La majoria de la població espanyola dorm menys de set hores entre setmana, tal com indiquen les dades de la Societat Espanyola de Neurologia. Molts d'ells esperen el cap de setmana per recuperar les hores que no han pogut dormir. Ara bé, la neuropsicòloga Marta Balagué explica en una entrevista amb Rac1 que això "sí que té efectes positius, però no compensa completament la falta de son acumulada".
Tot i que sí que pot millorar la sensació de descans i la capacitat d'atenció, no restaura "funcions més complexes com pensar abans d'actuar, mantenir el focus o la presa de decisions". A més, destaca que canviar molt els horaris desajusta el rellotge biològic, la qual cosa demostra que el son no es pot compensar fàcilment.
La presidenta de la Secció de Neuropsicologia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, detalla quines conseqüències té per al cervell dormir entre cinc i sis hores entre setmana i com afecta durant la jornada laboral. També recorda que "des de la neurociència del son, s'insisteix en dues coses: dormir suficient i mantenir horaris relativament estables".
El rendiment cognitiu
Balagué assenyala que, tot i tenir la sensació que d'adaptació i no ser conscient de les dificultats cognitives, el rendiment cognitiu es veu afectat negativament. De fet, disminueix progressivament i, per tant, el cervell treballa per sota la seva capacitat. "Les regions frontals del cervell, les responsables de la planificació, el control mental i l'organització, perden eficiència", apunta la neuropsicòloga. Al mateix temps, tenen lloc petites faltes d'atenció de les quals no sempre es té consciència. Així doncs, es pot continuar treballant, però hi haurà menys precisió, control i menor rendiment.
D'altra banda, els efectes de la falta de son no afecten de la mateixa manera a tothom. La genètica, el cronotip -ser més de dia o de nit-, l'edat i la reserva cognitiva influeixen en com impacta el no dormir suficient durant el dia.
Pel que fa a l'edat, als adults joves els hi cau més ràpidament el rendiment, per tant, tenen menys capacitat d'atenció i comenten més errors durant el dia. En canvi, als adults grans els afecta més a llarg i mitjà termini. En el segon cas, l'efecte no és tan visible en el dia, però ho serà en el futur.
La reserva cognitiva
La neuropsicòloga descriu la reserva cognitiva com "la capacitat extra que té el cervell per adaptar-se i continuar funcionant bé quan hi ha dificultats". Aquesta capacitat també ens protegeix dels efectes de lesions cerebrals com a ictus o l'envelliment. Es construeix dia a dia mitjançant l'educació, la feina, els hàbits diaris, etc.
Com més reserva cognitiva, més facilitat per rendir bé tot i haver dormit poc. Tot i així, si es continua dormint poc, el baix rendiment és inevitable. És a dir, hi ha persones amb un nivell més alt de tolerància a la son, però afecta a tothom d'una manera o una altra.
Quines són realment les conseqüències?
En primer lloc, és més difícil mantenir l'atenció en una tasca sense distreure's i es cometen més errors, sobretot aquells que es fan per omissió. A més, a l'hora de prendre decisions, el cervell busca respostes ràpides i intuïtives i té més dificultat per analitzar i fer reflexions.
D'altra banda, la regulació emocional també es veu afectada. La paciència disminueix i costa interpretar les emocions de les altres persones. Aquest fet està relacionat amb desequilibris entre els sistemes cerebrals emocionals i els que ajuden a controlar-los. Per tant, és més senzill entrar en conflictes amb els companys de feina, més difícil gestionar situacions complexes i empatitzar.
