Malgrat les evidències de l'acceleració del canvi climàtic, les fake news no s'aturen. Hi ha 1.000 maneres per difondre-les, però els àpats de Nadal acostumen a ser un bon caldo de cultiu. Per fer-hi front, et presentem els arguments per aturar -com a mínim- una desena de mentides i mitges veritats climàtiques.
1. Hi ha inundacions perquè els rius estan bruts
Una prèvia. Un riu o un bosc brut és aquell que té residus. Després d'una tardor tan plujosa, ha estat habitual culpar la manca de “neteja” de rius i torrents de l'impacte de les inundacions. Ara bé, no només és un argument simplificador sinó que, estrictament, és al contrari.
Des de centres de recerca com el CREAF s'adverteix que un bosc de ribera ben estructurat ajuda a reduir la velocitat de l'aigua i, per tant, mitigar l'impacte de les avingudes. En canvi, en zones degradades s'hi fa forta la canya, una espècie invasora que en cas de fortes pluges poden provocar taps en ponts i altres infraestructures. L'alternativa? Renaturalitzar els espais fluvials per evitar-ne la proliferació i també fugir de rius absolutament canalitzats, que funcionen com a accelerador de les avingudes i augmenten els impactes aigües avall.
2. De danes ja n'hi havia sense canvi climàtic
Sí, de danes n'hi ha hagut tota la vida i, tradicionalment, s'anomenaven gotes fredes. De fet, és un tipus de fenomen atmosfèric que ja havia provocat algunes de les pitjors catàstrofes naturals als Països Catalans com l'aiguat de Sant Lluc de 1940 o la pantanada de Tous de 1982.
Per tant, canvi climàtic i el desastre de València no tenen cap relació? Al contrari, l'escalfament global actua com a intensificador d'aquests fenòmens meteorològics extrems. “Són temporals dopats”, expliquen els experts. En aquest sentit, les primeres anàlisis d'atribució de la dana que va arrasar l'Horta Sud estimaven que la probabilitat s'havia duplicat i la intensitat havia augmentat fins a un 12%. Ara bé, hi ha dos elements aliens a la crisi climàtica -però claus per la seva adaptació- que van contribuir al còctel explosiu: una mala planificació territorial i una gestió molt deficient de l'emergència.
3. Ens fumiguen amb chemtrails
No, no ens fumiguen. Tampoc ens esterilitzen des del cel ni intenten evitar que plogui perquè interessa que hi hagi sequera. Elschemtrails no existeixen, sinó que són esteles produïdes per la interacció del trànsit aeri amb l'atmosfera o simples núvols. Una de les teories estrella dels conspiranoics fins i tot va arribar a la justícia. L'any passat es van acumular diverses denúncies, però la Fiscalia de Barcelona els va parar els peus. El ministeri fiscal va recórrer a la ciència per recordar que no hi ha cap manipulació química dels núvols.
Els chemtrails no existeixen: són esteles de condensació fruit del contacte de les emissions dels avions amb l'atmosfera
Les emissions produïdes per la combustió dels avions entra en contacte amb l'aire i produeix una condensació del vapor de l'aigua, un núvol prim que ressegueix el trajecte de l'aeronau. La humitat i el trànsit aeri són, per tant, els factors que fan que se'n produeixin més o menys.
4. Com pot ser l'any més càlid si els dos darrers estius van ser pitjors?
El 2024 ha estat, al conjunt del planeta, l'any més càlid d'ençà que hi ha registres. No només ha batut el rècord de l'any passat sinó que serà el primer en superar el llindar d'un escalfament d'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial.
Si és així, perquè enguany hem tingut la sensació que no feia tanta calor com els darrers anys? En primer lloc, cal destacar que un rècord global no significa que en totes les regions del món es produeixi el mateix comportament. Tot i això, segons les dades del Meteocat, el 2024 se situarà a Catalunya en tercera posició, només superat pel 2022 i el 2023. I aquí hi entra un factor psicològic: ens “acostumem” a la calor extrema i valors que fa uns anys ens semblarien excepcionals, ja els comencem a trobar normals. Però atenció: fisiològicament no hi ha adaptació possible i, per tant, cal prevenir els efectes sobre la salut, especialment en els col·lectius més vulnerables.
5. De canvis climàtics n'hi ha hagut sempre
Un "argument" clàssic és que de canvis climàtics n'hi ha hagut sempre. Ara bé, la paleoclimatologia ja ens adverteix que temperatures com les actuals no s'han viscut al planeta des de fa 120-140.000 anys. Precisament, podem considerar que la nostra espècie -i les societats que han format- s'ha desenvolupat gràcies a tenir unes condicions climàtiques benignes.
La paleoclimatologia ens permet reconstruir el clima passat: les temperatures actuals no es produïen almenys des de fa 120-140.000 anys
En aquest sentit, les nostres generacions s'afronten a un escenari inèdit d'adaptar-se a uns valors extrems que no s'han viscut des de finals del Paleolític inferior. Tanmateix, l'element diferencial d'aquest canvi climàtic -d'origen antròpic- és el seu ritme. A la resta de l'Holocè -l'actual període interglacial càlid-, augmentar 1 grau suposava entre 1.000 i 3.000 anys, mentre que ara només ho ha fet amb 60 anys. Finalment, cal tenir en compte que les concentracions de gasos d'efecte hivernacle continuen creixent de manera sostinguda i la possibilitat que provoqui processos de retroalimentació positiva és cada vegada major.
