PSC i BComú evidencien el trencament a Barcelona després dels pressupostos fallits

L'habitatge, la Casa Orsola i les mesures prioritzades els darrers anys han centrat el cúmul dels retrets entre comuns i socialistes, que ara ja no esmorteeixen els cops en les discussions públiques

Imatge d'arxiu, amb Jordi Valls (PSC) en primer pla i Janet Sanz (BComú) al final de tot
Imatge d'arxiu, amb Jordi Valls (PSC) en primer pla i Janet Sanz (BComú) al final de tot | Hugo Fernández
31 de gener de 2025, 15:12
Actualitzat: 17:41h

El dia que es va evidenciar que no hi hauria pressupostos del 2025 a Barcelona, i que per tant s'acabava la seducció del PSC a BComú, va ser el dia que també es van desprecintar les hostilitats entre els exsocis de govern. A la primera gran oportunitat política -el primer plenari municipal després dels pressupostos fallits de Jaume Collboni- les costures han saltat tot d'una. Els cotons amb què s'havien tractat els darrers mesos han desaparegut i, amb l'habitatge com a gran protagonista, el mateix alcalde socialista ha utilitzat diverses intervencions per confrontar BComú. Tal com va explicar Nació la setmana passada, les postures de les dues forces comencen a allunyar-se de nou, ja amb les ulls posats en el 2027

L'excusa per fer evident el xoc ha estat la Casa Orsola, edifici convertit en símbol per als llogaters. La cap de files dels comuns a Barcelona, Janet Sanz, ha aprofitat un moment en què s'estava debatent sobre una altra temàtica per mencionar el desnonament que ha congregat centenars de persones a l'Eixample, tot dirigint-se a Collboni. "Esperàvem que vostè hi fos, que l'alcalde estigués al costat de la gent, perquè no ser-hi és un missatge clar, és dir que no li importa l'habitatge", ha expressat Sanz, malgrat que els mandats anteriors hi hagués centenars de desnonaments, alguns d'ells també simbòlics, i tampoc hi aparagués la llavors alcaldessa Ada Colau, que es va limitar a fer-ho durant els primers dies del seu primer mandat.

I el comentari no ha estat esquivat. En el seu torn de paraula, quan encara s'estava debatent un tràmit urbanístic vinculat a la Casa Buenos Aires de Vallvidrera, la segona tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha destapat el nou to cap als comuns. "Crec que em fa vergonya haver-li de dir el que li diré a continuació: Casa Orsola és herència del que vostès van decidir fer en el passat", ha començat. "Vostè ve aquí a donar lliçons quan estem tot el sant dia arreglant nyaps, com és el que va passar amb l'Hotel Buenos Aires, com és el que va passar a Can Raventós, i vostès sense cap mena de vergonya venen a fer tots els papers de l'auca", ha afegit.

La gran referència central de l'argument socialista era recuperar un lament que ERC ja va mencionar dos anys enrere, que és que l'Ajuntament va tenir l'oportunitat d'adquirir la Casa Orsola per tanteig i retracte -un mecanisme que permet a l'administració tenir preferència a l'hora de comprar per davant del privat- i va descartar-ho. En aquell moment, a l'hora de comprar edificis de l'Eixample, es va acabar optant per altres finques que també tenien veïns en risc. Temps més tard, el cas que s'ha fet gran, però, és el de la Casa Orsola. I això ha acabat servint d'element perquè socialistes i comuns es tiressin els plats pel cap en diversos punts de l'ordre del dia. 

Collboni contra Sanz

Una d'aquestes intervencions especialment connotada ha estat la de l'alcalde Collboni, que ha castigat la seva exsòcia de govern responsabilitzant-la de tenir solars encallats quan s'hi podien construir pisos els darrers anys. També l'ha acusat d'haver "ensorrat" la promoció privada a la capital catalana i de no voler retocar la mesura del 30% d'habitatge protegit obligatori als nous edificis i les grans rehabilitacions malgrat els minsos resultats fins al moment. Ho ha fet tot ensenyant retalls de premsa i gràfics preparats.

A banda, en precs d'altres grups -com ha passat amb un d'ERC- hi ha tornat, assenyalant "la gentrificació verda", en referència a la pujada de preus dels pisos a tocar de les superilles, i reivindicant que és el govern del PSC el que ha introduït "mesures estructurals" per fer front a l'habitatge. "Després venen les paraules, les frases i els focs d'artifici", ha etzibat, malgrat que les noves iniciatives reivindicades -la regulació de lloguers i l'eliminació de llicències de pisos turístics- són propostes polítiques abraçades i promogudes abans per formacions com ERC, la CUP i els comuns, tant al Parlament com al Congrés dels Diputats.

De fet, Janet Sanz s'ha regirat i ha insistit que la seva formació va poder evitar "moltes Cases Orsola" a través de la musculació de la mesura del tanteig i retracte, que l'executiu de comuns i socialistes va disparar. "1.600 pisos vam comprar per tanteig i retracte. Quan vostè tingui aquest balanç, senyora Bonet, podrà dir el que ha dit aquí", ha respost Sanz. "No tenen feina feta en dos anys de govern", ha afegit.

De fet, segons dades compartides per BComú, mentre que els executius liderats per Ada Colau van deixar una mitjana de 200 habitatges comprats a través d'aquesta tècnica cada any, l'executiu socialista ho hauria reduït a "una trentena de pisos anual" en la primera part del mandat. El consistori ha estat consultat per aquest diari per conèixer la xifra de pisos adquirits a través del tanteig i retracte, però encara no se n'ha obtingut la informació.

De fons, però, enmig de la brega sobre un dels debats més rellevants de la ciutat s'evidenciava una altra lectura, la d'un nou divorci entre comuns i socialistes, el primer des que Colau no hi és a l'Ajuntament. Ho refermava la suma de BComú a la proposta de Junts per castigar Collboni i denunciar la seva "incapacitat" per arribar a grans acords de ciutat.