Ivan Sànchez (Berga, 1982) és alcalde de la capital del Berguedà des del juliol de 2021, quan va entomar el càrrec de Montse Venturós. El 2023 es va presentar per primera vegada com a cap de llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a la ciutat, comicis que la formació va guanyar tot i perdre pes al consistori. Ha passat ja més d'un any des d'aquella investidura i posada en marxa d'un nou govern, novament de bracet amb ERC, però amb una diferència que canvia el paradigma al plenari: no tenen majoria. Això implica acords amb l'oposició -Junts, PSC i BeGI- per emprendre qualsevol pas a l'Ajuntament de Berga, amb una entesa que Sànchez confia poder anar trobant fins al 2027. En paral·lel, alcalde i regidors del govern buscaran també la complicitat en altres administracions superiors per poder tirar endavant noves iniciatives i les carpetes heretades del mandat passat i anteriors.
Ha passat ja més d'un any de mandat. Quin balanç en fa d'aquests 14 mesos a l'Ajuntament de Berga?
En faig una valoració prou positiva. Ha sigut un any, entre cometes, de continuïtat del curs anterior, amb la millora d’equipaments i del Barri Vell. El mandat passat vam invertir en tots els equipaments de la ciutat i ho hem continuat fent. Per exemple, just s'han acabat els treballs a la façana de l’Escola Santa Eulàlia i s'estan pràcticament enllestint les obres al Teatre Municipal, que amb un import de 400.000 euros seran les més grans d'aquest any a la ciutat. També puc fer referència a l'enderroc de l'edifici de Finques Ciutat, que era una demanda històrica que ara s'està fent realitat, o l'acció de pacificació al voltant del Casino, que si bé van generar una certa controvèrsia al principi, estan funcionant bastant bé. I, des d'un punt de vista burocràtic, hem continuat treballant en la cerca de subvencions.
Quins ajuts econòmics han aconseguit?
Una dada destacable és que, dins el catàleg de la Diputació de Barcelona, hem rebut 622.000 euros. Aquesta xifra contrasta amb els 398.000 euros que vam rebre l'any anterior, així que estem parlant d’un increment important. I encara per part de la Diputació, també s’han aconseguit 799.000 euros d’ajuts extraordinaris, únics i exclusius per Berga. El gruix d'aquestes subvencions és per executar aquest any, però altres es poden allargar el vinent. De moment, l’import que ja podem anunciar que rebrem per part de la Diputació de Barcelona per inversions d'aquest any i els vinents és de més de tres milions d’euros.
Es pot dir que han girat aquella dinàmica en la qual el retorn del deute es feia en detriment de les inversions?
El deute el tenim estabilitzat, no és cap secret. Això ajuda, és evident, tot i que és veritat que el pressupost de l’Ajuntament de Berga és molt ajustat i no tenim molt marge de diners propis per fer inversió. Estem parlant de menys d’un milió d’euros d’inversió directa, i per això hem de fer aquesta feina de demanar ajuts. Un exemple és el de la façana de l’Escola Santa Eulàlia, que inicialment era amb fons propis, però se’ns va atorgar una d’aquestes subvencions extraordinàries. Per tant, aquests diners els hem pogut estalviar i els destinarem a altres actuacions pendents.
Qualsevol d'aquests projectes futurs requerirà el suport d'almenys un grup de l'oposició. Confien a anar trobant acords?
Sí, i ja ho hem anat fent. Al final, l'aritmètica és la quina és, i jo continuo defensant el mateix que vaig dir durant el ple d’investidura, que és que la ciutadania ens va donar el missatge clar que féssim el favor d’entendre’ns i deixéssim de costat les guerres partidistes. I penso que estem en aquestes. A mi m’agradaria veure una entesa molt més àmplia i amb tots els grups, però anem fent petits passos. Si tots els grups de l’arc ens poséssim d’acord, la ciutadania ho agrairia i veuria un canvi important.
Hi ha alguns àmbits en els quals tot el plenari vagi en consonància?
Penso que estem bastant d’acord en els projectes grans, però estaria bé coincidir també en els temes del dia a dia. Tenim molt camí a recórrer i feina per fer, però confio que ho podem aconseguir. Evidentment, després arribarà el moment de les eleccions i cadascú tindrà les seves prioritats, però en el dia a dia s’ha demostrat que la voluntat és aquesta, per part de tots. I als plens s’està veient, tot i que l'oposició fiscalitzi la nostra tasca, que és la seva missió i és molt important que ho facin. Sigui com sigui, estem veient passos quan se sumen a projectes. Al final, tots plegats fem avançar la ciutat.
