Federico García Lorca (1898-1936) va ser un poeta andalús que va trencar motlles i va tenir una estreta vinculació amb Catalunya i grans figures de la cultura del nostre país com Salvador Dalí o Josep Maria de Segarra. Lorca, homosexual, d'esquerres i republicà, va morir tràgicament l'agost de 1936, quan un grupuscle feixista el va assassinar a prop de Granada, la seva terra natal. Aquest 2026, 90 anys més tard, les circumstàncies exactes de la mort i la ubicació de les restes continuen sent un misteri.
Aquest cas va viure un dels darrers capítols el 2021, quan el Tribunal Constitucional va rebutjar una reclamació per investigar l'assassinat del poeta andalús i va considerar que era un assumpte sense la transcendència necessària per ser examinat. Aquest revés judicial, per a molts, va ser interpretat com una nova trava per enterrar la memòria democràtica i el conflicte que encara desperta la seva figura en un país amb més d'onze mil persones sense identificar sepultades en fosses comunes.
El debat al voltant del record i les víctimes de la Guerra Civil continua obert a Andalusia i altres indrets de l'Estat on governen el PP amb el suport de Vox. A les Illes Balears aquestes dues forces van derogar la Llei de Memòria Democràtica i, per substituir-la, en altres indrets com Extremadura, s'han aprovat "lleis de concòrdia" que equiparen totes les víctimes de la violència sense assenyalar els crims del franquisme.
Per l'aniversari de la mort de Lorca, a Nació, conversem amb Salvador Giné, llicenciat en Geografia, divulgador i autor del llibre Federico García Lorca a Catalunya. L'obra ressegueix els indrets on va viure, els teatres que va visitar i els personatges amb qui es va relacionar l'artista andalús, que també excel·lia amb la música, la pintura o l'oratòria.
Salvador Giné descriu Garcia Lorca com un bon dramaturg i poeta, però sobretot "una bona persona, que ha transcendit la seva obra". Lorca va venir a Catalunya en múltiples ocasions i va ser aplaudit a molts grans teatres del país com el Palau de la Música Catalana o el Teatre de Barcelona. "Lorca va començar a llegir les seves obres poètiques a Cadaqués, a la casa dels Dalí, i després a l'Ateneu Barcelonès", explica Giné. A banda de ser un poeta celebrat, a vegades, també va ser un dramaturg a incomprès amb algunes obres com El Maleficio de las mariposas, una obra de teatre escrita el 1920 on els personatges eren insectes. Alhora va tenir una estreta relació amb l'actriu Margarita Xirgu, amb qui va estrenar l'obra Mariana Pineda (1927) al Teatre Goya de Barcelona, que té una placa en honor seu.
Lorca, durant les seves estades a la capital catalana, també va ser client habitual del Gran Cafè de la Rambla, que es va convertir en escenari de moltes tertúlies literàries amb grans autors com Carles Riba, J. V. Foix i Josep Maria de Sagarra. Unes converses en les quals l'andalús destacava per un "magnetisme descomunal i captivador" que l'ha fet perdurar en el temps a través de la seva obra.
El llegat de Lorca, assegura Giné, està "més viu que mai a Catalunya" i, al llarg de les dècades, s'ha materialitzat en adaptacions al català com Els Negres (Norma I Paradis) de Lluís Llach al disc Poetas a Nueva York i amb múltiples representacions a la ciutat cada any. "Lorca també sentia molta simpatia pel catalanisme, es va pronunciar públicament a favor del català i quan tocava el piano, a Sitges, solia cantar cançons en català", explica Giné.
Un assassinat sense resoldre
L'assassinat de Lorca va ser un mes després de l'intent de cop d'estat per part de forces militars feixistes, el juliol del 1936, que volia fer caure el govern del Front Popular, democràticament escollit durant la Segona República Espanyola . Arran de la tensió política i la violència que es respirava a Madrid, Lorca va decidir tornar a Granada, la ciutat de la seva família.
No obstant això, el poeta no va aconseguir escapar de la repressió feixista i va ser assassinat als voltants de Viznar (Granada) arran d'una denúncia anònima. El poeta va ser acusat de ser "homosexual", "rojo" i, falsament, de ser "espia dels russos" i "maçó". "A Lorca no el van assassinar només per homosexual, ho van fer pel seu compromís amb l'esquerra i pel fet que es manifestés públicament contra el feixisme i a favor de la República i els drets dels treballadors", explica Giné.
Lorca, que era fill de família benestant, havia estudiat i prenia partit a favor de les causes socials. "Era vist com una persona que havia traït la seva classe social i que parlava com una persona d'esquerres", afirma Giné. Després de morir a trets, el poeta va ser enterrat una fossa comuna de la qual encara es desconeix la ubicació i el règim franquista va intentar-se desvincular de l'assassinat assegurant que havien estat uns "descontrolats". "Mentre no es recuperi el cos, sempre quedarà la injustícia. Aquesta situació, però, a vegades serveix d’altaveu de la memòria democràtica perquè representa totes les persones que estan en la mateixa situació", diu el geògraf i divulgador.
En aquesta línia, l'autor apunta que els governs autonòmics d'Andalusia , siguin del color que siguin, no han destinat mai els recursos suficients per tirar endavant la recerca del cos de Lorca. Una investigació que ha trobat traves i el desinterès de les administracions. "Per molts anys que passin, totes les injustícies s’han de resoldre. Sempre queda un espai que no està tancat, no es pot deixar com si res no hagués passat", conclou Giné.
