Als darrers anys, el dejuni intermitent ha guanyat popularitat com una estratègia per perdre pes, millorar la salut i, fins i tot, prolongar la longevitat. Aquesta pràctica consisteix a alternar períodes d’alimentació amb altres de dejuni, amb pautes com el dejuni 16:8 (dejuni de 16 hores i una finestra d'alimentació de 8 hores) o el dejuni alternatiu. Però, val realment la pena el dejuni intermitent? Quins efectes reals té sobre el cos humà?

Diferents estudis han examinat els riscos del dejuni, i mentre alguns experts la veuen com una eina eficaç i beneficiosa, altres adverteixen que els seus efectes depenen del context i de la persona que la practiqui. En aquest article, explorem el que la ciència ha descobert fins ara sobre el dejuni intermitent, analitzant tant els seus beneficis com els possibles inconvenients per ajudar-te a decidir si és una opció adequada per a tu.

Els beneficis potencials del dejuni intermitent

Segons la ciència, un dels principals avantatges del dejuni intermitent és la pèrdua de pes. Quan el cos entra en estat de dejuni, utilitza les reserves de glucogen per obtenir energia. Un cop esgotades aquestes reserves, el cos comença a cremar greixos, cosa que pot afavorir la pèrdua de pes.

Un estudi publicat al National Institute of Health va demostrar que les persones que seguien un patró de dejuni intermitent van experimentar una reducció significativa del greix corporal en comparació amb aquells que seguien una dieta convencional.

A més, s’ha vist que el dejuni intermitent pot millorar la sensibilitat a la insulina, reduint el risc de desenvolupar diabetis tipus 2. Els nivells de sucre en sang es redueixen durant els períodes de dejuni, la qual cosa ajuda a mantenir els nivells d’insulina sota control, segons un estudi publicat a la revista Diabetes Research and Clinical Practice. 

Riscos i limitacions del dejuni intermitent

Tot i els beneficis, el dejuni intermitent pot tenir riscos si no es practica correctament. Per exemple, aquelles persones amb historial de trastorns alimentaris poden trobar difícil mantenir un patró saludable d’alimentació quan es fan restriccions tan marcades. A més, les persones amb problemes de sucre, com les que pateixen hipoglucèmia o diabetis tipus 1, haurien de consultar sempre amb un professional mèdic abans d’iniciar qualsevol tipus de dejuni.

Alguns estudis també indiquen que el dejuni intermitent pot provocar una reducció en els nivells d’energia i problemes de concentració, especialment durant els primers dies de pràctica. Això és degut a la falta de glucosa disponible, que és la principal font d’energia per al cervell. En situacions d’estrès o activitats físiques intenses, la manca de nutrients pot conduir a sensacions de fatiga o marejos.

A més, el dejuni intermitent pot causar problemes digestius en algunes persones. Els períodes llargs sense menjar poden conduir a episodis de fam intensa, que poden portar a episodis de menjar en excés durant les hores d’alimentació, fet que anul·la els beneficis de la pèrdua de pes. També s'ha informat que pot provocar problemes com el restrenyiment o molèsties gastrointestinals si no se segueix una dieta equilibrada.

Una decisió personal amb suport científic

El dejuni intermitent pot ser una eina poderosa per a la pèrdua de pes i la millora de la salut metabòlica, però no és una solució màgica per a tothom. Com tota estratègia alimentària, ha d’adaptar-se a les necessitats individuals i estar sempre sota supervisió mèdica, especialment per a aquelles persones amb condicions de salut preexistents. Els estudis demostren beneficis, però els riscos, com la fatiga o els problemes digestius, també ho són.

Abans de començar qualsevol mena de dejuni intermitent, és essencial avaluar si encaixa amb el teu estil de vida, objectius i estat de salut. Així, si el practiques amb precaució i responsabilitat, pot ser una estratègia útil per millorar la teva salut global. Consulta sempre amb un professional de la salut per adaptar-lo a les teves necessitats individuals.