030 de l’anterior executiu no s’han aturat. A més, durant aquesta legislatura s’han fet gestions en matèria urbanística, s’ha recuperat sòl de l'IMPSOL i s'han desencallat esculls en parcel·les de l'Incasòl, posant-se també operacions de microurbanisme sobre la taula. 

- Respecte al compromís compartit d’aconseguir arribar a un 10% del parc habitacional com a públic en menys de 10 anys. És un pronòstic realista?

- És realista sempre que es compleixi la primera derivada: la cobertura de les vies de tren de l’R8 a Ca n'Ametller. I, per a això, cal el vistiplau del Ministeri de Foment que és el que estem treballant.

"Ja dibuixarem l'espai quan tinguem assegurat el cobriment de les vies"

- Sobre la projecció i els renders digitals d'aquest espai, tenint en compte que tot el desenvolupament de l’àrea està supeditada a aquest cobriment de vies que també apel·larà a desenes d’actors diferents -públics i privats-, són una mirada honesta o un brindis al sol?

- No comentaré res dels renders perquè no vam participar en el seu disseny. 

- Qui els va fer?

- L’àrea d’Urbanisme (ERC) perquè considerava que s’havia de mostrar alguna cosa. Sigui com sigui, quan tinguem el vistiplau de Foment pel cobriment de les vies, ja començarem a dibuixar l’espai de la mà de les promotores que són qui acabaran finançant les obres. Alçades, equipaments, zones verdes…

- Cal protegir el model de ciutat? Fa uns mesos, van desmarcar-se dels seus companys de govern anunciant que calia fer un replantejament del polèmic projecte de Ragull Centre... 

- Sí, però el replantejament no l’enfoquem sobre l’edifici en si mateix o el nombre de plantes; sinó sobre si allò s'ha de contemplar com una peça única. Fa anys tots els partits vam conjurar-nos per salvaguardar aquell polígon industrial de l’especulació urbanística. Ara nosaltres proposem trencar aquell consens explicant que la ciutat està creixent i està tendint inevitablement a abraçar aquest polígon. Així, pensem que ha arribat el moment de replantejar-s’ho tot. Inclosa la possibilitat de modificar la qualificació de sòl terciari per acollir habitatge a tot l’indret que també comprèn l’entorn de l’Horta Alliberada, Lubrizol i Can Calders fins a l’antiga Dephi. Des del PSC apostem per fer habitatges protegits en tot aquest espai.
 
- I què s’ha de fer amb tot aquell teixit industrial?

- Doncs haurem d’oferir altres indrets de la ciutat pel seu trasllat per no perdre teixit econòmic. 

- I tema alçades, no són prioritàries?

- Relativament. Just davant de l’avinguda Ragull hi ha altres edificis d’alçades considerables. No ens fa especial por aquest tema.

- Parlem de l'escola La Mirada que continuarà, indefinidament, sota bloqueig judicial. Què hem de fer aquí? No caldria començar a buscar alternatives en cas d’obtenir una sentència desfavorable i evitar perdre més temps?

- És que no hi haurà cap sentència desfavorable. Aquestes al·legacions presentades amb mesures cautelars cauran quan el Tribunal Constitucional resolgui que un jutjat de primera instància no té competències per dirimir sobre aquesta qüestió. Tanmateix, cal recordar que la construcció de La Mirada no ha estat recorreguda, sinó que ho ha estat el projecte de trasplantament de l’arbrat. 

- En aquest mentrestant, la comunitat educativa està molt molesta i es queixa que l’Ajuntament no ha respost a les seves demandes per fer més còmode la vida de l’alumnat… Què respondria als afectats i als alumnes que porten tota la seva etapa escolar en mòduls?

- És una llàstima que així hagi estat per interessos partidistes i incomprensió. És evident que els valors ecològics de l’espai hi són, però penso que els valors socials que aporta aquest equipament al barri no s’han tingut tan presents. Ara bé, vull remarcar que l’Ajuntament sempre ha estat al seu costat. Ens podran acusar de moltes coses, però en cap cas de no haver-los fet companyia. A aquestes demandes anirem responent de mica en mica, però cal recordar que els mòduls es troben en una situació de provisionalitat mentre ocupen un espai de gaudi públic. No podem fer grans infraestructures que s’acabaran tirant a terra quan s’inauguri l’escola. 

- En l'entrevista de candidats a NacióSantCugat, la tinència d'alcaldia i portaveu de la CUP, Marco Simarro, va afirmar que no tots heu remat amb la mateixa intensitat per a la internalització de serveis. S'han posat pals a les rodes des del PSC? 

- No. Ens vam comprometre amb estudiar la municipalització d’alguns serveis i ara s’han posat les bases per construir una nova empresa pública que servirà per internalitzar-los després de constatar que el canvi a una gestió pública directa serà més rendible econòmicament sota una mirada compartida d’eficiència i eficàcia. 

