Sabem que els records i les preocupacions personals influeixen en què somiem, però encara no és clar com evolucionen aquests amb el temps ni com els trets personals de cadascú intervenen en els somnis. Aquests es generen perquè, quan dormim, el cervell genera una àmplia gamma d'experiències immersives: de vegades són escenes quotidianes, d'altres inesperades o, fins i tot, terrorífiques.
En aquest sentit, els somnis han anat guanyant presència i atenció com a objecte dels estudis neurocientífics en les darreres dècades. Ara, un estudi de l’Escola IMT d’Estudis Avançats de Lucca (Itàlia) aporta noves perspectives sobre què determina què somiem i assenyala que tant les característiques individuals com les experiències de vida compartides tenen un paper fonamental en la seva creació.
La recerca, publicada a Communications Psychology, va analitzar més de 3.700 informes d’experiències oníriques i de vigília de 287 participants d’entre 18 i 70 anys. Durant un període de dues setmanes, els voluntaris van registrar diàriament les seves experiències, que van permetre als investigadors recopilar informació detallada sobre els seus patrons de son, habilitats cognitives, trets de personalitat i característiques psicològiques.
Mitjançant tècniques avançades de processament del llenguatge natural (PLN), l’equip va analitzar l’estructura semàntica dels somnis. Els resultats revelen que el contingut oníric no és aleatori, sinó que reflecteix una interacció complexa entre trets personals -com la tendència a la divagació mental, l’interès pels somnis o la qualitat del son- i esdeveniments externs.
En analitzar les paraules que els participants feien servir per descriure tant la seva vida diària com els seus somnis, l’equip va observar com la vida quotidiana es transforma durant el son. En lloc de limitar-se a reproduir les experiències de la vigília, els somnis s'encarreguen de reinterpretar elements de la rutina de les persones, com ara l'entorn laboral, els espais o l'educació.
Sovint, es combinen contextos diferents de la vida personal, canviant les perspectives cap a escenaris desconeguts. Això suggereix que, més enllà de reflectir la realitat, la remodelen integrant-hi experiències passades, imaginades o anticipades.
Els resultats de l'estudi també revelen que les persones més propenses a la divagació mental tendeixen a descriure escenaris onírics més fragmentats i canviants, mentre que aquelles que creuen fermament en el valor, el significat i la importància de somiar experimenten un contingut oníric més ric i immersiu.
El cervell prefereix "enganyar"
Les dades recollides durant el confinament per la COVID-19 per investigadors de la Universitat La Sapienza de Roma, i comparades amb les obtingudes en els mesos i anys posteriors per l’equip de l’Escola IMT, indiquen que els somnis d’aquell període es caracteritzaven per una major intensitat emocional i per referències a restriccions i limitacions, d'acord amb el context social d'aquell moment. Amb el temps, però, aquests efectes es van anar diluint, fet que apunta que el contingut oníric evoluciona a mesura que les persones s’adapten psicològicament als grans esdeveniments vitals.
“Els nostres resultats demostren que els somnis no són només un reflex d’experiències passades, sinó un procés dinàmic modelat per qui som i pel que vivim”, explica Valentina Elce, investigadora de l’Escola IMT i autora principal de l’article. “En combinar dades a gran escala amb mètodes computacionals, hem pogut descobrir patrons en el contingut dels somnis que abans eren difícils de detectar”, conclou.
