Fa poques setmanes la Unió Europea va aprovar definitivament la nova directiva de qualitat de l'aire. Malgrat que encara queda curta respecte a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, suposarà reduir a la meitat el límit dels principals contaminants com el diòxid de nitrogen o les partícules en suspensió per al 2030.
La nova regulació arriba tot just amb Catalunya complint per la mínima l'anterior. El 2023, per exemple, va ser el primer on Barcelona va aconseguir evitar superar-los. I un any enrere, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia condemnar l'estat espanyol per la mala qualitat de l'aire a la capital catalana, el Vallès i el Baix Llobregat.
Encara queda mitja dècada, però la directiva obliga les administracions a actuar ja. De fet, si fossin d'aplicació immediata el 75% dels catalans -entre els quals la totalitat de l'àrea metropolitana de Barcelona- respirarien aire més contaminat del legalment permès.
En aquest sentit, l'anterior Govern va elaborar un pla de qualitat de l'aire per alinear-se amb la directiva. Aprovat in extremis en el darrer consell executiu, marca objectius transitoris per al 2025 i 2027. De moment, la conselleria encapçalada per Sílvia Paneque s'ha compromès a mantenir alguna de les mesures més polèmiques -i també rebaixades per la pressió d'alcaldes metropolitans- com la prohibició dels vehicles amb etiqueta groga a les zones de baixes emissions a partir del 2028.
Ara bé, només l'aplicació d'una àmplia bateria de mesures valentes -també per part dels municipis- pot fer possible arribar a finals de la dècada amb la contaminació a ratlla. No és només una qüestió ambiental, sinó de salut pública: a Catalunya moren cada any 3.000 persones i, a escala planetària, és la segona causa de mortalitat superant el tabaquisme. En aquest sentit, metges, pediatres i investigadors han fet aquesta setmana un crit d'alerta per tal que s'actuï de manera decidida. Fem-ho pels nostres infants, pels nostres avis i per nosaltres. Europa ens mira.
Pistes de gel en plena emergència climàtica
Una de les imatges més cinematogràfiques de Nadal és la pista de gel de Rockefeller Center de Nova York. En un context de globalització, aquesta “tradició” s'ha estès amb major o menor èxit en un nombre important de ciutats catalanes. Tanmateix, una crisi climàtica que ha suavitzat cada vegada més l'hivern i la sequera dels darrers anys -juntament amb motius econòmics- l'han posat en dubte. N'hem fet una completa radiografia:
- Almenys 16 ciutats i viles han deixat d'organitzar pistes de gel: destaquen Manresa i Vilafranca enguany -així com Reus l'any passat-.
- Terrassa la recupera i s'afegeix a Barcelona, Badalona o Sabadell que aposten per pistes sintètiques.
- Almenys 12 localitats tindran pistes naturals, algunes amb aigua pluvial (Girona) o parcialment regenerada (Olot), però altres amb aigua potable de xarxa.
- Figueres és l'única gran ciutat que tindria prohibida una pista amb aigua de xarxa, però no n'organitza des del 2019.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- Suïssa rebutja en referèndum l'ampliació d'autopistes: un 53% dels vots van votar en contra d'un tercer carril en sis trams per valor de 4.900 milions (llegit a RTS.ch).
- La urbanització dels Països Baixos on almenys la meitat de la parcel·la s'ha de dedicar a l'agricultura urbana (llegit a The Guardian).
- Calor nocturna excepcional al sud-oest de França: mínimes fins als 26 ºC a finals de novembre (llegit a Le Monde).
- Els futbolistes jugaran alguns partits del Mundial 2026 -que se celebrarà als Estats Units, el Canadà i Méxic- a més de 50 ºC (llegit a El País).
🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!