La fi sobtada de les negociacions pels pressupostos de Barcelona té esperit de reordenació del tauler de joc a l'Ajuntament. L'existència de sensibles equilibris i cordialitats necessàries -present en diversos moments de la primera meitat del mandat- es desdibuixa a partir d'ara. Aquesta nova corrent es deixa intuir de portes enfora i es reconeix de portes endins. Els principals grups de l'oposició, Junts (11 regidors) i BComú (9 regidors), veuen pocs al·licients per a la proximitat amb el govern municipal de Jaume Collboni (10 regidors). El desafiament socialista, a partir d'ara, serà seduir-los per aconseguir mesures concretes, a banda i banda, però ja es dona per fet que aquest mandat pot acabar amb cap pressupost aprovat per majoria al plenari municipal. La mirada dels principals aspirants a l'alcaldia està posada ja en el 2027.
El nou context s'advertia en dues entrevistes recents a Nació. La setmana passada, encara amb les negociacions sobre el pressupost vives, la cap de files dels comuns al consistori, Janet Sanz, es posicionava sobre els comptes anuals de Collboni: "El 2025 hauria de ser l'any en què seria més fàcil perquè els aprovés, perquè després entrem en la fase final cap a les eleccions i serà més complicat arribar a acords". Un dia més tard, l'executiu socialista anunciava la fi de les converses i el tancament de la carpeta pressupostària. Mentrestant, BComú prenia nota i ho assumia. A la pràctica, el soci més buscat pel PSC durant els últims mesos deixava de tenir l'horitzó dels pressupostos com a cotilla.
L'altra conversa reveladora té Jordi Martí Galbis com a protagonista, l'hereu de Xavier Trias i actual president del grup municipal de Junts. Al desembre, quan ja havien quedat exclosos de les converses per teixir una proposta econòmica, el líder juntaire era transparent, preguntat sobre si se li faria llarg aquest mandat: "La nostra opció és oferir una alternativa a la ciutat per al 2027, no per al mes que ve. Collboni ja va tancar la porta a Junts". Tot seguit, afegia: "No se'ns farà llarg perquè el temps passa volant i perquè hem decidit ser alternativa real".
L'exercici de projecció a mitjà termini -queden dos anys i escaig per a les pròximes eleccions municipals- travessa dues formacions que encara han d'aclarir qui les encapçalarà en el futur. El cap de files de Junts a Barcelona ja va advertir en l'entrevista amb aquest diari que, a parer seu, el grup municipal hauria de tenir clara aquesta condició abans de l'estiu, i es donava els pròxims mesos com a marge per abordar el procés intern. Ell s'hi oferia com a possible candidat. Mentrestant, Janet Sanz -que ha evitat expressar cap mostra de voler optar a l'alcaldia- recordava queAda Colau podria ser una opció per a la formació, però que els anys següents dos anys s'han de dedicar especialment a "enfortir i consolidar" el projecte de Barcelona en Comú. És a dir, preparar-se per si cal buscar un relleu a la pròxima candidatura municipalista.
Més difuses són les anàlisis sobre el paper d'ERC (5 regidors), el partit que ha anat apareixent amb més entitat a les travesses de la influència sobre el govern Collboni al llarg del mandat. Després d'haver estat a punt d'entrar a l'executiu municipal, el nou tarannà d'ERC a escala nacional -i el paper de soci preferent que tenen amb els governs de l'Estat i de la Generalitat- deixava via lliure a Elisenda Alamany per desmarcar-se de l'equip del PSC a la capital catalana. De moment, però, s'ha refredat també aquesta gesticulació contra el govern Collboni. Ni entrar a governar amb ells ni convertir-los en un sac de boxa, s'ha instaurat com a principi. El grup republicà no veu cap necessitat de fer un cop de timó, encara, i aposten per mantenir-se en la partida de la incidència sobre l'executiu local, com ha succeït amb els pressupostos.
Collboni, entre la tranquil·litat i la cerca de transcendència
Mentrestant, Collboni té clar que el seu mandat és el que és, basat a evitar les estridències i els moviments que, en un sentit o en un altre, el puguin penalitzar. Amb l'embranzida de la marca socialista arreu, la seva aposta és la de buscar el consens amb la resta de forces polítiques, però sense sobrepassar cap línia que pugui incomodar els espais que té garantits.
També hi ha mesures concretes que ha abanderat i que ara no vol abandonar, com la modificació de la reserva obligatòria del 30% dels nous edificis per a habitatge de protecció oficial. Els comuns ho van afegir a la seva llista d'exigències irrenunciables per a uns nous pressupostos. La resposta del tinent d'alcaldia Jordi Valls va ser assenyalar que el govern no tenia intenció d'anar més enllà de certs límits, i que es va trobar una BComú que s'havia dedicat a "estressar i tensionar constantment la negociació".
El trencament públic deixava entreveure també la ressaca d'un final d'any abrupte, entre les dues forces, per l'estira-i-arronsa sobre una terminal de creuers que va aparèixer en un document intern al qual va tenir accés Nació. Però sobretot suposava un nou camí que els socialistes ja tenen assumit que els pot comportar que l'any vinent tampoc puguin optar a aconseguir cap majoria a l'Ajuntament i que hagin de recórrer novament a una moció de confiança per aprovar els comptes del 2026. Quan falta un any per als comicis municipals, el PSC té la tranquil·litat de saber que no hi haurà cap aliança anormal entre partits polítics contraposats per fer-lo fora.
En el mentrestant, Jaume Collboni té a favor seu la necessitat dels partits de mantenir la coherència amb les prioritats polítiques i els anuncis previs. Així, es fa difícil imaginar que els comuns acabin votant en contra del Pla Especial Urbanístic que es redacti per a regular els lloguers de temporada a la ciutat, una de les principals mesures que l'alcalde socialista té sobre la taula aquest any. També seria sorprenent que Junts s'apartés de l'equació que plantejarà el PSC per reformar la reserva del 30% d'habitatge protegit a les noves construccions i les grans rehabilitacions, o per aprovar la nova ordenança de civisme i convivència, que proposa endurir les multes. Tanmateix, per evitar que es donin els seus vots per garantits, totes dues forces, tant els comuns com els juntaires, remarquen que això ja es veurà en el futur, una vegada coneguin la concreció de les propostes de l'executiu socialista. Per esmorteir aquestes tensions, Jordi Valls ja va assenyalar que seguiran donant peixet a algunes peticions de BComú que s'havien disctutit en el marc dels pressupostos, malgrat no arribar a un acord definitiu.
De fons, el PP (4 regidors) ha acabat quedant també apartat de la realitat negociadora de cap carpeta destacada. Això atorga plena llibertat a Daniel Sirera per seguir allargant la mà al govern Collboni en alguns àmbits d'interès, buscant la rellevància política que anhelen els populars després de diversos mandats a l'ombra, però sense cap necessitat d'aigualir les seves postures. Així, el PP és un aliat improbable per als grans acords, més encara en un context de bel·ligerància creixent a l'Estat, i amb la segona part del mandat barceloní a tocar.