La fruita és un tipus d'aliment fonamental en qualsevol dieta saludable i, entre totes les opcions, el plàtan és una de les més consumides pels seus beneficis per a la salut i per la facilitat del consum. De fet, és clau per al bon funcionament dels músculs, la regulació de la pressió arterial i la salut del cor. Si bé, més enllà dels al·lèrgics o intolerants, hi ha tres grups de persones que no l'haurien de consumir mai, ja que està mèdicament contraindicat.
Cal recordar que el plàtan té un alt contingut en potassi, la qual cosa pot ser molt positiva per a l'organisme, però no és gens recomanable per a aquelles persones que tenen insuficiència renal. Això es deu al fet que l'acumulació tòxica de potassi a la sang pot ser perjudicial per a la salut.
També es demana un consum moderat a les persones amb diabetis, ja que l'alt contingut en carbohidrats dels plàtans, com pot ser la fructosa. Un altre dels consells per als diabètics és que optin per fruites que no hagin madurat del tot, ja que tenen un menor índex glucèmic.
Finalment, el plàtan tampoc és gens recomanable per a les persones que pateixen migranyes de manera habitual, en aquest cas per la presència de tiramina. Sigui com sigui, davant qualsevol dubte, la recomanació és sempre fer una consulta al metge o a un especialista.
La varietat del plàtan, determinant
Quan es parla dels efectes del plàtan sobre la salut, sovint es fa referència al plàtan com si fos una única fruita, però en realitat existeixen diverses varietats amb propietats lleugerament diferents. A Catalunya, el més habitual és el plàtan de Canàries, reconeixible per la seva mida mitjana i el gust intens, però també hi ha varietats d’importació com el banana cavendish, de mida més gran i sabor menys dolç.
Els especialistes assenyalen que els nivells de sucre, fibra i fins i tot de potassi poden variar segons la maduresa i la varietat. Això és especialment rellevant per a persones amb restriccions dietètiques. Per exemple, els plàtans més verds tenen un índex glucèmic més baix i una proporció més alta de midó resistent, beneficiós per a la flora intestinal. Així doncs, triar el tipus i el punt de maduració del plàtan pot marcar una diferència significativa en la resposta metabòlica de cada persona, i per això s’aconsella adaptar-ne el consum segons les necessitats específiques.
El mite de les taques del plàtan, un fals senyal
El mite de les taques dels plàtans és un dels més estesos a l'imaginari col·lectiu dels aliments, i fa que moltes persones el llencin abans del que tocaria en pensar que els punts negres de la pell representen que l'aliment està en mal estat. La realitat, però, xoca frontalment amb aquest mite, ja que els punts foscos que apareixen a la pell formen part del procés de maduració de la fruita i no són un indicador automàtic de deteriorament.
És normal que, amb el pas dels dies, quan el plàtan madura, el seu aspecte canviï progressivament, ja que el midó es transforma en sucres i endolceix la fruita. Aquest procés, a banda de modificar l'aspecte exterior del plàtan, també en modifica el gust i el tacte, que passa a estar més tou que quan és madur. Això, però, no vol dir que no pugui menjar-se, ja que només la mala olor, els fongs visibles o una polpa excessivament líquida són senyals clars de descomposició.
Llençar un plàtan pel seu aspecte exterior és, en la majoria dels casos, una resposta estètica, no sanitària. Aquesta creença popular, molt estesa, contribueix al malbaratament alimentari de fruites que estan en perfecte estat, és per això que entendre com funciona la maduració dels aliments permet consumir-la en el moment òptim i evita que es llenci menjar a la brossa.
