Omplir el carret de la compra amb productes amb el segell "0%", "Bio" o "Sense sucre" s'ha convertit en el nou estàndard de qui vol cuidar-se. Tanmateix, a la consulta veig una realitat paradoxal: mai havíem tingut tanta informació nutricional i, alhora, mai havíem estat tan inflamats. Si passes el dia mirant etiquetes, però la bàscula no es mou i la teva panxa segueix sent un globus, el problema no és la teva voluntat. És l'engany del màrqueting saludable.
Com a nutricionista, detecto tres errors crítics que molts cometen per confiar en la publicitat:
- El parany dels edulcorants: menys calories, més gana. Substituir el sucre per edulcorants de mala qualitat altera la microbiota intestinal i "enganya" el cervell. El resultat? Un pic d'insulina que bloqueja la crema de greix i t'empeny a tenir més gana al cap d'una hora. Molts productes "light" que trobem als supermercats són, en realitat, bombes metabòliques que mantenen el cos en estat d'alerta.
- L’estrès de la ciutat: el cortisol no entén de bròquil. Et pots menjar l'amanida més completa del món, però si ho fas responent correus o amb el cap posat en el trànsit, el teu cos no la digerirà igual. L'estrès crònic eleva el cortisol, una hormona que ordena al teu organisme guardar energia en forma de greix abdominal per "protegir-te". A vegades, la millor dieta és, simplement, aprendre a respirar abans de cada àpat.
- Menjar "sa" no és menjar el que el teu cos necessita. L'error més invisible és la falta de personalització. El que li funciona a un influenciador d'Instagram no té per què funcionar-te a tu. De fet, l'obsessió per menjar "net" sovint deriva en una pèrdua de massa muscular, especialment a partir dels 40 anys, fent que el teu metabolisme es torni cada cop més lent.
La nutrició real no va de productes miracle, sinó de coherència. Recuperar la salut digestiva i el pes ideal requereix tallar amb el soroll publicitari i tornar a l'alimentació real, adaptada al teu ritme de vida i als teus teixits. La salut no es troba en una capsa de cartó amb lletres verdes, sinó en l'equilibri entre què menges i com ho vius.