"Amb l'oposició estem bastant d’acord en els projectes grans, però estaria bé coincidir també en els temes del dia a dia"
Els pressupostos seran una nova oportunitat per visualitzar aquesta cohesió. En quin punt es troben els comptes del 2025?
El regidor delegat de l’àrea els està acabant de perfilant al màxim. Les pròximes setmanes farem el pas de parlar-ne amb la resta de grups, amb l’objectiu d’intentar aprovar-los com més aviat millor. Encara que no passi res si has d’estar uns mesos amb un pressupost prorrogat, tenir-los en el curs vigent facilita molt la gestió de l’Ajuntament.
Passant a qüestions concretes i a una àrea encapçalada per vostè mateix, com és Patum, enguany s'ha sumat novament el finançament privat a la festa. Quina lectura en fa?
Doncs molt positiva. Crec que ha anat bé i que la marca està contenta. A priori, vam parlar d’un acord de dos anys a expenses de com anés aquest primer, així que espero que es pugui renovar pel vinent.
La Patum necessita encara més vies d'aportació econòmica?
Estem obligats a trobar noves fonts. La Patum és cada vegada més cara, perquè el cost de la vida ha anat augmentant i això es reflecteix també en el preu de tot el material que s’ha de comprar per la festa o dels serveis necessaris per organitzar-la. Mantenim la via de 125.000 euros anuals de la Generalitat, ja que el conveni continua vigent. De fet, aquesta setmana he coincidit amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i ja hem quedat en trobar-nos per parlar, no només del finançament de la festa sinó de la Llei de La Patum, que és un text que només pot tramitar el Parlament i ho ha de fer al llarg d’una legislatura, així que és el moment idoni per parlar-ne. La sintonia és bona, com també ho és amb la Diputació de Barcelona. Aquest any ja hem tingut al diputat de Cultura, Pau Gonzàlez, i ens va confirmar que l'objectiu de l'ens és augmentar l'aportació que ja ens han fet enguany. En paral·lel, continuarem treballant en nous patrocinis i apostant per accions concretes com la venda de samarretes, que ha resultat molt bé.
I el Ministeri de Cultura?
També. La relació és boníssima i estem emplaçats a una nova reunió pròximament, encara sense data. Explorarem totes les vies hagudes i per haver, perquè cada línia és bona i com més diners aconseguim, millor. En pocs anys, hem passat de tenir una aportació mínima a cada vegada més, i cada quantitat serà bona perquè suposaran menys diners que haurem de posar els berguedans i podrem destinar a altres coses.
Aquesta lectura pot ser replicable al projecte de la Casa o Museu de La Patum. En quina situació es troba?
En la mateixa de sempre, malauradament. Aquí sí que no hi ha notícies positives. Totes les administracions superiors tenen aquest prec. És evident que Berga no es pot permetre per si sola una Casa de La Patum. No podem pagar aquesta inversió amb fons propis, necessitem el suport de les administracions superiors. I, de moment, no podem parlar de terminis breus ni res similar. Des de l'Ajuntament de Berga hem tirat cables i, fins i tot, la xarxa sencera, així que, eventualment, esperem poder-ne recollir alguna. De moment, no és el cas.
Un altre tema recurrent és el de l'Estació d’Autobusos. Per on passa aquest projecte?
Aquest és un tema que també volem tornar a tractar amb la Generalitat, encara que sigui segur que ho pagaran tot i el canvi de govern. Sigui com sigui, qualsevol moviment passa inequívocament per un consens de tots els regidors i regidores d’aquesta casa. Tots haurem de fer esforços i sacrificis, també nosaltres, per aconseguir que Berga tingui l’administració d’autobusos que mereix.
"L'estació d'autobusos passa perquè tots plegats fem esforços, renúncies i sacrificis"
N'han tornat a parlar, darrerament?
En vam parlar ara ja fa temps, així que crec que ha de ser un dels temes que es posi sobre la taula de manera relativament ràpida. Ha passat un any i escaig de mandat i l’estació encara no hi és. Però, insisteixo, només passa perquè tots plegats fem esforços, renúncies i sacrificis.
