Junts i ERC aprofiten la crisi a Rodalies per erigir-se en alternativa al PSC

Els independentistes, que collaran per separat el Govern al Parlament, coincideixen a denunciar la deixadesa històrica de l'Estat i en demanar dimissions, però topen en el camí per aconseguir el traspàs

Publicat el 26 de gener de 2026 a les 18:41
Actualitzat el 26 de gener de 2026 a les 18:43

Junts i ERC coincideixen més aviat poc últimament i, de fet, la crisi a Rodalies tampoc ha generat la unitat d'acció que ja fa uns quants anys que està desapareguda. Però els independentistes es troben en una cosa: aprofitar el caos a la xarxa ferroviària per erigir-se en alternativa al PSC. Tots dos partits preveuen, per separat, collar al Govern aquesta setmana al ple del Parlament. La sessió es preveia més aviat tranquil·la fa tot just una setmana, abans de l'esclat de la crisi, però els últims moviments a la cambra dibuixen una ofensiva contra els executius tant de Catalunya com de l'Estat. Junts i ERC es troben en el diagnòstic i coincideixen a demanar dimissions, però no comparteixen en la solució, un traspàs que tots dos partits veuen com a necessari, però que genera discrepàncies en el camí per aconseguir-lo.

La radiografia és conjunta perquè situa la responsabilitat del caos ferroviari en la deixadesa històrica del govern espanyol a l'hora d'executar inversions. Dit d'altra manera, Junts i ERC han governat -plegats o per separat- en l'última dècada, però resoldre aquest greuge no depèn directament de la Generalitat. Ara bé, els socialistes també han utilitzat l'argument de "l'herència rebuda" dels anteriors executius, especialment cap a Junts, a qui retreu que ara tingui presses per millorar el servei després d'haver governat. En tot cas, el gran culpable és un PP que va deixar d'invertir durant els anys del procés, però també un PSOE que, malgrat que en els últims anys ha augmentat les inversions -coincidint amb el suport necessari de l'independentisme a Madrid- encara no executa tot el que pertoca.

Crítiques i dimissions compartides

L'anàlisi de la gestió de la crisi també genera certs punts en comú entre Junts i ERC. Malgrat que els primers són líders de l'oposició i els segons són socis del Govern, tots dos partits han utilitzat termes com "desgavell" o "ridícul" en les últimes hores i han demanat les dimissions de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. A la primera li retreuen que no hagi pressionat des del primer dia a Renfe i Adif -empreses depenent del govern espanyol, que ja registren destitucions- per solucionar la crisi. "El Govern ha de deixar de defensar els interessos del PSOE i defensar els dels ciutadans de Catalunya" és una frase que ha sonat tant a la seu d'ERC com a la de Junts aquest dilluns. També critiquen el caos informatiu dels últims dies, amb anuncis contradictoris sobre la represa del servei.

Les declaracions públiques dels últims dies preveuen un ple tens, especialment durant la sessió de control d'aquest dimecres al matí. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, respondrà les preguntes dels grups en funcions de president mentre Salvador Illa es recupera a l'hospital. Les preguntes dels presidents parlamentaris de Junts i ERC, com també és probable que passi amb la resta dels grups, girarà entorn de la crisi de Rodalies. A més, tant Junts com ERC preguntaran als consellers específicament sobre el caos ferroviari. Casualitats o no, els portaveus parlamentaris de Junts i ERC, Salvador Vergés -enginyer de camins- i Ester Capella -exconsellera de Territori-, són veus coneixedores en la carpeta d'infraestructures.

La qüestió dels juntaires és genèrica sobre la crisi i, per ara, no en donen més detalls. Per la part d'ERC, fonts parlamentàries expliquen que hi haurà una pregunta específica cap al conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, sobre els drets laborals arran dels problemes de mobilitat de l'última setmana, enfocat cap a la tardana activació del teletreball pels servidors públics, que no s'ha fet fins aquest dilluns. En paral·lel, dimecres a la tarda hi ha una interpel·lació de Junts sobre "el col·lapse de les infraestructures de mobilitat" que previsiblement farà Vergés i una altra d'ERC sobre el sistema ferroviari que farà Capella. Tot plegat, pendent de la compareixença voluntària de Dalmau que pot alterar l'ordre del dia i els plans de l'oposició al Parlament. Els republicans també interpel·len Sàmper pels accidents laborals i faran referència a la mort del maquinista de Gelida.

Nova topada en el traspàs de Rodalies

En tot cas, al ple del Parlament d'aquesta setmana no es votarà res en matèria ferroviària però segurament només faria que exemplificar l'escletxa pel traspàs de Rodalies. El portaveu d'ERC, Isaac Albert, deia aquest dilluns que la crisi ferroviària només té "un camí dibuixat" i que és el traspàs del servei que han pactat amb els socialistes. De fet, els republicans han deslligat el futur de Paneque del camí del traspàs: "Entenem que el compromís del Govern és avançar en el traspàs més enllà de si la consellera és una o és una altra". En paral·lel, Albert ha reiterat que l'acord pel traspàs és de màxims: "Volem tots els trens, totes les vies i tots els recursos", ha dit, en referència a qui vol "diluir" el traspàs acordat. "Si algú té una solució millor i més ràpida, els acompanyarem", ha sentenciat el portaveu republicà, en clara referència a Junts.

Minuts abans, el portaveu dels juntaires, Josep Rius, havia tornat a qualificar de "fake" el traspàs que ERC ha pactat amb els socialistes. "Ha quedat superat per la realitat: no serveix per garantir un servei de qualitat", ha dit, a la vegada que ha advertit que si la nova empresa mixta de Rodalies continua tenint com a accionista Renfe tot continuarà "allà on era". Rius ha reiterat la mà estesa a ERC per fer pinya a Madrid per aconseguir el traspàs integral del servei. Com també ha passat amb la carpeta del finançament, tant Junts com ERC es fan ofertes creuades de manera habitual per anar plegats. De moment, cap d'elles s'ha traduït en un front comú i més aviat han acabat en l'enèsima batalla de retrets entre els de Carles Puigdemont i els d'Oriol Junqueras.