- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
La negociació de la investidura es preveu llarga, amb múltiples escenaris oberts per la diversitat de pactes possibles i per les conseqüències que puguin arribar a tenir, tant a Catalunya com a Madrid. Salvador Illa parteix com a favorit perquè va guanyar les eleccions i té diverses opcions al seu abast, però Carles Puigdemont no llença la tovallola. La clau la tindrà ERC, ja sense Pere Aragonès i amb un Oriol Junqueras que aposta per continuar -si la militància no diu el contrari- al capdavant dels republicans. Quina legislatura ens espera en funció de quin sigui el desenllaç de la investidura? Aquestes són les combinacions possibles i les conseqüències que tindrien en els propers quatre anys.
PSC-ERC-comuns
ERC ha anunciat que es quedarà a l'oposició i, de moment, cedeix tota la iniciativa al PSC i a Junts perquè desbloquegin la legislatura. Això no vol dir, però, que arribat el cas -i per evitar una repetició- els republicans acabin col·laborant en una majoria que té 68 escons. En aquest escenari, Illa podria governar en solitari amb el suport d'ERC i dels comuns, i Pedro Sánchez podria tenir garantida l'estabilitat a Madrid almenys pel que fa al concurs dels republicans. Encariria, això sí, el suport de Junts a Madrid, perquè el PSC no hauria accedit a abstenir-se per fer president Puigdemont. Un tripartit com el del 2003 i del 2006 té poques opcions de conformar-se, i fins i tot els comuns defensen "diferents fórmules".
PSC-Junts
La sociovergència és la suma estable que aplega més diputats -77-, però al mateix temps és una de les més improbables. Què implicaria? Estabilitat a Catalunya i a Madrid, tot i que Sánchez veuria com, al Congrés, els vots d'una ERC a l'oposició i en plena reconstrucció es podrien encarir. Un pacte Illa-Puigdemont fixaria una legislatura amb una agenda més conservadora que en el marc d'un tripartit, amb projectes com l'ampliació de l'aeroport i el Hard Rock que no tindrien tanta discussió al Parlament. És probable que una entesa com aquesta fos celebrada per l'establishment, però de moment ha estat descartada per tots els actors implicats. Puigdemont, de fet, diu que ni tan sols té el telèfon d'Illa. L'acord requeriria, prèviament, que el líder moral de Junts deixés pas.
Junts-ERC-CUP amb abstenció del PSC
És el que desitja Puigdemont: que ERC li faci costat -55 escons- i que la CUP -59 escons, amb el seu concurs- també s'hi sumi. L'argument és que tindria més suports que el PSC, que només pot garantir els 42 diputats socialistes i els sis dels comuns. Tanmateix, els socialistes -tant a Barcelona com a Madrid- ja han deixat clar que no participaran en cap combinació com aquesta. Quina legislatura en sortiria, però, si es dugués a terme? Sánchez es garantiria l'estabilitat i, al mateix temps, els vots d'ERC i de Junts serien menys combatius al Congrés dels Diputats. L'independentisme es podria recosir des del poder, però vincularia el seu futur, també, a l'agenda estatal.
PSC-PP-Vox
Sumen 68 escons i en teoria són incompatibles, però precedents com el de l'Ajuntament de Barcelona obliguen a mantenir certa prudència. En aquest escenari, la legislatura faria un gir -encara més- espanyolista i cap a la dreta, i comportaria que l'independentisme retirés, molt probablement, el suport a Sánchez. Les taules de negociació obertes a l'estranger, en aquest sentit, decaurien. Suposaria un gir arriscat per al PSC, en la mesura que bona part de les últimes campanyes s'han basat en l'advertència sobre els riscos de la ultradreta. Com que no existeix una majoria alternativa en clau independentista, els incentius del PP i de Vox per fer costat a Illa són menors que de costum.