S'ha referit al Barri Vell, que sempre ha estat una àrea incidida per part de la formació que encapçala. Quins seran els pròxims passos?
D’entrada, l’enderroc que s’està produint en aquests moments. És una acció relativament petita, però que tindrà una afectació visual en una zona que canviarà per complet. També s'hi sumarà, afegint-ho com a raval històric, l'imminent enderroc de l'edifici a la cantonada del carrer Lluís Millet al passeig de la Indústria. Però, per mi, el més interessant és el programa Barris amb Futur, al qual vam aconseguir adherir-nos. El canvi de govern haurà estat fins i tot positiu en aquest aspecte, perquè sembla que l’han entomat amb moltes ganes, així que tenim moltes esperances. A la vegada, estem a l’espera del text de la desitjada Llei de Barris, que pot suposar l’arribada de diners, tant per les administracions locals com a la part privada, per impulsar rehabilitacions amb les quals puguem veure un canvi.
Creu que la Llei de Barris permetrà revertir la dinàmica actual del nucli històric de Berga?
És un vaixell que, quan passi, ens hi hem d’agafar amb dents i ungles. I sobretot, l'haurem de vetllar molt, perquè en l'anterior convocatòria van arribar uns diners que, en alguns casos, se'n va fer un mal ús i no vam veure les rehabilitacions que havien d'impulsar. La realitat actual és que la gent se’n va a viure fora muralles perquè les condicions i accessibilitat dels pisos és millor, així que s’abandona aquesta zona. Per això estarem molt a sobre dels privats, perquè destinin les partides a la seva finalitat. Aquest ha de ser un dels canvis en positiu al Barri Vell. Les iniciatives més grans les haurem de fer de bracet amb la resta de grups, perquè no té cap sentit fer-ho sols.
El consistori també fa anys que espera la resolució judicial definitiva amb l'afer d'Inbergatur. En quina situació es troba?
Doncs encara continua als jutjats. Ens donen la raó, però sempre hi ha un altre recurs. Un cop ens la doni de forma definitiva, podrem recuperar dos immobles que són de l’Ajuntament. I vull que això que quedi molt clar: tant l’Hotel Berga Park com l’Hostatgeria de Queralt són immobles de totes les persones que vivim a Berga, tot i que ara no estan en mans de l’Ajuntament per una mala concessió del passat. Com passa amb l’ascensor de Queralt, que el que hem fet és reparar-lo sistemàticament quan no ens tocaria.
Tenen idees respecte d'aquests equipaments?
A Queralt, crec que tots els grups estem alineats que passa per un allotjament que preservi l’estructura de l’hostatgeria i tingui un espai de bar-restaurant. No hi volem cap bestiesa, sinó un hotelet petit, perquè l’encant ja hi sol, en un emplaçament que té una de les millors vistes de Catalunya. I al Berga Park, decidirem també conjuntament amb la resta de grups. Al final, fem el que fem, si es desencalla en aquest mandat, que espero que sí, tindrà repercussió en el posterior i els que vindran, així que hem de decidir amb responsabilitat. Ja hem vist què ha passat amb una mala concessió, així que hem de mirar que això no torni a passar, i això només ho aconseguirem si ho fem plegats.
En tot cas, un dels temes més freqüents en els debats de carrer és el porta a porta. Com ho valora?
El resum és que no estem contents. Treballem de bracet amb el Consell Comarcal, però és evident que hi ha alguna cosa que no ens acaba de funcionar, malgrat que després a les enquestes el sistema sigui ben valorat. Hi ha abandonaments sistemàtics, encara que siguin d'una minoria. I passa a Berga i a tot el Berguedà, així que això significa que hi ha quelcom que no va bé i hi hem de posar remei. Hem de trobar la manera que, d’una vegada per totes, els nostres carrers i places estiguin nets. Nosaltres sancionem, no tant com voldríem perquè no sempre podem identificar les persones que ho fan malament, però està clar que també ha de canviar alguna cosa al Consell perquè això no passi.
"No estem contents amb el porta a porta. És evident que hi ha alguna cosa que no ens acaba de funcionar"
Confia que amb el canvi de contracte es pugui revertir la situació?
Està clar que alguna cosa millorarà, però qui ho vulgui continuar fent malament ho seguirà fent. O trobem una altra manera per incidir sobre aquestes persones o tenim clar que només passa per la via coercitiva. I com més dura sigui, millor.
