- Què s'amaga darrere de les eleccions europees? Tot el que està en joc el 9-J
- El PSOE guanyaria al PP a les eleccions europees, segons el CIS
Des d'aquest dijous i fins diumenge, quan és el torn d'Espanya, els ciutadans europeus estan cridats a les urnes per escollir els seus representants al Parlament Europeu. Es tracta d'uns comicis decisius per al futur de la Unió, amb el previsible creixement de l'extrema dreta antieuropeista i polítiques transcendentals en matèria de medi ambient, fronteres i defensa al centre. Qualsevol detall pot ser decisiu i, en aquest sentit, cal parar atenció al paper de les regles electorals i de composició de la cambra.
Per començar, per què s'escullen 720 parlamentaris i no 705 com en les darreres eleccions del 2019? I per què no s'arriba als 750 que permet el Tractat de la Unió Europea? La clau està en el Brexit. Fins al 31 de gener de 2020, quan el Regne Unit va abandonar la Unió Europea, el Parlament Europeu estava conformat pels 751 europarlamentaris de rigor -750 més el president-. Si bé, amb l'adeu britànic, va caldre reconstruir aquesta composició.
En aquell moment, el Regne Unit tenia 73 europarlamentaris i el Consell Europeu va proposar el següent: repartir-ne 27 de manera proporcional entre la resta d'estats membre -van quedar 705 escons- i guardar els altres 46 per a possibles futures ampliacions de la Unió. Així, a Espanya li van tocar cinc europarlamentaris addicionals, fet que va permetre, per exemple, l'entrada de l'aleshores juntaire Clara Ponsatí.
Enguany, però, l'increment demogràfic de determinats països comunitaris ha fet que s'hagi optat per recuperar 15 escons, fins a un total de 720, per a representar les noves proporcions poblacionals d'acord amb les normes que estipula l'Article 14 del Tractat de la UE. Aquest es basa en la norma de la proporcionalitat decreixent, per la qual els països petits estan sobrerepresentats en detriment dels més grans. Per això, cada estat membre compta amb un mínim de 6 eurodiputats (Xipre, Luxemburg i Malta) i un màxim de 96 (Alemanya).
En virtut d'aquesta norma, aleshores, Espanya guanyarà dos europarlamentaris més i, en total, n'escollirà 61, set més que en els darrers comicis si recordem que ja en va obtenir cinc amb el Brexit. Això el converteix en el quart estat amb més pes en el Parlament Europeu, només superat per Alemanya (96), França (81) i Itàlia (76).