Sostenen dirigents de Junts que, poques hores abans de Cap d'Any, Míriam Nogueras va rebre la proposta formal del govern espanyol sobre la reforma de la jornada laboral, que encara trigaria unes setmanes en aprovar-se -no exempta de polèmica entre Sumar i el PSOE- al consell de ministres. Els detalls del plantejament de la vicepresidenta Yolanda Díaz, també ministra de Treball, no havien estat acordats prèviament amb el partit que lidera Carles Puigdemont, que des del primer moment va insistir que la negociació seria complexa. El paper central de Junts fa que, en una dinàmica sense prececents des que va arrencar l'exili, les organitzacions empresarials hagin peregrinat fins a Waterloo.
Els últims en viatjar fins a Bèlgica han estat els representants de Cecot, amb Xavier Panés al capdavant. Abans s'hi havien desplaçat representants gremials i del sector metal·lúrgic. A ningú se li escapa, en cercles polítics i també empresarials, la fluïdesa de les relacions entre Junts i Foment del Treball, que va ser la primera entitat que va reconèixer Puigdemont com a interlocutor abans de les eleccions catalanes del mes de maig de l'any passat. Establert en aquell moment a la Catalunya Nord, l'expresident va rebre una delegació nodrida de Foment. Una entitat que, en cas de ser detingut el mes d'agost quan va tornar fugaçment al país, hauria demanat que se li apliqués l'amnistia.
La proximitat entre la patronal catalana i el partit de Puigdemont és un element que inquieta Díaz, tenint en compte que en les últimes grans decisions econòmiques al Congrés -cap de tan rellevant com la supressió de l'impost a les energètiques- han tendit cap a la dreta. La vicepresidenta del govern espanyol, que amb la pujada del salari mínim i la reducció de la jornada laboral s'hi juga el llegat, presumeix de tenir bona interlocució amb l'expresident de la Generalitat. En les últimes setmanes han tingut contacte directe, i més que n'espera tenir en el tràmit parlamentari de la mesura. De moment, Junts manté la prudència i s'inclina per no fer costat a la iniciativa. Les negociacions estan en marxa.
I, com sempre que hi ha converses en marxa entre el PSOE i el partit de Puigdemont, no només hi ha una única carpeta sobre la taula. Encara s'ha de tancar la delegació de competències en immigració -l'acord no és llunyà, tot i que encara hi ha discrepàncies nuclears-, i persisteix la incògnita sobre l'oficialitat del català a Europa. Junts també s'ha encarregat de dir que esgotarà tots els camins "judicials i polítics" per aconseguir que Laura Borràs deixi d'estar condemnada en ferm per corrupció arran de la seva etapa a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Qualsevol indult ha de sortir del despatx del ministre de Justícia, Félix Bolaños, i passar pel consell de ministres.
Quina ha estat la relació entre l'empresariat i Junts des que va néixer el partit, al juliol farà cinc anys? Hi ha hagut fases de tot. Al principi, encara sota l'influx dels moments àlgids del procés i la presidència de Quim Torra, la distància era evident. En els últims temps, però, s'han anat acostant posicions, sobretot des que els vots de Nogueras i la resta de diputats a Madrid són decisius. Hi ha hagut una sèrie de dirigents -l'exconseller Jaume Giró, Albert Batet, Toni Castellà- que han aplanat el terreny. El retorn fugaç de Puigdemont, això sí, va tensionar les relacions amb les elits, sempre prudents davant d'esdeveniments imprevistos que poden alterar el rumb de la legislatura a l'Estat.
En aquest realineament entre els interessos de Junts i dels cercles empresarials també s'han produït imatges sucoses -i impensables fa tan sols uns anys- com la de la visita de la plana major del partit a la planta de Repsol al Camp de Tarragona, on s'hi faran unes inversions rellevants després del final de l'impost a les energètiques. Només al cap d'uns dies, Turull es va desplaçar a la seu de Cecot per reunir-se amb la patronal vallesana, que aquest dimecres va tornar la visita, ara a Waterloo. Amb el futur de la reducció de la jornada laboral en joc, la patronal es fixa més que mai en els vots d'un grup parlamentari que, sovint, fa sevrir una retòrica que critiquen amb ganes en privat.