La presència de substàncies químiques en la vida quotidiana és pràcticament inevitable. Des dels envasos dels aliments fins als productes de cosmètica, passant pels pesticides utilitzats en l'agricultura o els materials presents a les llars, estem exposats constantment a compostos que poden interferir en el funcionament del sistema hormonal. Alguns d'aquests elements, coneguts com a disruptors endocrins, han despertat la preocupació de la comunitat científica pels seus possibles efectes sobre la salut reproductiva femenina.
Diverses investigacions apunten que l'exposició prolongada a determinades substàncies presents en plàstics, cosmètics o productes químics industrials podria afectar la reserva ovàrica i alterar els nivells hormonals. Aquest fenomen podria traduir-se en una arribada més precoç de la menopausa, una etapa natural que marca el final de la vida reproductiva de les dones i que habitualment es produeix entre els 45 i els 55 anys.
Encara cal aprofundir en la recerca per establir relacions de causalitat directes, però la reducció de l'exposició a aquests compostos és una mesura recomanable. Apostar per envasos reutilitzables, limitar l'ús de plàstics d'un sol ús, revisar la composició dels cosmètics o prioritzar aliments frescos són algunes de les accions que poden contribuir a minimitzar el contacte amb aquestes substàncies presents en el nostre dia a dia.
Envoltats de disruptors endocrins
Com que molts dels materials i productes esmentats formen part de la nostra vida quotidiana, poques vegades ens aturem a pensar en la seva composició o en les substàncies que poden alliberar al medi ambient. Però, a més, impliquen una exposició constant, tot i que sovint invisible, als anomenats disruptors endocrins, compostos capaços d'imitar, bloquejar o interferir en el sistema hormonal dels éssers vius. Poden entrar a l'organisme a través de l'alimentació, l'aigua, l'aire o el contacte amb la pell.
L'exposició als disruptors endocrins s'ha relacionat amb diversos problemes de salut, causats per les alteracions fisiològiques que desencadenen. Se sap que augmenten el risc de patir obesitat, diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars, així com trastorns cognitius i de la conducta.
Els investigadors també han detectat un increment de la incidència d'alguns tipus de càncer —especialment aquells dependents d'hormones, com el de mama i el de pròstata—, alteracions de la immunitat, problemes ossis i de creixement, i problemes reproductius i de fertilitat. L'última categoria inclou l'alteració i la precocitat de la pubertat i de la menopausa, com veurem amb més detall a continuació.
Efectes sobre la salut femenina
Concretament, els disruptors endocrins poden interferir en la funció dels ovaris alterant la senyalització hormonal i la síntesi d'hormones esteroides. Això s'ha relacionat amb una disminució de la reserva ovàrica i possibles canvis en l'edat d'inici de la menopausa, així com amb una major intensitat d'alguns símptomes associats a la transició menopàusica.
Per exemple, les conclusions d'una anàlisi transversal realitzada l'any 2015 amb 31 575 dones de 30 anys o més són reveladores. Els investigadors van observar que les dones amb una exposició més elevada als disruptors endocrins presentaven, en comparació amb les de menor contacte, una edat de menopausa significativament més primerenca, amb una diferència estimada d'entre 1,9 i 3,8 anys.
En la mateixa línia, l'exposició a determinats disruptors, com els compostos perfluoroalquilats i polifluoroalquilats i els ftalats, s'ha associat amb una menopausa més primerenca, una menor reserva ovàrica, alteracions en els nivells d'hormones sexuals, trastorns del son i una freqüència més alta de fogots durant la transició menopàusica. Es tracta de substàncies presents en superfícies antiadherents i impermeables, envasos alimentaris, cosmètics i joguines, entre altres productes d'ús quotidià.
Regulació insuficient
Davant l'acumulació d'evidències, s'han posat en marxa diverses mesures reguladores i preventives. Així, el reglament europeu REACH (Registration, Evaluation, Authorisation and Restriction of Chemicals) ha restringit l'ús de disruptors endocrins com el bisfenol A (BPA), el perclorat i diversos ftalats en productes quotidians i industrials.
Tanmateix, les autoritats reguladores encara no han establert una definició homogènia i universalment aplicable per a aquest tipus de compostos, dels quals actualment ja se n'haurien identificat més de 100. A més, els nivells segurs d'exposició tampoc no estan completament definits a causa de la informació limitada disponible sobre les seves característiques. Això inclou les relacions dosi-resposta, els efectes a llarg termini, les interaccions entre mescles de substàncies i les exposicions acumulatives.
Aleshores, què podem fer?
En qualsevol cas, és recomanable reduir l'ús de productes que contenen disruptors endocrins ja identificats i substituir-los per alternatives més segures. Algunes mesures pràctiques inclourien evitar l'ús de plàstics i optar per materials com el vidre (per exemple, en estris i recipients de cuina); utilitzar mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient; rentar adequadament fruites i verdures exposades a pesticides per disminuir-ne la càrrega química; beure aigua filtrada o de l'aixeta quan sigui segur fer-ho; i escollir productes cosmètics i de cura personal amb formulacions més respectuoses amb la salut i el medi ambient.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
