Anunci estrella del Govern a menys d'un mes de les eleccions. L'adquisició de 13 dessalinitzadores -una de flotant al port de Barcelona i 12 de mòbils a l'Alt Empordà- "blindaran" Catalunya davant d'un possible agreujament de la sequera. No només es descarta l'arribada dels vaixells sinó que se certifica que no caldran noves restriccions tampoc a la tardor.
La notícia va generar sorpresa. Fins ara, almenys públicament, no s'havia plantejat com una alternativa. I, sens dubte, no es pot deslligar de la lògica electoral que ho impregna tot -també la reacció de l'Ajuntament de Barcelona-: la suma de pluja, estalvi i mesures d'emergència pot salvar un altre match ball de la crisi hídrica.
Més enllà de la qüestió política, no sembla a priori una mala solució. Sobretot si es compara amb els vaixells. El Govern hi apostava des de feia mesos -el mateix director de l'ACA em va dir en aquesta entrevista que podien arribar a partir de l'abril o, fins i tot, abans-, però l'oferiment (enverinat?) de l'Estat de l'aigua de la dessalinitzadora de Sagunt no va semblar que entusiasmés a l'executiu. Malgrat que no se n'hagués de pagar la producció, transportar aigua dessalada amb vaixells era l'alternativa més cara. I l'interès de posar en marxa una instal·lació fantasma, anava més enllà de l'estricta lògica gestió de la sequera.
Ara mateix és impossible de predir si aquesta sequera es convertirà en una megadrouth que, amb pujades i baixades, no s'acabi fins d'aquí a diversos anys. Tenir una infraestructura d'emergència a amortitzar a cinc anys -i amb la possibilitat de revendre-, no sona malament. Els vaixells -per cost, operativa, imatge...- no s'haurien pogut allargar més enllà d'alguns mesos i també pot permetre alleugerir la pressió sobre infraestructures com la dessalinitzadora del Prat que porten molt temps al 100%. A més, és una manera efectiva de tancar el debat sobre allargar el minitransvasament de l'Ebre fins a Barcelona.
Que les dessalinitzadores ens salvin, no vol dir que s'acabi la sequera. I, sobretot, que se solucionin les causes de l'escassetat d'aigua. Des de les ambientals a les de model. Ningú permetrà que Barcelona es quedi sense aigua -com passa de manera puntual en altres zones del país-, però això obliga a augmentar la responsabilitat. A limitar l'obertura de piscines a les que realment serveixin com a refugi climàtic per a la comunitat, a fer entendre als hotelers que la crisi hídrica és una realitat que també han d'afrontar i a continuar rebaixant el consum, sigui a través de la conscienciació o de la reducció de pressions.
Aquesta reflexió també s'ha de fer de manera evident a la Costa Brava, més enllà de si les dessalinitzadores mòbils ja estaven previstes o és una solució màgica després del sabotatge dels pous d'emergència. La comarca de la tramuntana no té encara avui cap aerogenerador en funcionament, ni a terra ni a l'aigua. I, fa pocs dies, la justícia ha aturat un dels dos parcs eòlics que s'estaven tramitant. Sense energia, no hi ha aigua. I sense un model sostenible, no hi ha futur.
Sant Jordi: més llibres climàtics que roses catalanes
Sant Jordi ja és aquí. Ho farà amb un ambient fred -torna l'hivern a finals d'abril?- i amb la possibilitat d'una jornada inestable, especialment a la meitat nord. Ho farà amb un bon recull de llibres amb Impacte: des de la reflexió sobre la necessària transició ecosocial a l'impacte de la sequera, les energies renovables o el futur del sector primari.
Tanmateix, entre les quasi 7 milions de roses que ens regalarem aquest dimarts, tot just unes 40.000 hauran estat produïdes a Catalunya. El Maresme, en mig segle, ha passat de cobrir el 80% de la diada, a no arribar a l'1%. El company Albert González Farran ha parlat aquests dies amb els dos darrers productors.
- Joan Pons, l'últim productor en actiu: «És impossible competir amb la flor estrangera».
- Flors Bertran Mas: la fi de quatre generacions de roses catalanes de Sant Jordi.
Aquesta setmana també és important...
La inassumible factura econòmica de no actuar contra el canvi climàtic. La renda pot caure quasi un 20% a mitjan segle i els costos de restauració poden multiplicar per sis els de mitigar l'escalfament global
Front ambientalista per exigir una vicepresidència d'emergència climàtica al nou Govern: "L'actual descoordinació s'ha d'acabar", denuncien una quinzena d'entitats.
Quines piscines podran obrir aquest estiu? Com es poden considerar refugis climàtics? Preguntes amb resposta.
La volta al món en quatre notícies
- Escòcia abandona la promesa estrella de reduir un 75% les emissions el 2030. L'anunci ha provocat turbulències tant a l'interior de l'SNP com en l'acord amb els Verds (llegit a The National).
- Un estudi constata que l'onada de calor letal al Sahel -un hospital de Bamako va registrar 102 morts en quatre dies- va empitjorar per la crema de combustibles fòssils (llegit a The Guardian).
- Albània i Islàndia, els dos països europeus que funcionen amb un 100% d'energia renovable. També ho fan Butan, Etiòpia, Nepal, el Paraguai i la República Democràtica del Congo (llegit a Euronews).
- Canàries es rebel·la contra el monocultiu turístic: aquest 20 d'abril s'han convocat manifestacions a les vuit illes contra un model econòmicament precari i ambientalment insostenible (llegit a La Marea).
🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!