- L'estudi de l’aigua va sortir que sí.

- Va sortir que sí en un estudi fet de part. Sobre l’aigua, qui escriurà el darrer capítol serà l’AMB qui, per competència, determinarà a través d’un estudi seriós els beneficis entre la gestió directa o a través d’una empresa mixta tal com està funcionant òptimament a una trentena de municipis del nostre entorn. 

- Una AMB sota regnes socialistes que, a priori, no s'intueix massa procliu a executar la cessió. Per això penso que es parla de bloquejos…

- Home, doncs jo aleshores podria dir que l’àrea de Bon Govern (CUP) estava prioritzant la gestió a futur per sobre de determinar si realment l’assumpció d’aquesta gestió seria més beneficiosa per a la ciutadania. 

"Sembla que hi ha a qui li costa entendre que l’AMB desenvolupa un servei públic"

- Sobre aquesta prevista empresa pública que es constituirà amb la missió d'internalitzar alguns serveis, quins serien els principals?

- La gestió de neteja d’edificis públics, la gestió dels mercats municipals, la regulació d’aparcaments, la grua municipal i el cementiri.

- Per tant, de subministraments bàsics, cap. 

- Tornem a les mateixes. Ja tenim una gestió energètica metropolitana executada per TERSA, amb qui aviat es desenvoluparà una prova pilot per a la instal·lació de 3.000 m2 de plaques fotovoltaiques per tal d'impulsar més energia sostenible. Sembla que hi ha a qui li costa entendre que l’AMB, com a administració pública, desenvolupa un servei públic. 

- Però el matís, destaquen, rau a recuperar sobirania popular des dels Ajuntaments…

- Però quina sobirania popular si aquesta també apel·la a una administració de segon ordre com l’AMB o la Diputació de Barcelona. Allà també hi ha representants públics. I, en aquest mandat, hem rebut prop de 20 milions d’euros d’aquests organismes supramunicipals per invertir en polítiques socials, d’ocupació i altres projectes. Reclamar això és no entendre com funciona aquest sistema d’administració pública a multinivell. 

- Si us heu conjurat en la defensa de l'habitatge, sobretot entre aquells que es veuen expulsats arran dels desorbitats preus del mercat immobiliari, per què no han estat també a peu de carrer intentant aturar desnonaments?

- El PSC és un partit d’ordre que defensa la llei i que, per tant, si considera que una llei és injusta la intentarà canviar pels canals pertinents. L'únic que estem fent posant-nos al capdavant d'una comitiva judicial és confondre la ciutadania i el paper que li pertoca a cadascú. Com a administració pública no ens podem oposar a una decisió judicial. D’altra banda, sí que podem fer al·legacions, assessorar i donar un cop de mà als afectats. 

- I el bloqueig a un pronunciament institucional en defensa a la tinenta d’alcaldia, Lourdes Llorente, sancionada pels Mossos durant el transcurs d’un desnonament? Això no implica oposar-se davant d’una comitiva judicial, sinó simplement fer una valoració política d'uns fets ocorreguts a una companya del seu propi govern.

- Però és que la institució de l’Ajuntament està per sobre de les persones i de les personalitats. Allò va ser una decisió particular.

- Particular no. Llorente es va presentar com a tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament, no com a ciutadana. 

- Aquest cas ni s’havia parlat prèviament en el nucli dur ni amb la resta de membres del govern. Si ho haguéssim fet, i veient la situació particular de vulnerabilitat de les llogateres afectades, potser hauríem pres una decisió consensuada i ens haguéssim presentat allà tots tres partits. Però quan un pren una decisió de manera personal, també ha d’assumir que les conseqüències també seran personals.

- Sobre el post 28-M. Seria partidari de revalidar un tripartit o quadripartit amb l’entrada dels comuns?

- El primer que haurem de fer és analitzar els números després de les eleccions. En tot cas, d'inici soc partidari que com més restringit sigui el govern, millor. Aquest mandat hem constatat que un executiu tripartit ha tingut certes dificultats pel que fa a la gestió i, amb un a quatre, encara en serien més. Caldrà veure quantes forces d’esquerra són necessàries per mantenir un govern progressista.

- Amb qui considera que podria forjar majors sinergies?

- Està clar que hi ha hagut molt bona entesa amb ERC. També caldrà veure si els comuns aconsegueixen tornar a entrar al plenari.

"Les aliances naturals del PSC són les esquerres"

- Sempre s'han reivindicat com a pactistes i amb la voluntat de, sí o sí, continuar sent "decisius en la governança" de la ciutat sense arribar a tancar mai la porta a un possible pacte amb Junts. No és Groucho marxisme això? Si no t'agraden els meus principis, en tinc uns altres?

