L'any 2025 arriba amb gairebé els mateixos punts d'incertesa que l'any passat... més el retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Per interrogants oberts no serà. Continuen la guerra a Ucraïna, el foc no s'atura a Gaza mentre Israel sembla en condicions de neutralitzar l'anomenat eix xiïta de la Resistència.
Enmig d'un món trasbalsat, la Unió Europea intenta reforçar la seva posició en el mapa global, però es veu també tenallada per les divisions internes. Aquestes són alguns dels focus geopolítics que ens esperen. Per qui vulgui aprofundir més en el món que ens ve a sobre, podeu consultar aquest informe del CIDOB, que va presentar els que considera els principals 10 reptes globals, de les urgències climàtiques a les treves sense pau.
El nou aterratge de MAGA a la Casa Blanca
La victòria de l'expresident obre un nou període d'emocions fortes a la política internacional. Un mes i mig després de les eleccions, els dubtes dominen sobre les certeses. En diverses declaracions, Trump continua fidel al seu estil en què els titulars poden ser explosius, però sovint van acompanyats de clàusules ambigües. Ha jugat amb el canadenc Justin Trudeau, amenaçant-lo d'incrementar els aranzels fins al 25%, llevat que el Canadà asseguri més les fronteres. El mateix ha fet amb Mèxic, però en el cas canadenc fins i tot ha dit que podria ser l'estat 51 de la Unió.
Trump va anunciar deportacions massives, però darrerament s'ha referit només a migrants que hagin delinquit. Amenaça de deixar d'ajudar Ucraïna, però no ho farà si Europa incrementa el suport. Ha començat a designar pesos pesants, però algunes nominacions trontollen. Un grup de republicans moderats del Senat van derrotar el nomenament d'un fiscal general ultra. I un grapat de republicans de l'ala dreta l'ha desobeït en rebutjar una proposta per no tancar l'Administració. Caldrà esperar a si el nou president consolida una línia o navega enmig de les turbulències. No és descartable que un Trump que ha obtingut finalment tot el que volia es trobi ara sense guió.
Més foc rus mentre Zelenski mira Trump
Mentre s'aclareix -si és que s'aclareix- el que pugui decidir Washington a partir del 20 de gener, quan assumeixi Trump, les forces russes han intensificat el foc a Ucraïna, incloent-hi l'ús de míssils intercontinentals. Però Vladimir Putin va admetre fa uns dies en una roda de premsa que els ucraïnesos estan resistint durament a la província de Kursk que van ocupar. L'assassinat, en ple centre de Moscou del general Igor Kirillov, cap de la defensa nuclear, en una acció assumida per Kíiv, no és cap anècdota. Per la seva banda, Volodimir Zelenski, conscient del factor Trump, sembla obrir-se a una negociació, intentant potser no aparèixer davant Trump com l'home que no vol cedir.
L'eix xiïta, greument colpejat
L'any s'escura enmig dels intents de la diplomàcia àrab (bàsicament, Egipte i Qatar), amb suport nord-americà, de culminar un alto el foc entre Israel i Hamàs, que manté encara en el seu poder ostatges civils segrestats durant el seu atac terrorista del 2023. Són ja més de 14 mesos de guerra a la franja, però han canviat moltes coses. L'eix de la Resistència ha perdut molta capacitat militar després de l'atac israelià sobre l'Iran, la incursió al Líban per tallar les ales a Hezbollah i l'ofensiva contra Hamàs. Després d'un atac dels hutís, xiïtes del Iemen, sobre Tel Aviv, Israel ha bombardejat per primer cop la capital iemenita. La caiguda del règim alauita a Síria també ha estat una derrota per Teheran. El 2025 comença amb un Israel més fort que fa un any a la regió.
Un sud-est asiàtic convuls: entre la Xina i Corea del Sud
Els analistes subratllen la mirada a llarg termini de la Xina en política exterior i comercial. Recorda Xulio Ríos que les exportacions xineses a països del G-7 eren de prop del 50% i ara només del 30%, mentre que Pequín ha engreixat els intercanvis amb el Sud Global. Joe Biden abandona la Casa Blanca sent el primer president que no ha visitat la Xina des de finals dels 70. I és que en el tema de les relacions comercials, la continuïtat entre Biden i Trump ha estat evident. La Xina està preparada per una intensificació de la guerra aranzelària. Taiwan continuarà sent un punt calent, mentre que la recent crisi política a Corea del Sud -intent fracassat de cop d'estat presidencial- ha estat un senyal d'alarma en un país fins ara model d'estabilitat. De moment, la mobilització civil ha preservat la democràcia.
I Europa?
La UE continua assistint a l'escenari internacional com un actor rellevant però no decisiu. Amb una perspectiva de creixement del PIB per al 2025 d'un 1,3 (segons dades de CaixaBank), els majors maldecaps provenen de l'evolució de la situació a Alemanya, on un creixement raquític atura de moment les pitjors previsions d'una recessió que tindria efecte a tota la zona euro. Políticament, les eleccions del febrer a Alemanya tindran poder de tracció i poden dur més inestabilitat de l'eix central de la Unió si el gir a la dreta converteix els ultres de l'AfD en segona força.
França "aporta" també la seva inestabilitat interna amb un parlament fragmentat i Emmanuel Macron amb dificultats per mantenir ferm el timó. Les divisions afloren i Ucraïna allunya els socis: donar suport a Kíiv costi el que costi? O potser -com insinua el socialdemòcrata Olaf Scholz- apostar per una sortida negociada ni que sigui al preu de pactar amb el diable Putin? Resistirà Brussel·les la triple pressió entre una Rússia bel·licista, uns Estats Units més proteccionistes i una extrema dreta disposada a fer de cavall de Troia? A les portes d'un nou any, la UE continua no sent senyora de les respostes.