Enmig del món accelerat en què vivim, notar que el cor s'accelera o que bateja amb força és una de les sensacions que més alarma genera. La realitat és que, darrere de moltes d'aquestes sensacions, sovint hi ha estrès o ansietat. En aquest sentit, el repte és diferenciar quan es tracta de símptomes naturals i quan convé consultar un metge. El cap de la Unitat d’Arrítmies i Electrofisiologia Cardíaca Robotitzada de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid, el doctor José Luis Merino, n'ha explicat les diferències a Infosalus.
El doctor comença explicant que les palpitacions es deuen fonamentalment a tres causes. La primera són les arrítmies com les extrasístoles o la fibril·lació auricular, que provoquen batecs irregulars o “saltats”. La segona són les taquicàrdies, és a dir, un augment anormal de les pulsacions i de la freqüència cardíaca. I la tercera, molt habitual, és l’ansietat o l’estrès, que poden fer que la persona noti el batec del cor amb molta més intensitat encara que el ritme sigui normal.
El truc més útil: prendre's el pols
Com podem saber, doncs, si es tracta d’un problema cardíac o no? L'especialista assegura que hi ha una manera molt senzilla que et pot ajudar a diferenciar una arrítmia d'un episodi d'ansietat: comprovar el pols. Si el ritme és regular i es manté entre 50 i 120 pulsacions per minut en repòs, el més probable és que les palpitacions estiguin relacionades amb l’estrès o l’ansietat. En canvi, si el pols és irregular o supera clarament aquesta xifra, sí que caldria consultar-ho.
Segons el doctor, “en una taquicàrdia anormal, en repòs, et pots posar a 180 pulsacions per minut. Però en repòs, assegut, és excepcional que passem dels 120 batecs per minut si no tenim arrítmies". Per això, si observem que en repòs el cor va molt ràpid o fa batecs desordenats, és important consultar-ho amb un especialista.
També hi ha casos en què el nombre de pulsacions no és alt, però el ritme és irregular. És quan la persona nota que “falta” un batec o que n’arriba un de més fort. Aquest patró podria encaixar amb extrasístoles o fibril·lació auricular, detalla el cardiòleg.
Quan hi ha sospita d'arrítmia, els cardiòlegs solen fer tècniques d’electrocardiografia, com ara portar un holter, un dispositiu que registra l'activitat del cor, durant durant 24 hores o més. Aquestes proves permeten detectar alteracions elèctriques que de vegades apareixen de forma puntual i són difícils de captar en una consulta normal.
Quan el problema és l'ansietat
Si les proves descarten una patologia cardíaca, moltes vegades significa que l'origen de les palpitacions és un problema d'ansietat o estrès. La psiquiatra Ángela Palao, també de l’Hospital Universitari La Paz, explica que l’ansietat activa el sistema nerviós simpàtic, "que és el que ens posa en acció, en mode lluita o fugida" i que fa que el cor bategui més ràpid.
Quan això passa, la doctora insisteix que una de les estratègies més efectives és controlar la respiració per tornar a l'estat de calma. Exercicis simples, com inspirar durant tres segons i expirar-ne sis, poden ajudar a frenar aquesta activació física.
Ara bé, l'especialista insisteix que, encara que no hi hagi una malaltia cardíaca al darrere, mantenir de forma crònica un nivell elevat del sistema nerviós simpàtic pot acabar afectant la salut física. Per això, si les palpitacions són freqüents, generen angoixa o interfereixen en el dia a dia, convé consultar un professional per determinar-ne l’origen real.
