L’estimulació cognitiva precoç i sostinguda en el temps pot ajudar a preservar la connectivitat cerebral i la memòria en la malaltia d’Alzheimer, fins i tot en estadis avançats de la malaltia. És la conclusió principal d'un nou estudi de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro) publicat a la revista iScience que, en altres paraules, ha descobert que es pot entrenar el cervell per retardar els efectes més aguts de l'Alzheimer.
La recerca està basada en models animals i, a banda d'evidenciar els efectes protectors de l’estimulació cognitiva, identifica mecanismes de preservació de la funció cerebral i revela diferències entre sexes. I és que els resultats mostren que els mascles es beneficien més d'aquest entrenament del cervell per retardar l'aparició de la malaltia, mentre que les femelles tenen una protecció intrínseca superior. Per això, els investigadors apunten a la necessitat d’adaptar les estratègies terapèutiques amb perspectiva de gènere per abordar aquesta patologia neurodegenerativa.
L’equip de l'UBneuro va analitzar si l’estimulació cognitiva sostinguda a llarg termini en animals, iniciada abans de l’aparició de la patologia de l’Alzheimer, podia millorar la resiliència cerebral. Per això, els animals es van sotmetre a un entrenament cognitiu repetit al llarg de tota la vida. La funció cerebral es va avaluar mitjançant ressonàncies magnètiques funcionals longitudinals en estat de repòs, proves conductuals de memòria i anàlisis moleculars i cel·lulars exhaustives.
"Els animals entrenats cognitivament van preservar la memòria i la connectivitat funcional entre les regions cerebrals clau implicades en la memòria i especialment vulnerables en la malaltia d’Alzheimer", indica la professora Guadalupe Soria, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l’UBneuro, que ha liderat l’estudi. A més, la preservació de la connectivitat cerebral es va associar amb un millor rendiment de la memòria a edats més avançades, de manera que la troballa reforça la idea que l'activitat cognitiva en les primeres etapes de la vida pot tenir efectes protectors duradors sobre la funció cerebral.
Mascles o femelles: qui està més protegit contra l'Alzheimer?
La recerca destaca que els beneficis de l’estimulació cognitiva no van ser iguals en mascles que en femelles. Les femelles van mostrar nivells basals més alts de proteïnes relacionades amb la funció sinàptica i la plasticitat, la qual cosa, més enllà de la complexitat conceptual, suggereix una resiliència intrínseca més elevada. En canvi, els mascles es van beneficiar de manera més evident de l’entrenament cognitiu, amb una connectivitat cerebral sostinguda, un millor rendiment de la memòria i la restauració de marcadors de plasticitat sinàptica.
