Ja som a l'1 de març: inici de la primavera climàtica. I d'aquí a quatre dies els termòmetres es començaran a disparar i ja pensarem en l'estiu. Màniga curta, terrasses... i platges. Una de les preocupacions dels ajuntaments de la costa és tenir-les a punt i, en un context d'emergència climàtica, no és fàcil.
De fet, al nord de l'àrea metropolitana de Barcelona -segons dades fetes públiques aquesta setmana per l'AMB- s'ha perdut en només quatre anys el 15% del volum de sorra. A Montgat, per exemple, hi ha tres de les cinc platges totalment erosionades mentre que a Badalona la majoria en perden entre un 20 i un 30%. Només a Sant Adrià de Besòs, el transport de sediments per part del riu -cal recordar que no té embassaments-, permet que se'n guanyi.
Les dades -el nivell del mar a la capital catalana ha augmentat 14 centímetres en un quart de segle- reforcen el posicionament fet públic fa pocs dies pel Col·legi d'Enginyers de Camins. És una qüestió que reconec que he treballat poc i tenia molt interès a conèixer què plantejaven en l'àmbit de la protecció del litoral davant del canvi climàtic.
El missatge és clar i català: no es poden salvar totes les platges. Reclamen un “canvi de paradigma” i una planificació global que també incorpori solucions naturals per protegir-les. En aquest sentit, el futur, segons destaca el professor de la UPC Agustín Sánchez Arcilla, ha de passar per prioritzar aquelles zones del litoral que realment poden mantenir la sorra, a partir de combinar les estratègies clàssiques amb noves, que poden obligar a desmantellar passeigs marítims o infraestructures com carreteres o la línia R1 de Rodalies.
Un dels elements singulars del posicionament dels enginyers és que ha comptat amb la participació -a títol individual- de tècnics de la Generalitat, el Ministeri de Transició Ecològica, la UPC i el mateix col·legi. La imprescindible coordinació entre administracions -quan l'exdirectora general Mireia Boya ho va suggerir va rebre una allau de crítiques d'alcaldes- per buscar un futur possible per a les nostres platges, ja compta amb un cert consens professional que cal valorar. No es pot continuar llençant diners al mar en forma de sorra que, en alguns casos, no aguanta ni tres mesos.
Els ajuntaments també són víctimes de la lentitud amb les renovables
Aquesta setmana la Diputació de Barcelona ha aprovat ampliar en 25 milions d'euros la partida per afavorir projectes de transició energètica -bàsicament solar fotovoltaica, però també biomassa i eficiència- als municipis de la demarcació.
- Amb l'ampliació ja s'hauran destinat 177 milions des del 2022.
- Dels 682 projectes finançats fins ara, n'hi ha un total de 13 de parcs solars municipals, amb potències que poden arribar als 2,3 MW -les cobertes solars no acostumen a passar de 100 kW-.
- Tanmateix, d'aquests 13 només el de Centelles està produint energia local i neta.
- Hi ha ajuntaments que fa dos anys que esperen l'autorització de la Generalitat i altres projectes acabats fa mesos necessiten el vistiplau per connectar-se a la xarxa.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- “Cruel i irreflexiu”: Trump acomiada centenars de treballadors de la NOAA, l'agència meteorològica i climàtica nord-americana (llegit a The Guardian).
- La factura climàtica de la inversió d'Ucraïna ascendeix fins als 250 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle (llegit a El País).
- Entitats ecologistes i de defensa dels drets humans han denunciat un mega projecte petrolier de TotalEnergies a Uganda i Tanzània a la Cort de Justícia de l'Àfrica de l'Est (llegit a France 24)
- El delta de l'Okavango, a Botswana, un ecosistema únic protegit per la Unesco i amenaçat per la crisi climàtica (llegit a Climática).
🙏 Gràcies per llegir-me... i fins a la setmana vinent!