I si ERC acaba entrant al Govern?

«El contingut de l'acord amb el PSC va molt més enllà de la investidura, i l'horitzó de negociació del finançament atorga finestres per implicar-se en el Govern»

01 d’agost de 2024

Malgrat que al títol s'hi pugui llegir que es tracta d'un acord d'investidura, el pacte entre ERC i el PSC tancat aquest dilluns és més un programa de Govern que no pas un document pensat per permetre l'arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat. A banda de la qüestió del finançament, cabdal i sense la qual el sí a l'acord no tindria opcions entre la militància republicana que vota aquest divendres l'acord, hi ha carpetes vinculades al català -hi haurà una conselleria específica-, l'habitatge i la resolució del conflicte. Si el text estigués encapçalat per les sigles del PSC, d'ERC i dels comuns -indispensables perquè ERC tingui majoria-, no costaria d'entendre que fos una entesa per engendrar una coalició.

La situació dels republicans, però, ho impedeix a curt termini. Ja abans de les eleccions, el sentiment majoritari entre els dirigents i els quadres d'ERC era que en un escenari de davallada calia anar a l'oposició per refer-se. En aquell moment, això sí, la caiguda fins als 20 diputats era complicada de preveure tot i la dinàmica descendent. Un cop passats els comicis, la direcció -immersa en una crisi interna que va acabar amb l'adeu temporal d'Oriol Junqueras i la crisi dels cartells de l'Alzheimer, que es van cobrar Sergi Sabrià com a víctima- va prioritzar l'acord amb el PSC. L'opció de fer pinya amb Carles Puigdemont es va acabar bescantant perquè la realitat s'acaba imposant: no tenen majoria absoluta.

En aquest marc, Marta Rovira es va posar al capdavant de les converses. El retorn després de l'arxivament de la causa de Tsunami Democràtic ha permès greixar la relació amb Lluïsa Moret, negociadora del PSC, una dinàmica que s'ha complementat amb els contactes entre Josep Maria Jové i el ministre Félix Bolaños, interlocutor d'ERC amb la Moncloa. Possiblement es tracta del millor acord des que els republicans van iniciar la relació amb Sánchez, a qui coneixen des de la moció de censura del 2018 i a qui han investit en dues ocasions consecutives. L'amnistia, fruit també de les converses de Junts amb els socialistes, és una victòria política, però no implicava més recursos concrets per a Catalunya.

En les assemblees d'aquesta setmana, a les quals acostumen a acudir els més mobilitzats dels 8.700 militants, s'hi han plantejat dues  qüestions: les garanties sobre el compliment de l'acord i la pregunta sobre per què no s'entra al Govern si l'entesa és profunda. Com es podrà condicionar més Illa i Sánchez: des de dins de l'executiu o controlant des del Parlament? Dit d'una altra manera: es poden deixar les institucions -Generalitat i Moncloa- exclusivament en mans dels socialistes quan el que s'ha de negociar -el finançament- és tan complex i delicat? Queda clar que, si hi ha investidura, Illa començarà governant en solitari -no volia els comuns a l'executiu-, però pot acabar variant.

En l'acord mateix hi ha una pista d'aterratge: el calendari del finançament. Els detalls s'han de treballar durant el primer semestre del 2025, que és quan s'haurà de fer la negociació de debò. Obrirà el líder del PSC a més partits el seu Govern, si és que finalment les bases d'ERC avalen l'entesa i pot aterrar a Palau? L'experiència del tripartit encara supura a les files republicanes -van acabar caient fins als deu escons, la meitat dels que tenen ara-, però sovint es diu que el poder desgasta sobretot a qui no el té. Què serà millor: condicionar des de fora o incidir des de dins? Una pregunta que només es podrà resoldre amb el temps i si la militància acaba avalant un acord que marcarà el futur del país.