L'autòpsia d'Isak Andic, que va morir en caure mentre feia una excursió a Montserrat amb el seu fill, no ha detectat "lesions que suggereixin un gest instintiu de protecció o d’amortiment en el moment de la caiguda ni a les mans ni als avantbraços", segons ha publicat El Español. El passat octubre, els Mossos d'Esquadra van plantejar que la mort del fundador de Mango hauria sigut un homicidi. Ara, l'informe forense sobre la seva mort apunta que l'empresari no presentava les marques típiques d'un impacte des d'altura.
Isak Andic estava fent una excursió a Montserrat amb el seu fill, Jonathan Andic, en una zona propera a les coves de Salnitre, quan suposadament va morir a causa d'un accident. El 16 de gener de 2025, el cas es va arxivar per la prescripció dels terminis judicials, però dos mesos després es va reobrir per poder incorporar nous informes lliurats per la policia. Al maig, els Mossos van concloure que la mort del fundador de Mango havia sigut un accident fatídic perquè no van trobar indicis de criminalitat. Uns mesos després, però, certes incongruències en les declaracions del fill van portar la policia a apuntar directament Jonathan Andic.
Ara, segons han informat fonts coneixedores de l'autòpsia a El Español, l'informe forense no ha detectat a les mans de l'empresari les marques que s'acostumen a veure quan una persona cau des d'altura. Si bé això no permet descartar l'accident, sí que afegeix un matís important en l'anàlisi sobre com es va produir l'impacte.
Segons indiquen fonts especialitzades en l'àmbit forense, "en una caiguda no intencional és freqüent que la víctima intenti protegir-se, estendre els braços o agafar-se". És per això que, en aquests casos, és típic que s'intueixin lesions de protecció a les mans. A l'autòpsia d'Andic, doncs, no s'han detectat aquestes marques.
Tot i això, cap la possibilitat que la caiguda fos tan imprevista que l'empresari no tingués marge de reacció. Alhora, en funció de la trajectòria i l'impacte, el cos pot arribar a caure sense que els braços toquin necessàriament la superfície. En aquest sentit, cal tenir en compte que l'absència d'aquestes lesions no són una prova concloent, sinó un element més a valorar durant la investigació.
