Segurament no se n'està parlant prou. Greenpeace acaba de ser condemnada a pagar 660 milions de dòlars -uns 605 milions d'euros- per fomentar les protestes contra un oleoducte a Dakota del Nord en una reserva d'una tribu sioux.

La infraestructura energètica, impulsada per l'empresa Energy Transfer, va ser objecte de llargues mobilitzacions que van endarrerir-ne la construcció. Un jurat de l'estat nord-americà ha considerat culpable l'organització ecologista de difamació i conspiració per impulsar-les, tot i que el protagonisme va ser pels habitants nadius de la zona afectats directament per la seva construcció.

Malgrat que Greenpeace recorrerà contra la decisió al Tribunal Suprem de Dakota del Nord, es tracta d'un precedent molt perillós. Legalment, perquè directament criminalitza la denúncia de projectes de combustibles fòssils que provoquen un impacte territorial molt elevat i contribueixen a un model energètic obsolet. Econòmicament, perquè amb una desproporció evident amenacen el futur de qualsevol entitat que qüestioni aquest tipus de projectes. I, en l'àmbit de les llibertats civils, perquè posa al punt de mira els drets de protesta i manifestació.

En aquest sentit, la mateixa Greenpeace considera que és un exemple claríssim d'SLAPP, una demanda estratègica contra la participació pública. Procediments judicials en els quals grans corporacions o administracions públiques intenten silenciar periodistes, mitjans, alertadors, defensors dels drets humans, científics o entitats per tal de dissuadir-los d'exercir precisament els seus drets.

De fet, Energy Transfer -el seu cofundador és un reconegut donant de Trump- utilitza aquest procediment de manera habitual. Greenpeace, per aturar-ho, fa uns mesos va presentar una demanda a la justícia dels Països Baixos usant per primera vegada una directiva europea contra l'SLAPP.

“Aquest cas hauria d'alarmar a totes les persones, més enllà de les seves inclinacions polítiques”, assegura Sushma Raman, directora executiva de Greenpeace als Estats Units. L'escenari que s'està creant és molt preocupant: negacionisme climàtic institucional, depuració de científics en agències federals i, ara -malgrat que no deixi de ser una coincidència en el temps-, l'intent d'eliminar a través de la fallida econòmica els moviments socials ambientalistes. Tenint en compte que el trumpisme inspira la nova extrema dreta europea: preparem-nos per si s'intenta reproduir al vell continent.

De les restriccions a l'obertura de comportes

Catalunya està en la recta final de la sequera. Aquesta setmana, el Govern va eliminar o reduir les restriccions a nou de les 18 zones amb les quals es divideix les conques internes. I és qüestió de setmanes que la situació s'acabi de normalitzar al conjunt del país.

• Les conques internes van superar aquest dijous al vespre el 50% per primera vegada des de l'estiu del 2022.
• L'embassament de la Baells està per sobre del 85% i ha iniciat el compte enrere per obrir comportes.
• El sistema Ter també està a punt d'arribar al llindar necessari perquè s'eliminin les últimes restriccions a la regió metropolitana de Barcelona i a Girona.

La volta al món en quatre notícies

1. Una sentència històrica de la Cort Interamericana reforça els drets dels pobles indígenes de l'Equador i atura els plans de la indústria petroliera (llegit a Climática).
2. Les glaceres tropicals retrocedeixen al Perú davant de la mirada dels científics i la impotència del poble quítxua (llegit a Le Monde).
3. La Xina també impulsa les renovables a l'exterior: més de la meitat dels 24 GW instal·lats a l'estranger el 2024 van ser projectes solars, eòlics o hidràulics (llegit a Semafor).
4. Dures crítiques a les polítiques ambientals del Brasil: l'amfitrió de la COP30 impulsa una gran autopista per connectar la regió amazònica amb la resta del país (llegit a BBC.com).

🙏 Gràcies per llegir-me... i fins a la setmana vinent!