"He emprès el viatge de retorn des de l'exili". Amb aquesta frase, missatge central d'un vídeo de 2 minuts i 17 segons difós aquest dimecres al matí, Carles Puigdemont ha certificat que consumarà el retorn a Catalunya després de gairebé set anys d'exili. La tercera promesa de tornada al país serà la definitiva. I l'aparició de l'expresident a territori català aquest dijous al matí pot impactar de ple en l'elecció de Salvador Illa com a nou inquilí del Palau de la Generalitat, perquè una eventual detenció de Puigdemont -possible, però no segura- provocaria la suspensió del debat previst a la cambra catalana. L'oficialització del canvi de cicle a la política catalana després d'una dècada llarga de procés està pendent de l'agitació promoguda des de Waterloo i de l'obstinació de la judicatura espanyola, amb un Tribunal Suprem refractari a aplicar la llei d'amnistia.
L'expresident de la Generalitat pretén assistir al ple d'investidura d'Illa, acomboiat per la cúpula de Junts i les entitats del sobiranisme civil, que han preparat un acte de rebuda al passeig Lluís Companys, a tocar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ben a prop del Parlament, blindat pels Mossos d'Esquadra. El jutge Pablo Llarena manté l'ordre de detenció i la policia catalana ha d'atendre les indicacions judicials. Ara bé, és una incògnita com es pot materialitzar l'arrest -si finalment s'executa- i també si l'expresident podrà accedir a la seu parlamentària, prèvia entrega d'una comunicació ordenant-li que es personi a declarar. En el missatge enregistrat abans del trajecte de retorn, ja ha advertit que la detenció seria "arbitrària" i "il·legal", i que la "persecució" judicial s'ha de "contestar" i "confrontar", un discurs pensat també per arengar la mobilització de l'independentisme de base.
L'actualització de l'estratègia de "confrontació" anunciada en els últims dies per Puigdemont -amb la carta de dissabte, molt crítica amb ERC, i el vídeo d'aquest dimecres- pretén combatre l'amenaça del Suprem, però també s'explica per la necessitat del líder de Junts de recol·locar-se després dels pactes per a la investidura d'Illa, fet amb el vistiplau de Pedro Sánchez. El PSC ha teixit el suport dels comuns i els republicans a canvi de contrapartides rellevants i, des de la Moncloa, s'ha promogut que ERC es converteixi en el soci estable de la legislatura. Com? A canvi d'un acord de finançament singular que només serà possible desplegar amb l'aprovació de canvis legislatius al Congrés i la voluntat política del govern espanyol. Un pacte, el del "concert econòmic", que Junts també perseguia en l'acord firmat amb el PSOE per la investidura de Sánchez.
El retorn de Puigdemont, que busca posar el rellotge altre cop al 2017, es concreta ara que la ruptura amb ERC és definitiva i el mateix dia que els republicans han de votar l'elecció del primer president no independentista que governarà la Generalitat des del salt al procés sobiranista. Tot just aquest dimarts, els equips negociadors -amb Marta Rovira i Lluïsa Moret al capdavant- han signat l'entesa. La durada d'un eventual empresonament de l'expresident -si acaba passant- tindrà efectes sobre les majories a les Corts espanyoles i l'arrencada de la legislatura catalana.
Com serà la rebuda de Puigdemont?
Si Puigdemont aconsegueix arribar fins a Barcelona sense ser detingut, es preveu que centenars de manifestants el rebin en un acte convocat a l’Arc de Triomf de la capital catalana pel Consell de la República, l’ANC, Òmnium, l’AMI i Junts. Algunes d’aquestes entitats han posat a disposició autobusos des de diversos llocs del territori per facilitar l’assistència, que es preveu concorreguda en comparació a recents convocatòries independentistes. A banda, l'ANC ha animat a participar-hi amb samarretes de l’11-S.
