Diversos sindicats pel dret a l'habitatge de Barcelona han anunciat avui una maniobra de pressió sobre l'Ajuntament: l'inici d'una campanya contra el PSC, el partit que governa la capital catalana en solitari. De fet, l'acció social ha tingut lloc davant el mateix consistori i s'ha presentat en societat amb cartells que llueixen la foto oficial de l'alcalde Jaume Collboni acompanyada del missatge "força per desnonar", en una referència crítica al recent lema de campanya de Salvador Illa al Parlament: "Força per governar". Segons aquests sindicats, la influència del PSC toca tant el govern espanyol com el de la Generalitat i el de la capital catalana. Amb aquesta premisa, les plataformes antidesnonaments han acusat els socialistes de tenir un discurs contradictori amb les seves preocupacions reals. "Tot i que afirma que es preocupa per la gent, pel dret a l’habitatge, la seva política real és la de deixar famílies al carrer i evitar la rehabilitació de barris sencers mentre promou grans esdeveniments com la Copa Amèrica, macro-festivals i més hotels", han plantejat els activistes en un comunicat conjunt.
Entre els greuges assenyalats pels sindicats d'habitatge destaca la denúncia que "cada vegada" els arriben més casos de famílies que han estat expulsades de pisos municipals -per ocupar- o d'assentaments barraquistes en terrenys de l'Ajuntament sense cap mena d'alternativa digna. També apunten que la via per optar a un pis social -l'accés a la Mesa d'Emergència- acumula "impediments" que el consistori podria resoldre, tot i que aquesta realitat també requeriria coordinació amb la Generalitat. A més, protesten perquè hi ha zones de la ciutat, com el Besòs o Can Peguera, en què regna "l'abandonament i la degradació". Aquesta crítica arriba mesos més tard que l'Ajuntament expliqués que aquest mandat no té previst intervenir a cap més edfici del barri del Besòs que presenta deficiències, més enllà dels que ja es van anunciar amb el govern municipal anterior, i que el calendari de les rehabilitacions futures apunta més enllà del 2027.
També es lamenta que hi hagi "repressió de l'activitat política i sindical" en episodis recents. Ho han dit tot recordant les càrregues policials de la Guàrdia Urbana en una manifestació de protesta contra el desallotjament municipal de La Tancada Migrant, quan es va intentar entrar a la seu del districte de Ciutat Vella, dues setmanes enrere.
Per tot plegat, els activistes reclamen que s'aturin tots els desnonaments a pisos de titularitat municipal, que s'expropiïn els habitatges buits -una via que la Generalitat ja ha iniciat tímidament- i que es freni la "repressió contra el moviment per l'habitatge". Les polítiques dirigides socialistes van "a satisfer els interessos d’empresaris i macroprojectes i que empitjoren les condicions de vida i expulsen les veïnes”, ha afirmat l'Arnau, del Sindicat d’Habitatge del Raval. També ha ressaltat que han notat "un canvi", des que el PSC governa en solitari. Mentrestant, el govern de Collboni fa temps que defensa que té projectes en marxa per ampliar el parc d'habitatge assequible a la ciutat. Entre aquests projectes hi ha el manteniment del ritme de construcció de pisos públics, la cessió de solars municipals al Govern català perquè aixequi els pisos socials que deu a la ciutat o la reforma de la mesura del 30% de pisos protegits a cada nova edificació, que hauria d'arribar de manera imminent.
El comissionat d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, ha respost alguns d'aquests plantejaments tot defensant l'actuació municipal. En aquest sentit, ha matisat que hi ha desnonaments que s'han de fer per aconseguir que els pisos socials vagin a parar a qui consta a les llistes d'espera i segueix els canals ordinaris. "L'ajuntament ha de tenir cura del patrimoni públic per tal d'assegurar que es proveeix d'habitatge a qui més ho necessita", ha exposat Riera. Aquestes llistes d'espera, que poden arribar a superar els quatre anys per a famílies nombroses i que freguen els dos anys per a pisos amb una sola habitació, depenen de la Mesa d'Emergència. El representant del govern Collboni detalla que els darrers anys s'han adjudicat de mitjana uns 200 pisos de lloguer social amb aquest mecanisme i que l'últim any s'ha reduït lleugerament la llista de famílies que esperen accedir a un pis assequible després de ser desnonades: el juny passat n'hi havia 718 a la Mesa d'Emergència i aquest maig n'eren 673.
A la roda de premsa hi han participat col·lectius de diferents punts de la ciutat, com Vallcarca, la Verneda i el Besòs, els Tres Turons, el Raval o el Casc Antic. Però també s'ha fet extensiva la crítica des de punts com l'Eixample, Nou Barris, Sants, Cassoles o Gràcia. La imatge resultant és la de cada vegada més sindicats sortint del seu dia a dia únicament al barri per coordinar-se amb altres espais i anar de la mà a assenyalar l'exectiu municipal. La indignació s'ha intensificat ara, però ve de lluny. Es denuncia que quan els comuns hi eren a l'Ajuntament també es va mantenir un ritme alt de peticions de desallotjaments a pisos públics en mans del consistori -llavors es feia més d'un sol·licitud a la setmana, tot i que s'executaven uns 2,5 desnonaments al mes- però que ara les alternatives que s'ofereixen a les famílies expulades són encara més restrictives. A més, com va avançar Nació, s'acaba d'implantar un nou sistema d'allotjament d'urgència a Barcelona per qui es queda sense llar: es limita a sis mesos el màxim de temps que les famílies podran estar en una pensió. Actualment, més de la meitat dels allotjats en hostals per una emergència social supera aquest llindar temporal.