Catalunya compleix quaranta anys dins de la Unió Europea i les coses han canviat molt des de llavors. És per això que el Parlament Europeu, juntament amb el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), han presentat una enquesta per mesurar quina és l'Europa que s'imaginen els catalans. De primeres, queda clar que el sentiment europeista es manté arrelat a la societat catalana tot i que també es percep una desconnexió important respecte a les institucions del continent. Més enllà d'això, també es veuen els deures que els ciutadans posen a Europa i avals a algunes de les polítiques fetes fins ara.
Hi ha reivindicacions molt clares: els catalans no volen augmentar la despesa en defensa malgrat les exigències de Donald Trump, demanen més construcció per fer front a la crisi de l'habitatge o es decanten pel reforçament de fronteres davant la immigració. On sí que estan d'acord és en aspectes com la implicació en la resolució del conflicte al Pròxim Orient, en el paper a la guerra d'Ucraïna, en la regulació de la intel·ligència artificial o en la prohibició de les xarxes socials als menors. Així és l'Europa que s'imaginen els catalans en deu dades.
Uns joves molt europeistes
No és cap novetat que els catalans es declarin europeistes i, de fet, la xifra dels que se'n senten molt o bastant ha crescut tres punts en dos anys, fins al 58%. Però potser és més cridaner que aquest europeisme sigui més gran especialment entre els joves. El 65% dels catalans d'entre 18 i 24 anys són molt o bastant europeistes mentre que la xifra baixa fins al 54% en el cas de la franja d'entre 35 i 49 anys o fins al 55% en la franja d'entre 50 i 64 anys. Els votants de centreesquerra (76%) i de centre (61%) també són més europeistes que els de dreta (57%).
Desconeixement de les institucions europees
Els catalans són europeistes, però això no vol dir que coneguin Europa: més de la meitat dels enquestats no saben dir cap nom de les principals institucions europees. El 54% no sap què respondre quan li demanen mencionar una institució europea mentre que el 33% sí que saben dir el Parlament Europeu. Ara bé, la resta d'institucions es troben totalment "oblidades": només un 11% sap mencionar la Comissió Europea, un 10% el Consell de la Unió Europea, un 9% el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i un 8% el Banc Central Europeu (BCE).
Poc escoltats a Europa
Potser part del desconeixement té a veure amb el desinterès que genera la política europea entre els catalans. El 59% dels enquestats té poc o gens d'interès per la política europea i, tot i que un 69% veu positiu formar part de la Unió Europea, només un 37% està satisfet amb el seu funcionament. La dada més cridanera en aquest sentit és que només el 9% dels catalans considera que la seva veu compta a la Unió Europea i un 90% creu que compta més aviat poc o gens. Els desencantats amb el seu paper dins les institucions europees augmenta sis punts respecte fa dos anys.
Reticències amb l'augment de despesa en defensa
El gran titular de l'enquesta ha estat el debat sobre l'augment de la despesa en defensa. I el que sembla clar és que els catalans no volen cedir a les exigències de Trump i només un 26% està a favor d'aquest augment que demana el president dels Estats Units als seus socis. Per contra, el 70% dels catalans és partidari de mantenir el nivell actual de despesa en defensa (36%) o fins i tot reduir-lo per prioritzar altres polítiques (34%). Cal recordar que un dels diversos xocs que han mantingut Pedro Sánchez i Trump en els últims mesos era perquè Espanya no volia arribar al 5% del PIB en despesa en defensa.
Partidaris d'estar a l'OTAN
Precisament els Estats Units van plantejar fa uns dies expulsar Espanya de l'OTAN per la seva posició sobre la guerra a l'Iran. Però els catalans no veuen amb bons ulls abandonar l'Aliança Atlàntica. El 62% dels enquestats considera molt important (28%) o bastant important (34%) que els estats membres de la Unió Europea siguin membres de l'OTAN. Per contra, només un 32% ho veu poc (17%) o gens (15%) important. El 82% dels catalans també veu necessari que Europa tingui una política comuna de seguretat i defensa mentre que un 89% demana que la Unió Europea doni resposta conjunta per defensar la integritat dels seus membres.
Implicació al Pròxim Orient; aval del paper a Ucraïna
L'enquesta no pregunta per la relació amb els Estats Units, però sí que aborda la guerra al Pròxim Orient i a Ucraïna. Sobre el primer conflicte, el 76% dels catalans demana que Europa tingui un paper actiu en la diplomàcia i la mediació internacional. Sobre el segon, els catalans avalen de manera prou rotunda el paper de la Unió Europea a Ucraïna. Concretament, el 67% dels catalans creu que el suport al país ha estat molt (25%) o bastant adequat (42%). Encara de manera més clara, el 74% dels ciutadans consideren que cal continuar aplicant sancions a Rússia.
Reforç de fronteres
Les polítiques d'immigració també apareixen a l'enquesta. L'opció preferida pels catalans, de les que ofereix l'enquesta, és que la Unió Europea coordini una resposta comuna entre tots els països (33%). Però la segona opció també és reveladora: el 30% dels catalans demana reforçar més el control de les fronteres exteriors. No és una reclamació de mà dura, però potser és l'opció més contundent de les que proposa l'estudi i que rep un suport considerable. Per contra, facilitar més l'acollida i protecció dels migrants (14%) o que es doni suport als països que reben més migrants (11%) són polítiques que reben escàs suport.
Construir més, solució a la crisi de l'habitatge
Ara bé, la principal preocupació dels catalans, tal com ja reflecteixen altres enquestes des de fa anys, és l'habitatge. La crisi habitacional és la prioritat del 53% dels catalans de cara als pressupostos de la Unió Europea mentre que un 46% apunta a l'agricultura i al suport al món rural. Força per sota queden la gestió de la política migratòria (25%) o la seguretat i la defensa (15%). Tornant a la crisi de l'habitatge, un 33% creu que la solució és impulsar la construcció i la rehabilitació mentre que un 20% prioritza la lluita contra l'ocupació. Per darrere queden regular els pisos turístics (15%) , protegir els llogaters (13%) o protegir els propietaris (11%).
Aval a la prohibició de xarxes a menors de 16 anys
Encara en l'àmbit tecnològic, els catalans també avalen la prohibició de xarxes socials als menors d'edat. Concretament, un 87% creu que hauria d'existir un llindar d'edat mínim de 16 anys per poder ser un usuaris de les xarxes socials a la Unió Europea mentre que un 10% pensa el contrari. L'estat espanyol ja té intenció de prohibir l'accés a xarxes als menors de 16 anys mentre que Europa preveu presentar de manera imminent una aplicació de verificació d'edat. El debat encara està sobre la taula, però Brussel·les planteja que la prohibició pugui situar-se als 13 anys i que a partir de llavors i fins als 16 l'accés es pugui fer amb autorització parental.
Consens en la regulació de la IA
Pel que fa a les tecnologies, els catalans s'alineen amb els plantejaments europeus. El 88% dels enquestats està molt d'acord (67%) o bastant d'acord (21%) en què cal una regulació de l'ús de la intel·ligència artificial mentre que només un 8% creu que no cal posar-hi normes. Cal recordar que la Unió Europea és el primer territori del món que ha aprovat una llei per regular l'ús de la intel·ligència artificial. L'objectiu d'aquesta pionera regulació és fixar estàndards de seguretat i de drets fonamentals que evitin que la tecnologia s'utilitzi amb finalitats repressives, de manipulació o discriminatòries.