6. Els gels dels pols no es desfà: l'Àrtic s'està expandint
Una de les fake news més esteses és afirmar que el gel dels pols no s'està desfent sinó que s'expandeix. Les dades -més enllà de la lògica- demostren que és fals. Aquest novembre, per exemple, l'Àrtic va assolir el seu tercer valor mensual més baix i es va situar un 9% per sota la mitjana. En el cas del gel marí antàrtic, per la seva banda, fins i tot es va superar els rècords de 2016 i 2023, segons dades de Copèrnicus.
No es tracta de fets puntuals. La NASA calcula que la reducció a l'Àrtic és d'un 12,2% per dècada i, fins i tot, ja s'apunta que el primer dia sense gel -menor a 1 milió de metres quadrats- es podria produir a partir del 2030 -això sí, amb una probabilitat encara molt baixa-. Per comparar-ho: la cobertura mitjana entre el 1979 i el 1992 era de 6,85 milions i a l'estiu de 2023, quan va arribar a valors mínims, no va passar de 3,39 milions.
7. Catalunya podria ser independent energèticament amb nuclears
Catalunya depèn totalment de l'energia nuclear: el 60% de la producció elèctrica prové de les tres centrals nuclears que té en funcionament -cal recordar que una quarta, Vandellòs 1, va haver de tancar per un accident molt greu-. Davant del calendari de tancament -entre el 2030 i el 2035-, sorgeixen veus que en reclamen el manteniment per assegurar la “independència” energètica.
Ni és una energia renovable ni autòctona: l'urani s'ha d'importar de països com Rússia
En primer lloc cal tenir en compte que ni és una energia renovable ni autòctona: l'urani s'ha d'importar i bàsicament arriba de Rússia -també del Canadà, Níger i Kazakhstan, entre altres països-. En segon, que és una energia molt cara. De fet, van ser les mateixes elèctriques les que l'any 2019 van preferir avançar cap a un escenari de tancament respecte a la possibilitat de fer inversions gegantines per intentar-ne allargar la vida útil més enllà dels 45 anys. Finalment, un problema colossal i sense solució: què fer d'uns residus radioactivament actius com a mínim durant 100.000 anys. L'estat espanyol, de moment, encara no ha decidit on situarà el magatzem centralitzat que els pugui custodiar a uns 500 metres de profunditat i amb un cost que no baixarà dels 4.000 milions d'euros. De moment, només Finlàndia té a punt una instal·lació d'aquesta tipologia que podria entrar en servei el 2025.
8. Hem d'escollir entre produir energia o aliments
Catalunya està a la cua de la transició energètica. Tanmateix, qualsevol projecte aixeca una notable contestació social -malgrat que les dades després demostren molt més suport del que sembla-. Un dels arguments enganyosos que es posen sobre la taula és que s'ha d'escollir entre renovables -sobirania energètica- i agricultura -sobirania alimentària-.
Més enllà del tipus de producció -és sobirania alimentària conrear cereals per produir pinso dedicat a alimentar porc que després s'exporta?-, energia i agricultura també poden ser compatibles. Ho demostren els primers projectes d'agrovoltaica, que comencen a germinar a Catalunya i poden ser un model per al futur. Per altra banda, aconseguir la neutralitat climàtica de cara l'any 2050 obligaria a ocupar entre el 2 i el 2,5% de superfície del país, un fet que té un impacte territorial innegable, però que és perfectament compatible amb un sector primari competitiu i de qualitat.
9. És impossible tenir el 100% dels cotxes elèctrics
A casa nostra el cotxe elèctric no acaba d'arrencar mentre circulen gran quantitat de fake news sobre el seu futur. Una molt estesa és que és materialment impossible fer una transició completa del parc mòbil cap a vehicles no contaminants.
A Noruega l'any vinent ja no es vendran cotxes de combustió, 10 anys abans que l'objectiu de la Unió Europea
L'exemple que en demostra la falsedat és Noruega. Enguany, el 90% dels vehicles venuts són totalment elèctrics i ja representen més de la meitat dels que circulen. De fet, és qüestió de temps que s'arribi al 100% del parc mòbil lliure d'emissions, ja que l'any vinent es deixaran de vendre's cotxes de combustió -incloent híbrids-, deu anys abans que l'objectiu de la Unió Europea. El secret? Una fiscalitat favorable als elèctrics i penalitzar els de combustió -curiosament, aprofitant els recursos de ser un país productor de petroli-. També facilitar-ne l'ús amb exempcions als peatges, aparcament gratuït i poder circular als carrils busos, avantatges que ja s'han anat retirant.
10. Podem absorbir tot el CO2 amb tecnologies de captura de carboni
Aquest 2024 acabarà amb un nou rècord d'emissions de combustibles fòssils: 37,4 GT (gigatones) de CO2 sumant carbó, petroli, gas i la producció de ciment. D'aquestes, quasi la meitat s'acumulen als embornals naturals -oceans i boscos- mentre que la resta arriba a l'atmosfera, contribuint a l'escalfament global.
Ara bé, hi ha qui aposta per una drecera per frenar el canvi climàtic sense reduir la nostra dependència als combustibles fòssils: impulsar les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni. Ara bé, realment poden tenir un paper important a curt o a mitjà termini? No, aquest any tot just han aconseguit capturar 0,034 megatonelades de carboni, o cosa que és el mateix, un 0,000001% de les emissions de combustibles fòssils. Es tracta d'una tecnologia poc desenvolupada, molt cara i que si es prioritza, rebrà les inversions que necessiten les renovables així com els projectes d'adaptació al canvi climàtic. Això no vol dir que d'aquí a unes dècades, en un escenari molt proper a la neutralitat climàtica, puguin servir com un complement per assolir el zero net d'emissions.