Segur que alguna vegada has sentit que et tremolava la parpella de sobte i no has pogut saber el motiu. Si t'has espantat, tranquil, perquè és un fet molt més comú del que imagines i li passa a molta gent molt sovint. El tremolor de la parpella és un espasme involuntari, lleu i intermitent que sol afectar sobretot la parpella superior d’un sol ull, segons explica l'American Academy of Ophthalmology.
Aquest fenomen que rep el nom de mioquímia, en la majoria dels casos, desapareix per si sol al cap de pocs minuts o dies i, sovint, està relacionada amb factors quotidians com el cansament, la falta de son, l’estrès o el consum excessiu de cafeïna. Però, què indica aquest tremolor de parpella i, si es pot evitar, com es pot fer?
Les causes de la mioquímia
Tot i que pot resultar molest o generar certa preocupació, el tremolor de l'ull no indica cap problema de salut important. Les causes d’aquestes contraccions no sempre es poden determinar amb precisió, ja que sovint apareixen sense un motiu clar.
Tot i això, hi ha factors que en poden afavorir l’aparició, com ara el consum elevat de cafeïna, alcohol o tabac, l’exposició a llum intensa o a ambients contaminats, així com la fatiga visual per excés d'ús de pantalles i la manca de descans.
L’estrès també hi té un paper clau, perquè incideix directament en el sistema nerviós. D'altra banda, alguns estudis assenyalen la falta de nutrients com magnesi com una de les causes del tremolor de la parpella.
Té solució?
Pel que fa al tractament, la majoria de mioquímies es resolen de manera espontània sense necessitat d’intervenció mèdica. Tot i així, adoptar alguns hàbits pot ajudar a reduir-ne la intensitat o la recurrència: limitar la cafeïna, dormir adequadament i gestionar l’estrès són mesures bàsiques.
Això sí, quan els espasmes esdevenen persistents o especialment molestos, és recomanable consultar un especialista. A més, cal tenir en compte certs signes d’alerta, com espasmes que duren setmanes, dificultat per obrir l’ull, tancament complet de la parpella en cada contracció o extensió dels moviments a altres zones del cos, així com inflamació, enrogiment o secrecions, ja que poden requerir valoració mèdica.
