Catalunya es va situar en els primers mesos del 2024 al límit del col·lapse hídric. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasten la Regió Metropolitana de Barcelona, van baixar a un mínim històric del 14% -Sau es va buidar quasi del tot-. El Govern havia declarat setmanes abans l'emergència per sequera -que contempla les màximes restriccions sectorials- i les previsions -en ple calendari electoral- eren molt pessimistes.
Tanmateix, les pluges es van encadenar de març a juny i el Govern va poder reduir en dues ocasions les restriccions, afrontant l'estiu amb una tranquil·litat que mesos abans semblava impensable. Malgrat que els mesos de calor la sequera va tornar a agreujar-se, les danes de la tardor van deixar les dues setmanes amb més precipitacions des del temporal Glòria del gener de 2020 i les reserves es van tornar a enfilar fins al 36% -l'any es tanca amb el doble d'aigua als embassaments que el 2023-.
El president Salvador Illa va situar des de l'inici l'aigua com una de les seves prioritats. De fet, el full de ruta de les infraestructures necessàries per “blindar-se” de la “sequera estructural” -en bona part planificat per l'executiu de Pere Aragonès- va ser el primer acord del nou Govern. En aquest sentit, la consellera Sílvia Paneque insisteix en la necessitat d'augmentar l'oferta d'aigua -especialment en dessalació i regeneració- per “deslligar la pluviometria del cicle hidrològic”.
Més enllà dels plans oficials, els col·legis d'enginyers i economistes continuen pressionant per desenterrar alternatives més polèmiques. Concretament, aposten perquè l'any 2050 Catalunya tingui una xarxa única d'aigua amb fins a tres nous transvasaments. El Govern ho descarta -si més no a curt termini-, però les entitats ecologistes en recelen.