[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

A la Moncloa deien ahir que Margarita Robles havia anat "per lliure", que no s'havia encomanat a ningú per tractar a baqueta els independentistes a la sessió de control al Congrés mentre admetia que sí, que si calia s'espiava per combatre els enemics d'Espanya. La ministra va escandalitzar els polítics sobiranistes i va allunyar encara més a ERC, però va afirmar el que pensen molts líders d'opinió a Espanya i el que aquests dies han anat verbalitzant les formacions de la dreta: si algú vol trencar Espanya, l'Estat té dret a usar tots els mecanismes al seu abast per defensar-se.

El Catalangate ens ha fet avinents algunes evidències. Per exemple, que allò que va dir Felipe González -de qui Robles en va ser secretària d'Estat- que l'Estat "també es defensa a les clavegueres" continua vigent al govern de Pedro Sánchez malgrat la seva delicadesa en les formes per intentar aconseguir els vots d'ERC; i de l'altra que, a partir del 2017 i com a mínim fins fa ben poc, el govern espanyol i el seu servei secret seguien molt preocupats per l'independentisme i els seus dirigents. Se'ls prenien més seriosament del que ho han fet ells mateixos, a la vista del col·lapse total en què està immers, sense perspectiva de sortir-ne, el moviment sobiranista.  

La ministra de Defensa va fer la seva pensant a salvar el seu cap i fins i tot va fer enfadar el Ministeri de l'Interior explicant que no només el Centre Nacional d'Intel·ligència, que està sota el seu control, sinó qualsevol cos policial hauria pogut utilitzar Pegasus. El cas és que tothom estava emprenyat amb Robles, però ahir a la nit encara continuava sent ministra. Sánchez va ser prudent amb Gabriel Rufián, però ha optat per no deixar-la caure i, davant la posició dura d'ERC, va anar a buscar els vots de la dreta per aprovar el decret de mesures econòmiques urgents per fer front a la situació derivada de la crisi d'Ucraïna. 

Uns pressupostos o una investidura, això ja ho sabem, no valen per als partits espanyols un referèndum o una amnistia. I un decret, per important que sigui i complicada que sigui la situació econòmica, no val el cap de la titular d'un dels ministeris d'Estat i incomodar les clavegueres de l'Estat. Perquè per Sánchez seria una cessió massa simbòlica -Pere Aragonès va ser molt explícit en la petició de fer caure Robles- i és impopular afluixar davant els independentistes. Deixar-la caure, a més, seria admetre que sí, que s'ha espiat de forma massiva per una qüestió política. Si passés, desgastaria la imatge internacional del govern espanyol.

Així les coses, com deia, i a l'espera dels moviments que es puguin produir avui fins a la votació de la tarda, el PSOE va deixar ahir de banda ERC i Bildu i, amb els vots del PDECat i el PNB al sarró, va anar per les dretes espanyoles. Va negociar amb Ciutadans i, sobretot, amb el PP, al que ahir al vespre li va concedir tramitar el decret com a projecte de llei. Amb ells entén que hi ha de negociar. Als independentistes senzillament intenta "confiscar-los" els vots amb l'espantall de Vox. Tramitar les mesures com a decret llei allargarà terminis i permetrà incorporar esmenes. El partit de Feijóo vol fer de la guerra l'excusa per aprimar l'administració i també els impostos. 

Sánchez torna en part a l'esquema de la reforma laboral, quan ERC també li va negar els vots després que es negués a derogar el text del PP. Era el que va prometre en campanya i va posar per escrit en el seu pacte amb Podem i en un acord amb Bildu, però al final ell i Yolanda Díaz van preferir els vots de la patronal. Només la casualitat en forma d'error d'un diputat despistat del PP va permetre que el text prosperés i va quedar clar que no hi havia una majoria alternativa a la de la investidura.

Dos mesos després, i amb l'argument de les urgències de la guerra, ho torna a provar encara que corri el risc d'acabar amb la paciència dels seus socis de Podem. Ara, però, no busca una samfaina de partits, sinó directament els vots del PP apel·lant a l'interès de Feijóo per transmetre una imatge de moderació. De fet, amb els populars ja ha acordat aquesta setmana una nova maniobra de blanqueig de la Corona. Els "assumptes d'Estat" ja s'ho valen això de mirar a la dreta o espiar.
 

