- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Una convicció -fruit del desig, de la necessitat o de la mescla de totes dues coses- s'ha anat estenent entre els dirigents de Junts des de la nit electoral: Carles Puigdemont pot continuar a primera fila encara que no sigui escollit president, a diferència del que s'havia compromès en campanya. Diverses veus amb ascendència consultades per Nacióindiquen que el candidat, erigit com a líder moral de Junts malgrat no ocupar cap responsabilitat orgànica -i de no sovintejar el contacte amb l'executiva, com demostra el fet que no es connectés a la trobada immediatament posterior al 12-M-, ja ha verbalitzat la possibilitat de no enretirar-se. Una possibilitat que ja ha activat la pressió pública perquè es quedi.
El primer a pronunciar-se va ser Xavier Trias, que des d'abans de la campanya electoral ja defensa que Puigdemont s'ha de convertir en president de Junts, un càrrec que el dirigent exiliat va abandonar el juny del 2022. Les paraules de Trias, refermades aquest dilluns en una entrevista a El Punt Avui, no van agradar gens a Laura Borràs -presidenta del partit, però en declivi- i també van generar sorpresa en diversos membres de la direcció. L'exalcalde de Barcelona, que va veure com Jaume Collboni pactava amb el PP i els comuns per impedir que tornés al càrrec, deixarà aviat el lideratge de Junts a l'Ajuntament. Un dels favorits de Puigdemont per rellevar-lo com a candidat és Josep Rius, del seu nucli dur.
A les paraules de Trias s'hi han sumat les consideracions de Toni Comín, candidat a les eleccions europees, en una entrevista a El Nacional. "La idea del president és només estar en un càrrec institucional si és el de president. No vol dir que es retiri de la política. Però és que, a més, hi ha una altra dada claríssima: en aquest moment l'independentisme en l'àmbit dels partits només té un líder", ha indicat en referència a Puigdemont. Comín dubta que es pugui dedicar a fer de cap de l'oposició, tot i que en funció de les aliances que pugui desplegar Salvador Illa -guanyador de les eleccions- per ser investit això també podria quedar en entredit. El substancial, en tot cas, és que Junts no vol prescindir de Puigdemont.
I això que, com remarquen diverses veus de l'executiva sempre en privat, els resultats demostren el "sostre" del líder a l'exili i la dificultat -minimitzada en una campanya marcada per l'efecte de mobilització projectat des d'Argelers- de competir la victòria amb Illa, que va treure set escons més que el candidat. En la cita amb els diputats electes celebrada a Perpinyà fa dues setmanes, Puigdemont va insistir en la idea de provar la investidura, i fins i tot es va posar sobre la taula la possibilitat de portar ERC a la presidència del Parlament -amb un acord per a la mesa de la cambra- com a via per obtenir el suport dels republicans en la tria del primer aspirant a la presidència. Suports insuficients, perquè encara que es controlés el calendari i Puigdemont s'avancés a Illa en el primer debat, quedaria lluny de la majoria absoluta, inviable sense el concurs del PSC.
Per què Junts ha activat la pressió per construir el marc destinat a la continuïtat de Puigdemont, com a mínim amb un rol de lideratge al partit? Per dues raons. La primera, per mantenir viva la flama de la investidura a les portes del retorn, que s'ha de produir pels volts del 25 de juny. En un moment de crisi a ERC, amb Oriol Junquerasa punt d'enretirar-se temporalment, l'entorn de l'expresident sosté que un hipotètic adeu de Puigdemont podria ser un "incentiu" per als republicans. El líder a l'exili i el d'ERC tenen mala relació des que van compartir el Govern de l'1-O, però s'han activat ressorts per refer la relació entre els dos partits. I més enllà, si pot ser amb les entitats implicades.
La segona raó és que Puigdemont actua com a argamassa a Junts. "Quan ell lidera, tot s'ordena", remarquen al partit. Amb Jordi Turull com a secretari general i un nucli dur que integren Rius i Albert Batet, el grup parlamentari de Junts haurà de fer equilibris per donar protagonisme a tots els seus membres, sobretot en cas que no es formi part del Govern. Figures com Batet, Josep Rull, Mònica Sales, Salvador Vergés i Jaume Giró sobresurten en un grup que es pot trobar havent de fer oposició a un Illa que mani gràcies al suport extern d'ERC. I, en aquest context, no es vol renunciar al lideratge de Puigdemont. L'última decisió, com és habitual, l'acabarà prenent ell en funció del context polític. I personal.