Marcar distàncies amb la corrupció, contraatacar i oferir un horitzó de legislatura que engresqui els socis. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té un examen difícil aquest dimecres al Congrés. Mentre creix la pressió judicial -la condemna de José Luis Ábalos és un missatge clar del Tribunal Suprem- i l'oposició reclama eleccions, Sánchez busca l'enèsim as a la màniga per resistir fins l'any 2027. En la compareixença d'aquest dimecres, el president ha de donar explicacions sobre l'allau de casos de corrupció que afecten el seu entorn personal i el seu partit. A la sentència contra l'exministre s'hi sumen les investigacions a Santos Cerdán, Leire Díez o José Luis Rodríguez Zapatero, que el PP aprofitarà per exigir la dimissió del president espanyol i un avançament electoral. A la sala de màquines del govern espanyol no creuen que hi hagi motius per dimitir.
Què dirà Sánchez? La Moncloa ha entonat el "qui la fa, la paga" mentre recorda els casos de corrupció que afecten l'entorn d'Isabel Díaz Ayuso. Al Congrés, l'oposició pressionarà amb els vincles de Sánchez amb les clavegueres del PSOE i amb el cas Zapatero, a qui el president espanyol ha refermat el seu suport. Quines armes té el president? Sobretot, el Butlletí Oficial de l'Estat. En les darreres hores, el moviment del govern espanyol de posar més diners a la dependència ja és una declaració d'intencions. "Davant dels que es pregunten per què volem seguir, aquesta és la resposta: millorar la vida de la gent", deia Sánchez. El govern espanyol pot anunciar més diners per a polítiques socials i gestos al socis -fa uns dies, a Barcelona, el president va refermar el compromís per resoldre el conflicte polític-, i donar més pistes sobre quin futur preveu per a la legislatura.
Com entoma el cas Ábalos i el perdó a Aldama?
El PSOE i el seu entorn han passat de puntetes per la condemna d'Ábalos -la més alta imposada a un exministre- i han posat el focus en el perdó al comissionista Víctor de Aldama, que esquiva la presó per haver col·laborat amb la justícia. En dirà alguna cosa, Sánchez? Molt probablement, que hi ha hagut tolerància zero amb la corrupció. La sentència del Suprem és un cop fort al sanchisme, perquè l'exministre era un dels homes forts del PSOE i del cercle de confiança del president, però a la Moncloa consideren que ja ha tingut les conseqüències que havia de tenir i ho emmarca en la mala conducta d'un grup de persones. Les peticions de dimissió que hi haurà al Congrés no es consideren proporcionades als fets, més encara tenint en compte la reacció que ha tingut el PP quan ha estat implicat en casos de corrupció, o ara amb l'entorn d'Ayuso. No es pot descartar que el debat al Congrés acabi sent el clàssic "i tu més".
Hi havia una claveguera al PSOE?
Però no el problema de Sánchez no es diu només José Luis Ábalos. La justícia sospita que hi havia una trama vinculada al PSOE que actuava per torpedinar investigacions policials i judicials, desprestigiar la Unitat Central Operativa (UCO), pressionar jutges i fiscals, i protegir el govern espanyol i el partit. La Guàrdia Civil, de fet, sospita que Sánchez estava al corrent dels moviments que feien Santos Cerdán i Leire Díez. Els missatges dels presumptes membres de la trama fan referència a the one, el presi o el jefe. El president espanyol ja ha dit que no en sabia res i que no ho hauria permès, però l'oposició mirarà de vincular-lo a les causes que afecten el PSOE, malgrat que de moment cap jutge no l'ha imputat.
Reiterarà el suport a Zapatero?
Els jutges tenen Sánchez encerclat: el seu entorn personal -Begoña Gómez i David Sánchez-, el seu partit -cas Koldo, Cerdán i Leire- i també el seu principal referent polític, José Luis Rodríguez Zapatero estan a l'ull de l'huracà. Reiterarà Sánchez el suport a l'expresident del govern espanyol? Fins ara, ho ha fet. També després de la compareixença a l'Audiència Nacional, que no va servir per esvair dubtes al jutge José Luis Calama. Zapatero ha demanat "confiança" per esclarir els fets, i de moment el govern espanyol ho accepta. Tampoc en aquest cas la Moncloa ha entonat l'argument del lawfare, com sí que ha fet servir en els casos de Begoña Gómez o David Sánchez, esposa i germà del president.
Hi haurà contraatac amb el BOE?
Al marge de defensar-se de les acusacions de corrupció i acusar el PP de no ser contundent amb les seves irregularitats, Sánchez ha d'oferir als socis motius per tirar endavant la legislatura. Malgrat la fragilitat parlamentària -Junts demana eleccions i el PNB les condiciona al fracàs dels pressupostos-, la Moncloa creu que té capacitat per millorar la vida de la ciutadania. Disposa del BOE, és a dir, té capacitat de fer polítiques socials, i la bona marxa de l'economia fa que hi hagi diners. L'anunci de més diners per a la dependència és un bon exemple. Per acostar-se als partits catalans, és previsible que Sánchez insisteixi en el compliment dels acords d'investidura, sobretot amb l'aplicació de l'amnistia, avançar en la resolució del conflicte polític, o aprovar finalment el nou finançament.
Quin futur té la legislatura?
El PP demanarà eleccions, però Sánchez ha dit que no pensa anticipar-les, de moment. Ja no garanteix arribar al juliol, quan es compliran quatre anys de les eleccions, però sí que pretén presentar els pressupostos a la tardor i que les eleccions siguin "el 2027", sense especificar. De moment, no té garantida una majoria per aprovar els comptes, i res fa pensar que la majoria de la investidura li doni el baló d'oxigen que reclama. No n'haurà aprovat cap en tota la legislatura, simptomàtic de la fragilitat d'una majoria que va servir per investir Sánchez a canvi de l'amnistia i, sobretot, per evitar un govern de PP i Vox. Tres anys després, el futur de la legislatura és més incert que mai.