També sol ser habitual en aquestes converses veïnals el tema de la inseguretat. Què opina al respecte?
Una cosa és el que diuen els números i l’altra el que diu la gent. Tot i això, jo defenso que, mentre hi hagi una persona que se senti insegura, tenim l’obligació d’actuar. Estic preocupat a escala global, perquè estem anant a una deriva en què cada cop passen més coses, tot i que també és veritat que cada vegada hi ha més altaveus. En el cas de Berga, les dades ens diuen una cosa molt concreta, però això no vol dir que no hi haguem d’estar sobre. I ho fem amb reunions sistemàtiques amb la Policia Local i els Mossos d’Esquadra per intentar incidir, cosa que passa per reforçar la presència policial al carrer. També cal perseguir les ocupacions delinqüencials, per descomptat. Que ningú dubti que no m’agraden les ocupacions delinqüencials, ni molt menys. Defenso que les hem de perseguir i erradicar, perquè aquestes sí que generen inseguretat i s'aprofiten de persones vulnerables. I també hem d'afrontar les socials, a través de l’Àrea de Serveis Socials i amb el Consell Comarcal, que és qui té les competències, cosa que ja es fa. En tot cas, jo escolto els veïns i mirem d'actuar en tot allò que ens demanden.
Quins són els temes pels quals l'interpel·len més els veïns?
El porta a porta és l'estrella. Sobretot, s'adrecen pels abandonaments i la brutícia, que en certa manera també genera inseguretat perquè un carrer deixat genera més desconfiança. Sobre em parlen sobre aquesta percepció d'inseguretat que hem comentat o de les voreres. El 2025 ha de ser un any que fem una inversió important en voreres, i no només per canviar panot, sinó també en adaptació perquè siguin accessibles. Personalment, m’agrada que la gent m’interpel·li i estic content si els veïns em comenten coses perquè, al final, no sempre seré alcalde, així que arribarà el dia que ja no em pararan per dir-me aquestes coses.
"Si els municipis estan forts, tindrem més possibilitats d'incidir en l'àmbit de país"
Passant al prisma nacional i, tot i que ja n'ha fet algun esment, quines expectatives té respecte del govern de Salvador Illa?
Sempre que arriba un nou govern, les expectatives d’entrada són altes. Evidentment, una cosa és el que pugui pensar jo en l’àmbit nacional o de país, i l’altra com a alcalde de Berga. I com a alcalde, de moment no tinc cap queixa pel que fa a la comunicació amb el nou govern. Sempre han sigut molt proactius, així que l'enfoquem amb optimisme. Com he dit, la Llei de Barris l’han entomat amb ganes i amb la consellera de Cultura ja hem acordat de seguida de trobar-nos. També estic content que el company Abel Garcia sigui secretari general d’Esports. Al final, per Berga i el Berguedà és positiu. Jo estic molt content per ell, tot i que hi ha gent que no s’ho pensa. Quan m’ho va dir vaig estar molt feliç perquè crec que s’ho mereix, i ho dic de veritat.
En el cas de la seva formació, es troba immersa en un procés de reflexió. Quina lectura fan des de Berga del Procés de Garbí?
El veig com un procés molt positiu. És valent que un partit polític, o més aviat una organització perquè a la CUP hi ha moltes branques, es plantegi fer un procés de reflexió molt anterior al resultat de les eleccions a la Generalitat. Això és encara més sa, perquè no és que te la fotis a les eleccions i després correm a replantejar-nos. És un procés madur, que porta molts mesos. Hem de veure com resulta, però sortirà el que les bases i la militància vulgui, així que, sigui el que sigui, estarà bé.
Té alguna esperança particular des del seu enfocament local?
Jo crec que la clau de la CUP, i així s’ha vist, és justament el municipalisme. Ha de ser com construir un castell, començant per la base, que no només és municipalisme sinó totes les assemblees, els casals i aquella gent que forma part de l’esquerra independentista al carrer. Això és bàsic que estigui fort, perquè aleshores sortiran llistes i gent disposada a anar als ajuntaments, treballant directament a les administracions per reforçar els municipis. I si els municipis estan forts, evidentment tindrem més possibilitats de tenir més incidència en l’àmbit de país. Per mi, aquesta és la clau.