- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
Salvador Illa es presentarà a la investidura i aspira a obtenir el suport d’una majoria –absoluta o simple- per poder ser el pròxim president de la Generalitat. Sobre el paper, hi ha tres opcions aritmèticament possibles: un pacte d’esquerres, la sociovergència o un pacte espanyolista. Els actors implicats han refredat qualsevol opció de facilitar un govern del PSC, i per això l’escenari del bloqueig i la repetició electoral no es pot descartar. Després del 12-M -que ja ha tingut conseqüències en forma de dimissió de Pere Aragonès- comença el ball per als pactes. Com aspira a governar Illa?
El candidat no té manies i parlarà amb tothom per poder governar el país després dels anys del procés. "Al PSC li correspon liderar la nova etapa", va dir diumenge un cop acabat l’escrutini. Els 42 diputats, nou més que el 2021, li donen força per intentar-ho i la desfeta de l’independentisme, que perd la majoria al Parlament, possibilitats d’aconseguir-ho. L’única línia vermella que ha posat el líder socialista són els pactes amb l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana, nova força que irromp a la cambra catalana amb dos escons.
En aquest escenari, Illa obrirà converses amb la resta de grups. La prioritat és un Govern de caràcter progressista, amb ERC i els comuns. Els tres requisits verbalitzats en campanya passen per l’estabilitat, les polítiques socialdemòcrates i situar els serveis públics al centre. La fórmula és indiferent: els socialistes contemplen un Govern en minoria amb acords puntuals amb els grups parlamentaris -li permetria enteses amb Junts en els àmbits de seguretat o infraestructures, i amb ERC i comuns en polítiques socials- o bé un Govern de coalició. Hi haurà converses amb ERC, els comuns i Junts. I també amb el PP, però no per formar govern, segons ha dit aquest dilluns Núria Parlon.
Tres vies, totes complicades
Sigui com sigui, per formar Govern cal abans tenir els suports per a la investidura. Hi ha tres vies, però són difícilment transitables, ara com ara. Un pacte d’esquerres necessita ERC, que després de la patacada electoral ha dit que passa a l’oposició. El tercer actor, els comuns, s’hi posaran bé, perquè és l'única manera de ser rellevants aquesta legislatura després d'uns mals resultats. El PSC ja ha demanat als republicans que, encara que sigui des de l'oposició, no bloquegin una investidura d'Illa. La prioritat és aquesta.
La segona via és la sociovergència. Durant la campanya, Illa va ser erràtic pel que fa a les negociacions amb Junts: va dir que no ho descartava i hi va tancar la porta. Ara, el partit també obrirà converses amb els juntaires, però Puigdemont ja ha dit que Illa no tindrà els seus vots. Al contrari, el líder de Junts es presentarà a la investidura i aspira a tenir la presidència gràcies al PSC, escenari ja descartat pels socialistes. Si no pot ser president, Puigdemont ha dit que s'apartarà. Eliminat aquest factor de l'equació, una entesa del PSC amb Junts podria ser un escenari viable, però no sembla possible a curt termini.
Una tercera via, que s’aguanta sobre el paper, però que políticament és complexa, és un pacte amb el PP que tingui un suport "passiu" de Vox. Els números surten, però el PSC ha dit que no negociarà amb el partit d'Ignacio Garriga. Ara bé, aquest dilluns la portaveu de la formació, Núria Parlon, ha apuntat que els socialistes no podrien fer res si Vox cedeix els vots. El PP i els comuns haurien de votar a favor d'Illa i Vox abstenir-se. La ultradreta ha dit que no s'hi prestarà. Els populars difícilment voldran donar aquest baló d’oxigen a Pedro Sánchez facilitant un Govern del PSC a Catalunya. Si es produís un acord així, Puigdemont ha avisat que la presidència espanyola quedaria contra les cordes.
Un Govern per sobre de partits
Si Illa aconsegueix reunir els suports per a la investidura, planteja un Govern que estigui “per sobre de partits”. A l’executiu hi tindrà un paper destacat el PSC, però també hi vol incorporar perfils independents, de trajectòria contrastada i amb experiència en els sectors respectius, i que vagin més enllà de l’espai socialista, sense tenir en compte la ideologia o adscripció partidista. De moment, ha deixat caure dos noms: Parlon com a consellera d’Interior i Josep Lluís Trapero com a director dels Mossos.
Més serveis públics menys procés
La prioritat del nou Govern seran els serveis públics i enterrar el procés. Illa descarta cap referèndum o millores significatives de l’autogovern. Illa ha dit que ara toca gestionar bé els serveis públics –l’educació, la sanitat, les infraestructures...- i en els 100 primers dies vol abordar el model de finançament. En aquest camp, el PSC planteja el desplegament de l’Estatut, amb la creació d’un consorci tributari i el respecte al principi d’ordinalitat. Si no fa cessions, difícilment tindrà els vots per a la investidura.
Lleialtat a la Moncloa
Un dels primers missatges d’Illa després de l’escrutini va ser d’agraïment a Sánchez. El president del govern espanyol és un dels guanyadors també de les eleccions, que veu avalada l’estratègia del retrobament i desactiva la majoria independentista. El nou Govern del PSC promet lleialtat i col·laboració amb el govern espanyol, i abandonar la via de la confrontació. El Govern, asseguren els socialistes, es triarà des de Catalunya, i avisen Junts que no cediran a les "amenaces" de vincular la presidència de Sánchez a la investidura de Puigdemont. "Han d'acceptar el principi de realitat: l'independentisme no té majoria absoluta", ha resumit Parlon. Illa aspira a governar després de la victòria el 12-M, però serà difícil i no es pot descartar la repetició electoral.