La segona Comissió Europea d'Ursula von der Leyenes posa a caminar. El Parlament Europeu ha ratificat el col·legi de comissaris per 370 vots a favor, 282 en contra i 36 abstencions. Una majoria més estreta que els 401 vots que va reunir la presidenta en la seva reelecció del juliol passat, però suficient, malgrat la deserció del PP espanyol, que per càlculs de política interna (la desestabilització de Pedro Sánchez) ha votat en contra.
La Unió Europea passa així d'un primer mandat de Von der Leyen en un context d'incertesa impactat per la crisi pandèmica i la invasió d'Ucraïna a un entorn de majors interrogants, quan s'ha constatat que Europa està perdent el pols comercial amb els Estats Units i la Xina, i ha d'encarar ara un nou mandat de Donald Trump. Aquestes són els principals reptes que haurà de navegar el nou executiu comunitari.
El precedent de les olives negres: cap a una guerra comercial
L'excancellera alemanya Angela Merkel ha explicat en les memòries que acaba de publicar la dificultat d'entendre's amb Donald Trump, un home que no entén les teories del win-win en unes negociacions, i que tan sols vol imposar els seus criteris. A Brussel·les ja estan avisats i, de fet, coneixen bé el nou mandatari, que ha anunciat un increment dels aranzels, que en el cas dels productes de la UE podrien arribar a un 20%. Les autoritats comunitàries van mantenir un pols molt estressant amb els Estats Units a compte de les olives negres espanyoles, en un llarg plet que va acabar a l'Organització Mundial del Comerç. L'OMC va donar la raó a la UE, però quatre anys més tard. Però l'efecte Trump depassa de molt la política aranzelària.
Què fer a Ucraïna?
Com en molts altres temes, la Unió sap què vol fer a Ucraïna, però no sap molt bé com fer-ho. Ja fa anys que Washington exigeix més compromís d'Europa en defensa, fins a superar el 2% del PIB. Ara, amb Trump, la pressió s'incrementarà, amb un intent de la nova Administració de forçar unes negociacions per posar fi a la guerra, en un moment de creixent pressió russa. La designació de Marco Rubio -un falcó- per a secretari d'Estat podria indicar que no seran els més aïllacionistes els qui s'imposin a Washington, però és aviat per dir res. El que és clar és que la UE ha d'accelerar la seva autonomia militar. Von der Leyen ja ha enunciat una Unió Europea de la Defensa, convocant els socis a invertir més i fer-ho de manera conjunta. Però els canvis estratègics necessiten més temps del que disposen ara a Kíiv.
Guanyar la batalla de la competitivitat
Els informes encarregats als exprimers ministres italians Mario Draghi i Enrico Letta coincideixen a proposar un full de ruta agressiu que apunta a la necessitat de culminar el mercat únic. Per Draghi, la bretxa tecnològica amb la Xina, però també amb els Estats Units, serà insalvable si no s'avança en una unió de mercat de capitals i en un salt qualitatiu en productivitat, que exigeix invertir en innovació. Draghi quantifica l'esforç a fer: una inversió de 800.000 milions d'euros anuals. Una xifra que alguns experts veien com a inviable en una jornada del Col·legi d'Economistes.
Draghi concreta en el fracàs per constituir grans tecnològiques el desavantatge amb les dues grans superpotències. Com apuntava BBVA Research, els dos informes assenyalen que només un increment de la productivitat podrà garantir la inversió necessària per assegurar les transicions energètica i digital. Segons dades d'Eurostat, la UE va invertir en recerca el 2,27% del seu PIB, enfront del 3,5% dels Estats Units. Això en un context de feblesa industrial: "El futur d'Europa s'ha de fabricar aquí", va dir Von der Leyen en el seu discurs d'investidura.
Protegir la cohesió del bloc central França-Alemanya
Els reptes són enormes, però són encara més difícil de gestionar si no es manté la cohesió dels principals motors europeus. Que vol dir l'eix França-Alemanya, que ara comparteix inestabilitat política. A França, Emmanuel Macron té una Assemblea Nacional on l'extrema dreta lepeniana manté sota amenaça el govern. A Alemanya, les eleccions del febrer duran previsiblement al poder el democristià Friedrich Merz. En el cas de Berlín, l'ultra AfD pot experimentar un ascens, però no sembla amenaçar l'hegemonia de la CDU, que pot estar molt temptada d'optar per una gran coalició amb l'avui governant SPD. El principal problema vindrà d'una economia en recessió.
Von der Leyen mantindrà la seva autoritat mentre París i Berlín resisteixin l'onada del populisme de dretes. Però alhora, ha de mantenir lligada la coalició de forces que ha ratificat la seva Comissió a l'Eurocambra: el gruix de populars, socialistes i liberals, més una franja d'ecologistes i Meloni. No és una aposta senzilla.
Combatre la desafecció
Brussel·les és conscient que es juga el crèdit del projecte europeu si no és capaç de donar resposta a la desafecció. Es va veure amb la revolta pagesa, que va obligar la Comissió a modular la seva política verda. Von der Leyen va demostrar en el seu discurs del juliol que ha captat el malestar covat en les societats europees i ha fet de l'habitatge un àmbit nou d'actuació, assenyalant que l'accés a una llar digna pels joves ha de ser també una prioritat comunitària. "La democràcia és fàcil", va dir.
Els reptes són transcendentals i la UE ha de prendre moltes decisions i fer-ho en poc temps. Els enemics del projecte europeu, ara, també estan dins. Però no tot ha de conduir al pessimisme. En la mirada constructiva hi pesa també l'experiència de les darreres crisis, quan la UE va ser capaç d'aixecar els Next Generation per respondre a la covid i va escenificar unitat davant l'agressió russa a Kíiv. Von der Leyen, una pragmàtica amb instint de supervivència, ha demostrat ser capaç de sumar forces de Meloni a un sector dels verds. L'alternativa, en tot cas, només pot ser pitjor.