Autor/a
Francesc Viadel

Francesc Viadel

Col·laborador a Nació amb la secció "El grafiti del brivall"

Nascut a Algemesí (1968), soc periodista i escriptor. Doctor en Sociologia per la Universitat de València, soc professor de periodisme a la Facultat Blanquerna de Relacions Internacionals i Comunicació de Barcelona. He escrit diversos assajos, novel·les i llibres de poemes. Col·laboro a Nació amb la secció "El grafiti del brivall".

28/07/2024

Amold K. i l’amor

«Els bons esperits sempre ho escolten tot i, a l’última, s’enverinen de les coses lletges que han sentit i moren»

14/07/2024

Si els avions veia passar...

«Si veig passar avions pense que en un de tants Zora ha de tornar a mi. Avions que sobrevolen una vida en runes, a penes ja sense cap esperança, que es consumeix en el foc dels records»

30/06/2024

El refugi

«Algú va advertir que un home gran, desnerit, brut, s’escolava per la porta d’una llibreria d’on diuen que no ha eixit, d’on es conta que plora la fi del seu món i espera la del que ha arribat»

16/06/2024

Atticus i el somriure d’«sleep-cute»

«Té una part de la cara, del tors, de l’esquena, totalment nafrada. És ben bé com si un líquid corrosiu se li hagués menjat la carn, com si una fera l’hagués intentat devorar»

01/06/2024

Karel, el txec

«Pixat de dalt a baix, amerat de suor, fa tota la fila d’un ermità que ha traït el seu compromís amb Déu i la solitud per a llançar-se als braços de la bogeria»

19/05/2024

El cos que habite

«Soc la vida sintètica que mata. Soc la pols blanca i cristal·lina que posa en moviment L. Soc una complexa cadena d’àcids capaç de lligar un món. Soc la mentida. Soc allò que vols veure i el que no»

05/05/2024

Pregària a la Verge dels Fongs

«A vós Mare Mareta Marona us implore que em torneu la filla abans el gorg de la desesperança no m’engolisca i tot jo em convertisca en un ésser de fang»

23/04/2024

Sant Jordi o la rebel·lia d'Aledis

La diada del llibre i la rosa a Barcelona no només es cou al voltant del Passeig de Gràcia; editorials petites i venedors independents que es fan un lloc entre el bullici de la ciutat són l'altra cara de Sant Jordi

20/04/2024

Déus

«De vegades, sent que les ànimes li passen ben devora, les sent en la seua pell com vels de seda suaus que a penes el toquen. De vegades, li sembla sentir que riuen, d’altres que somiquen com criatures espantades»

07/04/2024

Ningú

«Agafa embravit la porta gran per a eixir a la ciutat com qui es fa a la mar amb l’única expectativa de tornar sa i estalvi»

17/03/2024

L'incident

«En arribar a casa obri una ampolla de vi i se la fot en quatre glops llargs i un sopor intens s’apodera d’ella i l’arrossega a l’abisme de la por. On serà la seua menuda?»

01/03/2024

Te’n recordes del futur?

«Tothom es mou dins dels seus barracots en silenci com si tingueren por de ser descoberts. Tothom menja en silenci. Tothom escura en silenci. Tothom mor, a poc a poc, en silenci»

16/02/2024

Sirena

«Una nit, després que li tatués una lluna i un sol entre les cuixes, em va besar i em va demanar que la seguís sense preguntar res. A la Font del Sebeto em va deixar i va endinsar-se dins de l’aigua quieta i es va allunyar mar endins com un peix»

04/02/2024

Àngels

«Els àngels tenen sexe -i tant que en tenen!- i no tenen ales amb ulls, ni quatre cares, ni fan més d’un metre vuitanta»

20/01/2024

La nau

«No han de passar molts anys fins que arribe el dia en què una gran bola de foc s’empasse com un gripau un insignificant mosquit el món, aquest món infecte, del tot absurd»

El més llegit