---

Avui no et perdis

» Crònica: Robles dinamita els ponts pel «Catalangate» i aboca ERC a distanciar‑se de Sánchez; per Oriol March, Sara González i Joan Serra.

» Perfil: Margarita Robles, la «progre» oficial al servei de l'Estat; per Pep Martí.

» Fil directe: «Dinamita Robles»; per Sara González.

» La CCMA destitueix Sanchis i Gordillo i convoca el concurs per triar directors; per Víctor Rodrigo.

» El Parlament acorda investigar la pederàstia a l'Església.

» Ni vi ni cervesa: el pla sanitari del govern espanyol que vol eliminar l'alcohol del menú del dia; per Irene Montagut.

» Ciència en societat | Genigma: jugar i combatre el càncer de mama a la vegada; per Cristina Junyent.

» Opinió: «Somnis a mitges»; per Josep Vallverdú.

» Crònica: Jaume Cabré, l'home que «només escriu»; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

Margarita Robles tal vegada va trencar ahir la legislatura admetent de forma pràcticament explícita l'espionatge als independentistes per cometre la gosadia de voler portar a terme el seu projecte polític. Als passadissos del Congrés la ministra explicava a qui la volgués sentir (i interpretar entre línies) que tal vegada l'espionatge tenia a veure amb els Mossos. Explicava que, en efecte, el sistema Pegasus el podien comprar només els estats, però que un cop estava adquirit el poden fer servir altres cossos policials de l'Estat per combatre la delinqüència i el terrorisme. Passa, però, que els Mossos no ho han demanat mai al CNI i, a més, ara expliquen que en cap cas faran servir "mètodes d'espionatge massiu indiscriminat d'arrel política". Les explicacions de la ministra no van caure millor a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, que asseguren que mai han fet servir el programari d'espionatge adquirit pel CNI. Al Ministeri de l'Interior no estaven precisament satisfets. Robles anava ahir sense frens. I amb el ventilador. 

Vist i llegit

Josep Plazas, Carla Verdés i Albert Mercadé són els enviats especials de Catalunya Ràdio a la guerra d'Ucraïna. A més de cobrir l'actualitat estricta fan el podcast La guerra al dia, on ofereixen un punt de vista diari més reposat i en primera persona del conflicte que fa dos mesos que dura. Albert Mercadé va ser a Borodianka, una petita ciutat al costat de Kíiv, que ha quedat molt perjudicada pels bombardejos i on hi ha hagut centenars de morts. Els testimonis que va recollir fan feredat i la crònica (i el vídeo que va penjar a Twitter) val molt la pena. La seva visita i els vídeos que va penjar va coincidir amb el 85è aniversari del bombardeig feixista a Guernica.    

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1938, quan la Guerra Civil ja estava pràcticament perduda davant els feixistes liderats per Franco, el govern de la República incorporava a les tropes l'anomenada Lleva del Biberó. Tenien només 17 anys, van ser reclutats com a auxiliars, però van haver de fer la guerra amb tots els ets i uts i en batalles tan dures com la de l'Ebre. Un dels darrers supervivents era Pere Godall, a qui vam recordar de forma àmplia en un reportatge amb el seu testimoni. La Kompanyia Lliure va representar-ne alguns testimonis que podeu recuperar aquí.

 L'aniversari

Avui fa 80 anys que va néixer a Castelló d'Empúries Joan Alsina i Hurtós, sacerdot de profundes inquietuds socials que el 1968 va marxar a Xile a evangelitzar. Va treballar a l'hospital de Sant Joan de Déu de Santiago. Ignasi Pujadas va escriure un llibre (Xile al cor) que descriu l'experiència vital d'Alsina en els anys de la Unitat Popular de Salvador Allende. Les cartes d'Alsina a la seva família testimonien el sentiment generós d'un sacerdot que es va identificar amb el poble xilè fins al final.

El dia del cop d'estat, l'11 de setembre de 1973, va veure des del terrat de l'hospital el bombardeig de La Moneda, mentre uns ploraven i altres ho celebraven. Conegudes les seves simpaties per la Unitat Popular, pocs dies després fou detingut, torturat de manera brutal i assassinat a trets per soldats de Pinochet. L'any 2013, quan en feia 40 de la seva mort, el van homenatjar al seu poble. Així ho va recollir Empordà TV i l'Ajuntament de Girona recordava així la seva trajectòria.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l