Les darreres dècades han estat marcades per un canvi en els hàbits alimentaris i l’estil de vida de la població, que han contribuït a un increment del sobrepès i l’obesitat. L’acumulació excessiva de greix corporal, especialment el greix visceral s’associa amb un estat inflamatori crònic de baix grau i un augment de l’estrès al que es veu sotmès l’organisme.
Aquest entorn metabòlic alterat afavoreix l’aparició de diverses malalties, com la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars, la hipertensió arterial i, cada vegada amb més evidència, la malaltia de fetge gras i la malaltia renal crònica. El sedentarisme i el consum creixent d’aliments ultraprocessats poc saludables són algunes de les causes d’aquest augment del sobrepès i, per tant, de l'aparició del fetge gras.
Greix corporal i desregulació sistèmica
Quan l’organisme acumula greix de manera excessiva i persistent, es produeixen alteracions en diferents vies metabòliques. Aquestes alteracions poden derivar en el que es coneix com a síndrome metabòlica. Els seus factors de risc són la hiperglucèmia, la hipertensió, la dislipèmia i l’obesitat abdominal. Junts poden disparar el risc de patir complicacions cardiovasculars, hepàtiques i renals.
Una de les conseqüències més habituals de la síndrome metabòlica és la malaltia del fetge gras, que afecta prop del 25 % de la població mundial, i sovint es desenvolupa sense símptomes evidents. Aquesta patologia es caracteritza per l’acumulació de greix al fetge i pot evolucionar amb el temps cap a formes més greus com l’esteatohepatitis, la fibrosi hepàtica, la cirrosi i el carcinoma hepatocel·lular.
Paral·lelament, la funció renal també pot veure’s compromesa. Quins són els motius? Que la resistència a la insulina, la hipertensió i la inflamació crònica danyen progressivament els vasos sanguinis i els teixits del ronyó. La malaltia renal crònica consisteix en la pèrdua lenta i progressiva de la capacitat dels ronyons per filtrar les substàncies de rebuig de la sang.
Dieta mediterrània: més enllà d'aprimar-se
Davant l’impacte negatiu del sobrepès i la síndrome metabòlica, la recerca científica ha posat de manifest els efectes protectors de la dieta mediterrània. Aquest model dietètic es basa en el consum de verdures, fruites, llegums, cereals integrals i fruits secs, i en l’ús d’oli d’oliva verge extra com a principal font de greix. També promou un consum moderat de peix, ous i lactis, i un consum reduït de carns vermelles. La dieta mediterrània aporta una elevada quantitat d’antioxidants, àcids grassos monoinsaturats cardiosaludables, fibra i compostos antiinflamatoris que contribueixen a millorar el perfil metabòlic i reduir l’estrès oxidatiu.
Com funciona en els pacients amb fetge gras?
La nostra recerca ha permès posar en relleu la importància de la qualitat de la dieta en pacients amb síndrome metabòlica i malaltia de fetge gras. Hem observat que una major adherència a la dieta mediterrània s'associa amb un millor perfil metabòlic, inflamatori i dels marcadors d’estrès fisiològic. En canvi, el consum d’ultraprocessats es relaciona amb un estat més prooxidatiu i proinflamatori més pronunciat, fins i tot, en absència de canvis en els marcadors bioquímics convencionals.
A més, hem vist com la pèrdua de pes és un factor determinant per a la millora de l’estat de salut. Els pacients que van aconseguir reduir el seu índex de massa corporal després d’una intervenció basada en la dieta mediterrània i l’activitat física van experimentar reduccions significatives de l’estrès oxidatiu i la inflamació.
També hem observat que determinats marcadors inflamatoris i oxidatius poden anticipar el desenvolupament de malaltia renal crònica en individus amb síndrome metabòlica, i que les alteracions inicials en el perfil renal i metabòlic poden predir la seva progressió. En el cas dels pacients amb malaltia de fetge gras, la intervenció dietètica va conduir a millores no només a nivell hepàtic, sinó també en l’estat renal i en la composició de la microbiota intestinal.
Una aposta per la salut
Les nostres dades reforcen un missatge clar i senzill: la dieta mediterrània no és només una manera de menjar i de viure, sinó una eina poderosa per cuidar la salut del fetge i dels ronyons, protegint l’organisme dels efectes perjudicials del sobrepès i la síndrome metabòlica. Adoptar hàbits alimentaris saludables avui pot marcar la diferència en la qualitat de vida de demà. Cal apostar per polítiques de salut pública que facin més fàcil seguir una alimentació saludable, acostant els aliments frescos a la població i limitant la presència dels ultraprocessats a la nostra dieta.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
