Diuen que la tercera és la bona, però en aquest cas el grup municipal d'ERC ja va pel quart intent d'entrar al govern de Jaume Collboni. A començaments de 2024, quan Elisenda Alamany va agafar les regnes del partit a l'Ajuntament en substitució d'Ernest Maragall, les negociacions amb el PSC es van intensificar. Però en fins a tres ocasions, circumstàncies alienes a la política de la capital catalana van portar a un fre forçat. La política nacional -negociació dels pressupostos de la Generalitat i avançament electoral- va aturar els dos primers processos, i la mala previsió sobre l'afluència del congrés de Barcelona per avalar l'acord va frustrar l'últim intent. Ara, un cop acabades les negociacions per a la investidura de Salvador Illa, els republicans tenen el camí aplanat per reprendre aquesta carpeta i resoldre-la en un sentit o l'altre. Serà, però, després de les vacances estivals.
Així ho confirmen diversos dirigents de la federació barcelonina a Nació, que assenyalen el mes de setembre com el més indicat. Deixaran passar el mes d'agost perquè les bases acabin d'"assimilirar" el pacte entre ERC i el PSC al Parlament, però també per destensar després dels polèmics episodis que han tocat l'orgull del partit, tant pel que fa a la guerra interna oficialitzada, com l'origen dels cartells contra l'Alzheimer d'Ernest Maragall durant la campanya de les municipals. "Ara no tenim pressa, però és evident que al setembre serà una de les carpetes clau, tot i que no hem calendaritzat el procés", matisa un dels dirigents del partit a la capital catalana.
Els republicans asseguren que no hi ha hagut cap moviment en les últimes setmanes, ni nous contactes amb el PSC de Collboni. La militància tampoc ha rebut cap actualització perquè l'acord està tancat. Ara bé, tot i que ara tot estigui pausat per ser mes d'agost, també és cert que el calendari empeny, ja que no volen que aquesta decisió s'encavalqui amb el congrés nacional per renovar o mantenir la direcció d'Oriol Junqueras, programat pel 30 de novembre malgrat que els junqueristes el voldrien fer abans. Pel que fa al PSC, confirma a Nació que no han existit moviments en les últimes setmanes i asseguren que respectaran els tempos dels republicans.
De fet, als socialistes els interessa especialment l'entrada d'ERC al govern de Collboni. Primer per reforçar l'executiu que ara mateix està conformat per només 10 regidors i en tindria 15, però també perquè el transvasament de càrrecs de l'ajuntament cap a la Generalitat, amb el nou conseller de la Presidència i fins ara gerent municipal, Albert Dalmau, al capdavant ja ha començat. S'alliberaran en les properes setmanes posicions al govern i el sottogoverno de la capital catalana que podrien ocupar els republicans.
Com s'ha arribat fins aquí? L'últim intent frustrat de l'entrada al govern de Collboni va ser el 13 de juny, quan el lloc escollit pels organitzadors del congrés que havia d'avalar l'entesa, l'Orfeó Martinenc, va quedar petit. L'alta afluència -inesperada per la direcció- indicava que la votació podria ser renyida, com també ho ha sigut la de la militància d'ERC sobre el pacte per investir Illa, amb un ajustat 53,5% a favor.
En el cas de Barcelona, el principi d'acord, no compartit amb la militància i filtrat en part per la premsa, contemplava dues tinences d'alcaldia pels republicans: una per Alamany al capdavant de Turisme i una altra perquè Jordi Castellana es faci càrrec de Drets Socials. També l'àrea de Promoció Econòmica, que acabaria en mans de la presidenta del grup. Pel que fa a la resta d’àrees que han format part de les converses dels darrers mesos i que s’ha plantejat que les assumissin també els republicans, s’hi compten eixos com Educació, Serveis Urbans, Infància, Joventut i Gent gran.
La intenció de la direcció d'ERC a Barcelona era presentar la proposta en el mateix congrés i procedir a la votació en la mateixa sessió. Caldrà veure, després d'intents frustrats, com dissenyen el procés de nou des de la federació barcelonina. Saben que hauran de tenir molta cura amb les bases i fer-ne pedagogia, com ha passat amb el pacte sobre la investidura d'Illa. Des de la sala de màquines del carrer Calàbria, conscients del malestar de les bases, van treballar molt la comunicació i van posar tota la maquinària en marxa per fer-les sentir participes.
Abans de fer-se públic l'acord, la secretària general, Marta Rovira, va rodar per una desena d'assemblees per posar el termòmetre i explicar el terreny de joc sobre l'acord. En paral·lel a quant es feia públic a la premsa l'entesa, després d'una executiva maratoniana, la direcció feia una assemblea telemàtica amb els militants per explicar-lo i durant tres dies posteriors els dirigents van fer campanya a favor del pacte. La cúpula dels republicans reivindicava la "transparència" i "exemplaritat" d'aquest procés.
En el cas de Barcelona, la defensa de l'acord no es va produir en aquests mateixos termes. En primer lloc, perquè es va voler mantenir un secretisme absolut i no fer públic el contingut per evitar filtracions. Serà diferent en aquesta ocasió? S'implicaran de ple Alamany, però també altres dirigents com Jordi Coronas i Eva Baró en la defensa del pacte? Veus d'ERC apunten que serà determinant la posició de Rovira, que de moment s'ha manifestat partidària de l'acord per entrar a Barcelona. Així ho va verbalitzar durant una de les trobades amb la militància en el marc de les converses per la investidura d'Illa.