- No. Nosaltres ja vam compartir executiu en el seu moment amb el PDECat i, des del primer moment, amb la vertebració de l’acord de govern, ja van quedar molt clares les línies sobre les quals es treballaria. Tot i això, a ningú se li escapa que les aliances naturals del PSC són les esquerres. I veient els resultats positius que hem obtingut, no veig per què hauríem d'optar per un altre model si els números tornen a donar.

- Amb relació a l'opció anterior, com es podria vendre al seu electorat que, després de liderar quatre anys un canvi de rumb respecte als models convergents, ara pactés amb Junts?

- Junts no és el PDECat. Encara s’han de definir i és evident que hi ha moltes ànimes diverses dins de Junts. En qualsevol cas, nosaltres aspirem a l’alcaldia i a ser la primera força del municipi. I, si no hi arribem, a ser la primera força de les esquerres. Pel que fa a possibles pactes, la nostra línia vermella és Vox. Això vol dir que tota la resta de formacions són possibles aliats? Home, no ho sé. Això d'obrir o tancar portes us ho inventeu els periodistes…

- Mai han negat que poguéssiu arribar a pactar amb Junts. El retorn de la sociovergència sempre ha estat a l’ordre del dia…

- La sociovergència d’abans tampoc és la d’ara. Junts és una formació hereva d’unes polítiques convergents impregnades per l’independentisme. I això els fa molt viscerals. No són el mateix.

"Josep Maria Vallès és l'etern desconegut"

- I, per tant, amb aquesta anàlisi en mà, això faria més fàcil o difícil arribar a acords?

- No ho sé. És que encara els he de conèixer. A tres setmanes de les eleccions, encara no tingut l’oportunitat de batallar dialècticament amb el candidat de Junts (Josep Maria Vallès). Un alcaldable que ni participa en els plens ni als debats. És l’etern desconegut. En tot cas, com t’he dit fa un moment, si les esquerres tornem a sumar, no tenim per què no revalidar l’experiència.

- Des de la CUP, l'alcaldable Marco Simarro ha asseverat que no el faria alcalde encara que fos la primera força progressista a l’Ajuntament. S’ho esperava?

- És normal, estem en campanya. Ja es van pronunciar en la mateixa línia a les passades eleccions municipals i hem acabat compartint govern. Crec que en la política s’ha de ser pragmàtic. 

- Breument, pel que fa a la Vila, creuen que el candidat de les forces progressistes a Valldoreix, Juanjo Cortés, serà capaç de vèncer l’agrupació d’electors de l’eix centre-dreta encapçalada per Susana Herrada?

- Qui serà capaç de vèncer aquesta agrupació de la dreta (que compta amb Junts, PDECat i el suport extern de PP i Valents), serà la ciutadania. 

- Per què consideren que és tan important treure els governs convergents de l’EMD?

- Per posar fi a la seva visió conservadora i retrògrada del que consideren que ha de ser Valldoreix. A més, és indispensable que la relació de coordinació i treball entre l’EMD i l’Ajuntament canviï i, per això, caldrà redefinir molts conceptes en el futur conveni competencial i econòmic. Valldoreix necessita unes altres formes de fer.

- El govern valldoreixenc de Junts ha insinuat que des del tripartit s’ha intentat torpedinar la gestió de l’EMD per desgastar-los. Ha estat així?

- Al contrari, hem intentat ajudar en tot el que hem pogut i la gestió de Junts ja deixa molt a desitjar per si mateixa. Reitero, ha d’haver-hi diàleg i entesa entre ambdues administracions i això no s’ha produït. En aquesta línia, cal recordar que l’EMD pot participar en el plenari municipal de Sant Cugat on hi té una cadira amb unes atribucions concretes i ha decidit no utilitzar-la mai.

- Què farà el PSC per a la ciutat si torna a governar? Proposta estrella?

- Continuarem impulsant polítiques transformadores acompanyades d’un reforç en l’àrea d’ocupació -que volem que vagi de la mà de Drets Socials- per generar riquesa i benestar entre la ciutadania. Pel que fa a propostes estrella, hem plantejat la construcció d’un gran estadi polivalent amb capacitat de fins a 10.000 persones que permeti acollir esdeveniments i activitats d’àmbit nacional i internacional que ajudi a situar Sant Cugat al mapa. Tanmateix, també proposarem la construcció d’una edificació emblemàtica per a activitats culturals; la construcció d’un nou pavelló esportiu; una estació central d’autobusos; i una piscina pública i un ambulatori per al barri de Monestir-Sant Francesc. A banda d'impulsar un pla d’asfalt bianual i un d’arranjament cíclic per a les escoles municipals. 

- I, per tancar, per què es considera el millor candidat?

- Perquè soc el candidat que compta amb més experiència i que posseeix un coneixement extraordinari de la ciutat, tant territorial com socialment. Soc una persona pròxima, sincera i dialogant. Tinc clar cap a on ha d’anar la ciutat i no venc fum. A més a més, m’acompanyo d’un partit rigorós i solvent que, com hem demostrat, ens deixem la pell pel bé comú de la ciutat.