Manuel García-Castellón se'n va a casa, es jubila. El veterà magistrat, de 72 anys, deixarà la carrera judicial aquest dilluns i abandonarà la plaça que tenia, des de ja fa anys, com a titular del jutjat central d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional. García-Castellón marxa sense haver pogut culminar, malgrat tots els esforços, l'última missió autoimposada: fer descarrilar l'amnistia en la causa de Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i altres dirigents independentistes. Un error de procediment, impropi d'algú amb la seva experiència, el va obligar a arxivar el procediment.
D'òrbita conservadora, és probablement amb Manuel Marchena i Pablo Llarena, el jutge més bel·ligerant contra l'independentisme. O si més no que ha pilotat durant més temps causes relacionades amb el procés. La de Tsunami, oberta l'any 2019 arran de les protestes contra la sentència de l'1-O, n'és una. Però també ha impulsat l'operació Judes contra els CDR. El punt en comú? Vincular l'independentisme català amb el terrorisme. En el cas dels CDR, va poder acabar la investigació i el cas es troba pendent de judici. L'amnistia encara no se'ls ha aplicat, perquè la causa s'ha portat a Europa.
Era el que moltes defenses esperaven que fes amb Tsunami. De fet, bona part de les negociacions es van centrar a fer encaixar el delicte de terrorisme dins de l'amnistia. Malgrat els esforços, els dubtes dels jutges no s'han esvaït i no tenen clar si la llei pot perdonar un delicte de terrorisme. La justícia europea hi haurà de dir la seva, però mentrestant, la causa dels CDR quedarà aturada. Ni amnistia, ni judici. García-Castellón hauria pogut fer el mateix en la causa per les protestes de l'1-O, si no hagués estat pel seu error.
Què va passar? El magistrat ha controlat la causa des que es va obrir l'octubre de 2019, ja per indicis de terrorisme. No va ser fins al novembre de 2023, quan començava a debatre's l'amnistia i ja sobrevolava el dubte de si el terrorisme hi podria encaixar, que la va reactivar, assenyalant Puigdemont i Rovira. Durant quatre anys, filtracions en comptagotes i cap avenç significatiu en la instrucció. Tampoc cap citació a declarar, malgrat la gravetat dels fets. Per allargar tant la investigació, García-Castellón va acordar una pròrroga el juliol de 2021, però ho va fer tard. 24 hores tard, concretament.
Un recurs de les defenses assenyalat aquesta irregularitat va ser admès per l'Audiència Nacional, que va ordenar al jutge fer marxa enrere i deixar la causa tal com estava el juliol de 2021. Ni imputació de Puigdemont, ni cap de les diligències ordenades des d'aleshores. En aquestes condicions, l'única via era l'arxivament. I, de retruc, sense la causa mare, el Tribunal Suprem que pilotava la investigació contra Puigdemont i Ruben Wagensberg, va fer el mateix. Al cap de poques hores, els exiliats de Tsunami tornaven a Catalunya.
Un jutge conservador tou amb el PP
Nascut a Valladolid, García-Castellón va entrar a la carrera judicial l'any 1977. És membre de l'Associació Professional de la Magistratura, conservadora, i se'l considera proper al PP. Va aterrar a l'Audiència Nacional per substituir el "jutge estrella" Baltasar Garzón, que feia el salt a la política amb el PSOE. En aquesta primera etapa, va pilotar investigacions mediàtiques com el cas Banesto de Mario Conde, l'assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d'ETA o l'atemptat fallit contra José María Aznar. Entre els anys 2000 i 2017, els governs del PP el van enviar a França i Itàlia a fer de jutge d'enllaç.
El 2017 es reincorpora al seu jutjat central 6 i ha portat causes vinculades amb la corrupció del PP. A diferència dels processos amb independentistes, en els quals sempre que ha pogut ha buscat la connexió amb el terrorisme, ha estat més tou amb els populars, per exemple amb les reticències a investigar María Dolores de Cospedal, exsecretària general del partit, per l'operació Kitchen d'espionatge a Bárcenas. Altres causes rellevants que ha portat en aquesta segona etapa han estat el cas Púnica, d'adjudicacions irregulars en administracions locals del PP, o el cas Lezo, de desviaments de fons a través d'empreses públiques. També ha estat especialment dur amb Podem, amb investigacions contra Pablo Iglesias i altres dirigents de la formació morada.
Va ser el 20 de juny que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acceptar la petició de García-Castellón d'avançar la seva jubilació, que estava prevista per final d'any, al 2 de setembre. Feia pocs dies que l'amnistia havia entrat en vigor, i la causa de Tsunami encara es presentava com una de les vies per driblar la llei. De fet, s'havien iniciat els tràmits per elevar la causa a Europa, un camí preparat des de feia mesos. El 8 de juliol, l'Audiència Nacional va deixar tocada de mort la investigació i hores després el jutge capitulava. Aquest dilluns, García-Castellón es jubila i ho farà sense haver pogut complir l'últim servei a Espanya.