Els lletrats de la mesa del Congrés van donar ahir llum verda a la possibilitat de tramitar una moció de Juntssimilar a una qüestió de confiança, cosa que fa anys havien descartat en un altre escenari en entendre que es podia llegir com una "moció de censura encoberta". No hi haurà qüestió de confiança de Junts a Sánchez perquè, minuts després que ho proposés Carles Puigdemont, la Moncloa es va afanyar a dir que ni parlar-ne.
Però, pel que sembla, es podrà fer un debat sobre el president espanyol, les seves aliances i el grau de compliment dels seus acords en forma de proposició no de llei, un format que no té conseqüències legals però sí polítiques. El debat serà sobre el rol de Junts i d'altres formacions com ara ERC, el PNB o EH Bildu, que també tenien grans expectatives en una legislatura que Sánchez obria amb una majoria ben escassa i que els problemes entre Sumar, un projecte en qüestió, i Podem van accentuar.
La decisió de la mesa, si dona per bo el criteri dels lletrats, que no és vinculant, arribarà després d'una trobada a Suïssa entre les delegacions socialistes i nacionalistes, liderades per Santos Cerdán i Jordi Turull respectivament. No han avançat en la cessió de les competències "integrals" d'immigració, però sí que ahir es van produir moviments per fer prosperar el català a Europa. I serà hores abans que Carles Puigdemont sigui entrevistat, en prime time i pel seu interès informatiu, a TV3 en tant que líder del principal partit de l'oposició al Parlament. Ahir hi havia qui, a les files socialistes, temia que tot plegat es convertís en el marc idoni per un trencament amb totes les de la llei amb el que fa dies que els juntaires amenacen.
En la decisió de la mesa, però, hi pot haver la solució que acontenti a tothom. Ja va ser cridaner que, malgrat el no amb caixes destemprades de la Moncloa, Míriam Nogueras no esmentés la qüestió de confiança en la sessió de control a Sánchez (sí que li va demanar que "mogui el cul") dimecres passat i que aquell mateix dia s'organitzés la reunió a Suïssa. És evident que el PSOE, com el PSC, ha d'aprendre a viure en minoria. Així ho faran evidents les negociacions pressupostàries en els dos escenaris que avui us expliquen Bernat Surroca i David Cobo, el català i el de Barcelona, amb ERC i els comuns com a interpel·lats.
També ho és que ha de complir els acords, cosa que sovint el govern espanyol no vol fer. Ni ells ni Junts volen que la legislatura acabi abans d'hora, però tothom hi ha de guanyar i fer coses raonables. S'equivocaven els juntaires quan prometien cobraments per avançat que no han arribat i s'equivoca el PSOE quan, per sortir del pas i amb certa frivolitat, concedeix als seus socis presentar grans enunciats sense contingut que després es nega a fer realitat generant una lògica frustració.
És, segurament, el que ha passat amb les competències "integrals" d'immigració que Junts va acordar al març en el marc de l'aprovació dels decrets anticrisi. No només no es va cobrar per avançat el sí de Junts, sinó que uns i altres eren incapaços d'explicar que implicava l'acord. A l'hora de la veritat, i després de mesos de negociació, el PSOE només voldria que la Generalitat tramiti la paperassa, però no que decideixi temes com els contingents, el control de fronteres, les condicions dels permisos de treball o de reagrupament familiar. Ara, Turull batalla perquè l'administració catalana sigui la que tramiti i resolgui tots els expedients encara que ho faci d'acord amb la legislació espanyola segons que va explicar a El Periódico. Seria més que moure papers, però no una gestió "integral" com la que, d'acord també amb la normativa comunitària, fan els estats. Els enunciats poden ajudar a sortir del pas d'una votació enverinada, però gestionar-los es pot acabar convertint en un autogol per totes les parts.
Per què TV3 torna a entrevistar Puigdemont al prime time quatre anys i mig després?; per Irene Montagut.
L'aterratge de Junqueras anticipa canvis (sense urgències) al grup d'ERC al Parlament; per Carme Rocamora.
Crònica: Illa i Foment esquiven el finançament en una nit de record a Isac Andik; per Pep Martí.
Operació Nadal de Collboni: seduir els comuns amb els pressupostos; per David Cobo.
La investigació dels Mossos conclou que Isak Andic va morir accidentalment; per Victor Rodrigo.
El passadís
62.000 persones han visitat ja el pessebre de l'interior de l'Ajuntament de Barcelona. Però a la plaça de Sant Jaume no hi ha enguany naixement i sí una solitària estrella gegant, fet que ha enutjat els sectors catòlics més tradicionalistes i els partits de la dreta. Diumenge a la tarda van protestar per aquest fet el PP de Barcelona, que lidera el regidor Daniel Sirera, i el col·lectiu Corrent Social Cristià, que té entre les seves cares l'ultracatòlic Josep Miró i Ardèvol. Els primers van fer una xocolatada i repartir propaganda i imants de nevera amb les figures del naixement i els altres van portar pessebres de casa. Els dos grups es van barrejar en algun moment, però no va passar per alt que, amb Miró i Ardèvol i companyia, hi havia, a més de regidors i dirigents de Vox, l'exlíder del PP a la ciutat, Alberto Fernández Díaz. El veterà dirigent està allunyat de l'actual direcció catalana i barcelonina i no es va atansar a Sirera i als seus en cap moment. El clima era tan gèlid com la relació de l'exregidor, que no està precisament inactiu, amb els seus companys de partit.
Vist i llegit
Junts protagonitza aquests dies un combat de judo amb el PSOE. Els de Carles Puigdemont volen mostrar-se exigents i pressionen per temes sectorials com ara les competències d'immigració. La raó és que una de fronteres més actives i poroses la tenen amb la formació xenòfoba Aliança Catalana, que té dos diputats al Parlament i que aspira a fer forat a les pròximes municipals. En un article al think tank Agenda Pública el politòleg Mario Ríos analitza el fenomen i ofereix algunes dades d'interès, com ara que el 5% dels votants de Junts podria canviar ja de vot o que entre els afins a Sílvia Orriols hi ha una valoració molt baixa de Pedro Sánchez. Un fet que contrasta amb el suport al president espanyol entre els votants juntaires. L'explicació, segons el politòleg, és "en el dilema que viuen les dretes tradicionals arreu d'Europa i que a Catalunya, i en el si del nacionalisme català, pren forma en la competició entre Junts i AC".
El nom propi
Avui us porto un periodista infatigable, un clàssic de la crònica barcelonina i gracienca. Es tracta de l'Albert Balanzà (Barcelona, 1972), que després d'un quart segle, pràcticament la mateixa vida que té el setmanari, deixa de fer de director de l'Independent de Gràcia, un diari que es fa llegir i pel que passa la rica vida política i social del conflicte. Balanzà ho deixa perquè serà pare i no podrà compaginar la vida personal amb la seva altra feina, al Servei Català del Trànsit, i la direcció de l'Independent. La premsa local és clau, també a les ciutats i als seus barris i malgrat totes les dificultats del sector, per afermar la vida comunitària i Balanzà ha fet una feina molt notable. El periodista, amb nas per detectar històries i aixecar notícies, ha passat també per les redaccions de l'ACN, l'Avui i l'Ara. El substituirà Jordi Notó. Aquí el seu comiat. Molta sort!
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.