Jaume Collboni creuarà aquest 2025 l'equador del seu primer mandat al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. La fita arribarà tot acabant la primavera, la mateixa època que l'alcalde socialista va esmentar l'any passat per referir-se al moment en què aclariria si finalment sumava algú al seu govern en minoria -10 regidors- o si feia via en solitari. A l'hora de la veritat, el dubte mai no es va resoldre i el debat s'ha anat endormiscant fins a entrar en coma. Ara, enllestir un executiu compartit no forma part de la llista d'objectius dels primers dies. Tanmateix, és una de les carpetes que Collboni té acumulades sobre la taula, juntament amb altres com les noves mesures en habitatge o la reforma de l'ordenança de civisme.
Hi ha deures pendents que es repeteixen després d'haver procrastinat durant el 2024, algunes iniciatives que depenien de factors externs que ara podrien reactivar-se i un tercer paquet de mesures que el mateix govern del PSC ha abraçat els darrers mesos i que ara han de tenir continuïtat durant el nou any. En aquest darrer grup es troba l'acostament entre els socialistes i BComú, la formació que ja no lidera Ada Colau -agent incòmode per a Collboni- i que ara ha quedat presidida per Janet Sanz. La relació dels dos exsocis de govern s'ha anat apropant al compàs que s'han anat concretant també les negociacions de les ordenances fiscals -ja aprovades, amb l'acompanyament d'ERC- i després dels pressupostos.
El batlle socialista aspira a collar per primera vegada una majoria per aprovar uns comptes propis. És un gest rellevant, especialment en una època de fragmentació política a les principals cambres polítiques. En aquest sentit, la idea és prioritzar la seducció del soci més gran. Els comuns tenen nou regidors, mentre que els republicans en compten cinc. Amb un gener intens en aquesta matèria, Collboni ha d'acabar de valorar si està disposat a explorar les peticions de Sanz, que inclouen fer nous eixos verds -una prioritat de l'anterior executiu que ara havia quedat aparcada- o impulsar una funerària pública. Darrerament, PSC i BComú ja han subscrit acords sobre els lloguers de temporada i sobre les terminals de creuers, tot i que de moment tots dos pactes tenen més de primer pas simbòlic que de canvi tangible.
Alhora, l'executiu socialista ha d'acabar d'aclarir durant els pròxims mesos quina és la relació amb ERC. L'equilibri és sensible. El pacte de govern que mesos enrere es donava per fet ara ja no està tan clar però, enmig d'aquest nou escenari difús, la bona relació entre les dues forces continua sent rellevant per a Collboni. Especialment després que Junts, ja sense Xavier Trias al grup i havent quedat aparcada de les prioritats negociadores del govern socialista, hagi endurit el to contra l'alcalde.
Deures pendents en habitatge, la preocupació a l'alça
Però, més enllà del càlcul polític, la prova del cotó seguirà aplicant-se a les mesures que es posin en marxa durant l'any. Una de les més cridaneres en l'àmbit municipal és la que afecta els lloguers de temporada, la via que fa temps que es denuncia que segueix provocant que hi hagi augments del preu de l'habitatge mentre es redueixen els drets dels inquilins. A més, mentre els preus de compra també s'enfilen, el lloguer va arribar l'any passat a màxims històrics i recentment la preocupació dels barcelonins per l'habitatge s'ha disparat. Ja és el problema més important per al 28,8% dels veïns de la capital catalana.
Ara, el govern municipal ha tirat endavant la modificació inicial d'una norma urbanística que permetria limitar o prohibir els lloguers temporals a alguns barris de la ciutat. La mesura podria estar aprovada definitivament a mitjans d'any. L'executiu socialista, però, encara no ha aclarit quina fórmula prepara a la ciutat, una vegada tingui aquesta nova eina enllestida i en marxa.
A banda, també serà l'any en què es comenci a comprovar com vigila l'administració local el compliment de la regulació de lloguers habituals -on s'ha promès un seguiment estricte- i quines noves eines apareixen. De moment, ens apropem a la meitat del mandat i encara no hi ha hagut cap presentació oficial de les dues principals promeses electorals pel que fa a l'habitatge: un xec de 1.500 euros a gastar en mobles per afavorir l'emancipació i un pla que assumiria fins a 500 euros del lloguer mensual d'algunes llars, dirigit als joves. Inicialment, el govern socialista ho vinculava a aconseguir uns pressupostos propis, però l'any passat els va tenir -via qüestió de confiança- i això no va fer que es presentés cap de les dues iniciatives. Tampoc no ha complert encara la promesa de retocar la reserva obligatòria del 30% d'habitatge protegit als nous edificis.
El camí dels interiors d'illa i el pla del tramvia
El que sí que ha fet el govern municipal és aclarir la postura pel que fa a l'urbanisme i el guany de la vegetació a la ciutat, distingint-se de les superilles, segell d'Ada Colau. D'entrada, es va presentar un pla en què, si bé es mantene les obres ja en marxa amb l'anterior govern, no s'han proposat noves intervencions rellevants que treguin cotxes de vies amb trànsit intens per pacificar el carrer. S'apostava per guanyar verd a tot de "racons sense ús" de la ciutat: des d'espais entre edificis fins a solars pendents d'urbanitzar. Aquella iniciativa també contemplava la creació de nous interiors d'illa, si bé actualment només se'n sap la ubicació de tres. Els altres set que s'han de fer aquest mandat encara esperen l'anunci. Difícilment Collboni pot acabar l'any sense aportar-ne novetats.
També en clau sostenible, Collboni haurà d'aclarir aquest 2025 quin pla té per a la segona fase d'unió del tramvia per l'avinguda Diagonal, ara ja amb el servei en marxa entre Glòries i Verdaguer. El tinent d'alcaldia Jordi Valls va veure amb bons ulls activar-la aquest mandat, però va assegurar que l'obra no es podria encarregar d'una tongada, sinó que caldria separar-la en dos trams. Llavors, el representant socialista va assegurar que aquest govern podria engegar la maquinària, com a molt, per iniciar l'obra entre Verdaguer i el passeig de Gràcia, però que l'altra part quedaria per a més endavant. Aquest posicionament després va ser matisat per altres fonts municipals. Aquest any nou caldrà saber quin és el full de ruta, si hi haurà moviments efectius -no estan garantits- i quin calendari es planteja.
L'enquistament de la sensació d'inseguretat i noves sancions
I malgrat l'augment de la preocupació per l'habitatge, l'Ajuntament encara té una altra percepció ciutadana disparada: la manca de seguretat. Per una dècima, segueix sent el principal maldecap ciutadà. Ni el "Pla Endreça" ni els augments continuats de la plantilla de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra a la ciutat ho han revertit. L'alcalde, en aquest camp, haurà d'assumir les limitacions de l'efecte de les seves polítiques o replantejar-ne l'enfocament. De moment, un any i mig després d'estar al capdavant de la ciutat, la prioritat d'esmorteir aquesta preocupació ciutadana no s'ha materialitzat.
Ara, en l'àmbit policial, el que segur que s'haurà de discutir durant el 2025 és la nova normativa que marcarà com es castiguen en el futur els comportaments a la via pública. Després d'un primer enduriment de les sancions, a principis de mandat, l'executiu socialista va plantejar una reforma de l'ordenança de civisme que fixaria, en el text municipal, unes multes més contundents per accions com beure alcohol o orinar al carrer.Equipararia alguns d'aquests imports al que ara planteja la llei mordassa. Aquest plantejament, però, ara s'ha de debatre amb la resta de grups. I la previsió és que hi hagi una nova ordenança abans que acabi l'any.