Arrenca la COP29 de Bakú: «No ens podem permetre que els 1,5 graus se'ns escapin de les mans»

Aquest 2024 serà el primer any en què l'escalfament del planeta superar els 1,5 ºC respecte a l'era preindustrial. Aquesta fita sobrevolarà la COP29 de Bakú, que s'ha inaugurat aquest dilluns al matí amb el gran repte d'acordar un nou objectiu de finançament climàtic. Ho fa amb la ressaca de la victòria de Trump als Estats Units i les absències de bona part dels principals caps d'estat que abonen la sensació d'una cimera “aigualida”.

No abandonar l'objectiu dels 1,5 ºC

“No ens podem permetre que els 1,5 graus se'ns escapin de les mans”. Amb aquestes paraules Simon Stiell, secretari executiu del Conveni de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic ha inaugurat la COP29 de Bakú. En aquest sentit, el missatge és recurrent: per molt que enguany se superin de manera puntual -i molt probablement permanentment a finals de la dècada- és un objectiu que no es pot abandonar. La reflexió és clara: si ara ja els impactes són catastròfics -només cal veure exemples propers com la DANA del País Valencià-, tot el que sigui superar els 1,5 ºC d'escalfament és inassumible.

En els darrers anys s'han acumulat les crítiques per la manca d'avanços a les cimeres climàtiques. Stiell les ha defensat recordant que és l'únic instrument global per abordar la crisi climàtica i ha assegurat que el “procés funciona”: “Si no ho tinguéssim, la humanitat s'encaminaria cap als cinc graus d'escalfament global”. És una manera de veure-ho: l'altra és que amb les polítiques actuals ens dirigim cap a un escenari de +3,1 ºC i que el compliment estricte dels compromisos estatals només ho rebaixaria a una finestra de 2,6-2,8.

Simon Stiell, en la sessió inaugural de la COP29, ha recordat els objectius de Bakú. La principal, en la batejada cimera del finançament com ha recordat Sultan Ahmed al-Jaber, president de la COP28, és acordar un nou objectiu global en aquest àmbit, que substitueixi els 100.000 milions de dòlars anuals. “Si almenys dos terços dels estats del món no poden permetre's reduir ràpidament les emissions, totes les nacions pagaran un preu brutal”, ha assenyalat. “El finançament de la lluita contra el canvi climàtic no és caritat”, ha afegit.

També ha destacat la necessitat de posar en funcionament els mercats internacionals de carboni, acordant els detalls de l'Acord de París, avançar en mitigació -pocs mesos abans que els estats hagin de presentar els nous compromisos de reducció d'emissions- així com acordar indicadors d'adaptació. “No es pot gestionar el que no es mesura”, ha conclòs.

Una cimera plena d'absències

La COP29 se celebra amb l'impacte emocional de la victòria del negacionista Donald Trump als EUA. L'encara president, Joe Biden, no serà a Bakú per a la trobada de caps d'estats que se celebrarà aquest dimarts i dimecres. També fallaran a la cita líders d'altres grans potències com el rus Vladimir Putin, el xinès Xi Jinping i el brasiler Luiz Inácio Lula de Silva -malgrat acollir l'any vinent la COP30-. Altres absències notables: el primer ministre canadenc Justin Trudeau, el primer ministri indi Narenda Modi o l'australià Antony Albanese, així com el rei britànic Carles, encara recuperant-se del càncer que pateix.

Acció

Què és una COP? Per què la cimera del clima de Bakú és la 29?

Entre els líders europeus, es notarà l'absència sonada d'Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió, però també de l'alemany Olaf Scholz, en plena crisi de govern, així com del francès Emmanuel Macron, tradicional aliat d'Armènia, país enfrontat amb l'Azerbaidjan. En canvi, Pedro Sánchez sí que serà a Bakú, l'endemà d'un consell de ministres extraordinari per aprovar nous ajuts als afectats per la DANA.