La CUP també ha anunciat el seu suport a la convocatòria. Per part d’ERC, faran acte de presència representants com el president de l’AMI, Jordi Gaseni, però no hi haurà dirigents de la plana major del partit, ni tampoc del Govern, que han rebut les invitacions després de la convocatòria oficial de l’acte, segons fonts de Palau, un element que ha molestat els dirigents consultats. La decisió dels republicans d'optar per un perfil baix a la convocatòria es produeix després del clima de crispació dels últims dies entre ERC i juntaires, inclòs l’episodi per la carta de Puigdemont responsabilitzant els de Rovira d'una eventual detenció. ERC va demanar una rectificació i Junts va contraatacar dient que el partit té "problemes de comprensió lectora". Les relacions estan absolutament trencades.
La intenció dels organitzadors de l'acte és que Puigdemont prengui la paraula dalt l’escenari i després, acompanyat dels seguidors de la societat civil, alcaldes i dirigents de Junts, enfili el passeig de Lluís Companys per arribar fins al Parlament. El parc de la Ciutadella estarà completament blindat per un dispositiu policial ampli, i de fet, només podran accedir-hi les persones que tinguin l'acreditació pertinent. Si Puigdemont arriba fins al Parlament, representants del Govern i del grup parlamentari d’ERC preveuen donar-li la benvinguda. També els comuns asseguren que el saludaran amb “normalitat”. El PSC resta en silenci. Al mateix temps, els ultres de Vox han convocat una concentració en contra del retorn als voltants del parc de la Ciutadella, on demanen portar banderes espanyoles i entomar el crit “Puigdemont a la presó”.
I un cop al Parlament?
A les 10:00 hores està convocat l’inici del ple. La incògnita és si la detenció de Puigdemont, en cas de produir-se, és abans o després de començar la sessió. Si és abans, el president de la cambra, Josep Rull, preveu ajornar la sessió. Si és un cop iniciat, preveu suspendre-la. Tant Junts, com ERC, comuns i CUP han previst aquestes dues opcions. Ara bé, amb diferències, ja que els dos partits socis de la investidura -republicans i comuns- volen que l’ajornament o suspensió no sigui sine die, sinó que s’estableixi una nova data en què se celebri el debat. Tot plegat, amb l’objectiu que el retorn de Puigdemont no es converteixi en una maniobra dels juntaires per provocar una repetició electoral, ja que el termini per elegir president expira el 26 d’agost. Tant el PSC, com ERC i comuns preveuen que, si s'ajorna, el ple es pugui reprendre a començaments de la setmana vinent, segurament dilluns. Si no el convoca el president, ho forçaran amb els mecanismes parlamentaris existents, que és la diputació permanent.
Més enllà de les convocatòries, si Puigdemont aconsegueix arribar acompanyat de la comitiva al Parlament, podria ser detingut dins l’edifici? Des d’un principi Rull ha promès que defensarà la “inviolabilitat” de la cambra perquè els diputats han de ser “intocables”. En una entrevista a Vilaweb aquest dimecres, ha assegurat que en un acte tan rellevant com la investidura, des del moment que es convoca el ple fins que es clou, “no es pot detenir ningú perquè alteraria l’activitat parlamentària”.
En mans del Suprem
El futur de Puigdemont i també de la legislatura catalana està, doncs, en mans del Suprem. En concret, del jutge Llarena, encarregat de determinar fins a quin punt la judicatura espanyola s'enroca a l'hora d'aplicar l'amnistia. Llarena, que haurà de decidir sobre la detenció i empresonament de l'expresident, ha considerat que el delicte de malversació no és amnistiable. Una decisió que haurà de ratificar de forma definitiva, amb resolució posterior de sala penal del Suprem, presidida per Manuel Marchena. No seria fins llavors -caldrà veure si amb Puigdemont en una presó- que la defensa del líder de Junts podria reclamar l'empara del Tribunal Constitucional, amb majoria progressista. Però Llarena tindrà pressa o convertir l'agost en un mes inhàbil per prendre decisions si té la peça de caça major? Arriba el dia D al Parlament, amb més protagonistes que el candidat a la investidura.