Fa uns dies que s'ha obert el procés de regularització extraordinària d'immigrants a tot l'Estat espanyol i, a moltes ciutats, ja s'han registrat llargues cues i aglomeracions a les dependències municipals a on es fan els tràmits. Una situació que no s'ha viscut a Osona, ja que no hi ha cap punt oficial habilitat on fer tota la paperassa, de manera que les persones que vulguin acollir-se al procés han de desplaçar-se a ciutats com Manresa o Granollers.
Una logística que a partir d'avui canviarà: el conseller comarcal d'Acollida i Integració, Txevi Rovira, ha anunciat aquest dimecres a El 9 FM que la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol han atès la petició del Consell Comarcal d'Osona i, finalment, Vic tindrà un punt oficial amb cita prèvia per a fer els tràmits, que se situarà a l'Oficina de Correus de la rambla Hospital.
Una vegada més, els municipis són els que han hagut d'assumir bona part de la gestió del procés i es queixen d'haver rebut poc suport i poca informació. Un dels representants municipals que n'ha parlat és Albert Castells, alcalde Vic, que aquest dimarts, en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, denunciava que "ni Generalitat ni Govern espanyol ens han donat ni un euro, no han fet cap trucada, no ens han donat cap consell ni ens han fet cap consulta". En aquesta línia, remarcava que "els ajuntaments ens hem espavilat sols" i apuntava que, a Vic, fa temps que han fet els deures, "perquè fa anys que gestionem el col·lapse del fet migratori".
En conversa amb el periodista Ricard Ustrell, l'alcalde de Vic insistia en el concepte de "col·lapse", en referència, deia, al "desori en el padró", que a la ciutat es tradueix en unes 400 altes mensuals, tot i que també hi ha baixes, unes 300 al mes, "perquè no hi ha habitatge ni feina": "La gent cau enganyada per l'efecte crida, que no els materialitza un futur".
Albert Castells també posava èmfasi en el fet que, la ciutat, "ha canviat molt durant els darrers anys", en part, per l'arribada de persones estrangeres. En aquest context, Vic ha crescut a nivell poblacional, passant dels 30.000 habitants de l'any 2000 als 50.000 habitants el 2025. Aquest procés d'arribada de persones nouvingudes "ha tingut certa lògica", deia Castells, "perquè una persona adulta arribava amb possibilitats de treballar, trobar un pis i reagrupar la família", unes condicions que, segons el batlle, ara no es donen.
Fruit d'aquestes arribades, Vic va impulsar un model educatiu "de referència" per a la integració de la diversitat a les aules de les escoles i "amb el català com a llengua vehicular i de cohesió social", explicava Castells. Amb tot, també alarmava que "tot això se'ns està estroncant" i relacionava el control de les fronteres a una de les causes: "Una persona entra a l'Estat per l'aeroport de Barajas o El Prat, i demà pot ser a Vic demanant el padró". Seguint aquest fil, el batlle denunciava que aquestes persones "no tindran possibilitat de treballar legalment" i anunciava que ha demanat una trobada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per abordar el reclam del traspàs de les competències en matèria d'immigració a Catalunya "per poder gestionar tot aquest caos".
A Vic, explicava l'alcalde de la ciutat, hi ha anualment unes 5.000 altes i unes 3.800 baixes al padró, unes xifres que, per exemple l'any 2024, van consolidar un total de 1.266 habitants nous al municipi. D'aquests, molts són persones estrangeres que "venen sense permís de treball i sense cap possibilitat de prosperar a curt termini", sentenciava Castells, que deia estar d'acord amb regularitzar la situació de les persones immigrants que ja estan empadronades al lloc, "però a partir d'aquí, si no hi ha cap mesura addicional, continuem tenint una entrada massiva de persones que tornen a acumular-se al sistema. Si no anem a l'arrel, no arreglarem res".
Castells posa sobre la taula que, el món municipal, necessita més recursos per gestionar tot el que comporta l'arribada de persones, però també insisteix en el fet que "aquí s'hi ha d'arribar amb un projecte de vida. Si no hi ha habitatge i no hi ha permís de treball, quin futur tenen les persones?". En aquesta línia, detallava que el govern municipal està treballant per desarticular "màfies que trafiquen amb persones" a la ciutat i subratllava que, l'any 2025, l'Ajuntament ha obert un total de 58 expedients d'infrahabitatges a la capital d'Osona.
A l'entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, Castells també posava de manifest que, a Vic, la llengua és un element de cohesió social. Amb tot, les darreres dades parlen d'un retrocés de la llengua catalana, també, a la Catalunya Central. En el cas de la capital d'Osona, hi conviuen persones de més de 100 nacionalitats diferents i s'hi parlen desenes de llengües, encara que el català continua sent la llengua predominant. En aquest àmbit, el Govern de la Generalitat continua estudiant el paper que ha de tenir el català en la regularització de persones estrangeres impulsada pel PSOE.
Punt oficial amb cita prèvia per a fer els tràmits a Vic
El govern espanyol habilitarà un punt oficial amb cita prèvia a Vic per a la regularització extraordinària d'immigrants, tal com ha anunciat aquest dimecres a El 9 FM el conseller comarcal d'Acollida i Integració, Txevi Rovira. L'Oficina de Correus de la rambla Hospital és el lloc escollit per a fer la tramitació dels documents.
Rovira ha detallat que els havia sorprès que, a Vic, no hi hagués un punt oficial en tant que la ciutat supera els 50.000 habitants, i es calcula que, a Osona, s'acolliran al procés entre 7.000 i 8.000 persones.
La tramitació de la documentació per acollir-se al decret de regularització pot fer-se telemàticament o presencialment. Rovira aconsella la segona opció a través de la cita prèvia, "perquè és gratuïta": "La tramitació telemàtica té un cost econòmic i, en molts casos, et cobren molts diners si has de recórrer a un advocat".
