Els anys que es tanquen deixen sempre comptes pendents. Ho sap l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i ho sap també la presidenta del grup municipal d'ERC a la capital catalana, Elisenda Alamany. En un univers en què no hi hagués hagut eleccions a la Generalitat, ni reordenació interna del partit republicà a escala nacional, és molt possible que el 2024 hagués acabat amb un executiu de coalició a Barcelona. Les condicions, però, han anat empenyent la decisió en el calendari. I ara la gran pregunta és si encara tindria sentit un govern entre PSC i ERC. Se la fan uns i se les fan els altres, alhora que intenten ressituar-se davant la possibilitat de reprendre'n les converses.
De moment, Collboni té una màxima sobre la taula. Fonts autoritzades de l'executiu socialista remarquen que el futur de les reunions amb Alamany no inclouran en cap cas una nova negociació del pacte que ja es va definir, a grans trets, durant la primera meitat d'aquest any. Aquell principi d'acord incloïa dues tinències d'alcaldia per a ERC, amb la cessió de l'Àrea de Turisme per a la líder dels republicans i amb l'adjudicació de la carpeta de Drets Socials al regidor Jordi Castellana. L'eix socialista també preveia deixar anar les àrees de Promoció Econòmica, Educació, Serveis Urbans i Infància, Joventut i Gent gran.
Al juny, la militància d'ERC a Barcelona va ser convocada per posicionar-se sobre la possible entesa amb el PSC. Llavors, enmig d'un clima remogut i d'una militància dividida amb la decisió, es va acabar suspenent la jornada de votació i es van adduir problemes d'aforament a l'Orfeó Martinenc, el punt on s'havia citat els afiliats de la federació a la capital catalana. Sis mesos més tard, Alamany -ara també secretària general del partit, de la mà d'Oriol Junqueras- insisteix: serà la militància qui decideixi el rol del grup municipal.
Ara bé, el mateix Junqueras, en una entrevista a Nació, deixava en entredit la vigència del pacte que es va arribar a subscriure entre Collboni i la successora d'Ernest Maragall, a principis d'any, i situava un possible encariment del preu de l'entesa, després que una part rellevant de la formació republicana hagi expressat reticències a integrar-se en governs socialistes. "Sembla que a Barcelona hi havia un principi d'acord, però aquest principi d'acord és de fa molt de temps. Si un dia hi ha un acord, ja es veurà. I si no s'arriba a cap acord, no hi haurà cap acord per votar", deia la figura ja reelegida com a president d'ERC a escala nacional, que durant la campanya republicana va flirtejar amb un encariment dels pactes amb els socialistes.
El matís de Junqueras, però, no encaixa d'entrada amb les aspiracions del PSC barceloní, que no està disposat a reobrir el repartiment de carteres substancialment. S'ha passat de pantalla. Ja no és que una part de la militància expressi la seva reticència pública a trenar un govern de coalició, sinó que els mateixos partits estan més lluny del que ho estaven un any enrere.
Barcelona com a possible via d'allunyament del PSC
A ERC hi ha una part d'incomoditat amb l'espiral pactista amb els socialistes, amb un argument afegit: a ulls de molts dirigents republicans, de les tres pistes polítiques amb més rellevància, l'Ajuntament de Barcelona és el camp de batalla on és més fàcil desmarcar-se del PSC i reforçar un perfil d'oposició. La dependència de Salvador Illa respecte a ERC a la Generalitat fa de garantia en l'aposta republicana per aconseguir el finançament singular, i això alhora els reforça el vincle. A l'Estat, per contra, la desaparició del suport de la formació independentista a Pedro Sánchez podria alimentar el risc de l'arribada al poder d'un govern de PP i Vox, consideren veus republicanes.
Tot plegat acaba apuntant a la capital catalana com a terreny més fèrtil perquè confrontar el PSC tingui menys costos polítics. Especialment, després que el líder municipal de Junts, Jordi Martí Galbis, descartés en una entrevista amb aquest diari presentar una moció de censura durant aquest mandat.
Ara bé, aquest allunyament tindria un cost. ERC hauria de renunciar a la possibilitat d'aconseguir poder institucional a una administració rellevant, després d'haver perdut el control de la Generalitat. A banda, Elisenda Alamany, qui no s'ha descartat com a candidata barcelonina de cara al 2027, també tenia un al·licient inclòs en l'acord amb el govern local. En el darrer baròmetre municipal es va constatar que, al marge de Vox, era la líder d'un grup municipal més desconeguda entre els barcelonins: més d'un 60% dels enquestats no sabien qui era. Si Alamany volia obtenir noves quotes de representativitat, ocupar la primera tinència d'alcaldia era un aparador llaminer de cara a les pròximes eleccions.
Sigui com sigui, mentre els republicans ajusten aquesta contradicció, entre la possibilitat de confrontar el PSC a Barcelona i la voluntat d'incidir en els espais de poder, Elisenda Alamany, pel camí, ja ha fet un pas endavant políticament. S'ha convertit en secretària general d'ERC i, a més, assumirà tasques de portaveu de la formació. Una nova disposició que la podria fer més reconeixible per a una part de la ciutadania, també dels barcelonins.
Els anuncis pendents a la ciutat, clau per a ERC
Mentrestant, alguns plantejaments que suren al grup republicà es miren tot plegat amb recel. Opinen que caldria revisar l'acord, ser més exigents i aclarir quins anuncis podrien capitalitzar els republicans si entressin a l'executiu, després que Collboni en matèria de turisme ja hagi presentat mesures reguladores com la voluntat d'eliminar totes les llicències de pisos turístics en el futur o la de reduir les terminals de creuers previstes al Port de Barcelona. Tot plegat s'ha enrevessat. Però, com a plat entrant, hi ha una negociació dels pressupostos en marxa. L'any passat, ERC i PSC van arribar a un acord pels comptes anuals. Aquest any encara no hi ha res garantit. Pot ser un primer escenari d'apropament, o de tot el contrari.