Fer un ús correcte de la sal en l'alimentació és primordial per un benestar adequat. Moltíssimes persones només tenen al cap un tipus de sal per als plats, coccions o elaboracions, però després arriben a supermercats o restaurants i en troben de diferents classes i condicions. Aquestes varietats tenen les seves aplicacions més positives i apropiades en cada cas.
En aquest sentit, també cal recordar la recomanació explicita de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): consumir menys de cinc grams de sal per dia, és igual quin tipus. Dit això, moltíssimes persones que volen endinsar-se en el món de la cuina o, simplement, tastar en condicions tota mena de sal, us desgranem les tres més conegudes per saber com utilitzar-la i en quins casos.
La sal refinada, la sal marina i la sal rosa són les tres principals més consumides a casa nostra i en la gran majoria dels supermercats de tot l'Estat. Cap d'elles, com a tal, és "incorrecta", però certa percepció sobre el pes de cada gra pot alterar de manera contundent la recomanació de l'OMS. Mirem, llavors, com són cada tipus.
Sal refinada o sal de taula
En primer lloc, cal ser conscients que molts noms que li posem a la sal són simples sinònims. La sal, la sal de taula i la sal refinada són els noms més comuns als supermercats. Tot i els seus noms clarament diferenciats, són exactament el mateix tipus de sal.
La clàssica poques vegades té minerals addicionals i poden incorporar additius com el iode. Té un alt contingut de clorur de sodi i és el tipus que millor s'adapta a la cuina diària per la ràpida dissolució i l'accessibilitat. La pots fer servir per a pràcticament tots els plats. Per què? El que dèiem, és fàcil d'accedir-hi, no desentona i no sol perjudicar. Evidentment en certs aliments o plats un altre tipus de sal ho millora, però aquesta no ho perjudica.
Existeix una diferència real entre la sal en escates o la sal marina?
La sal marina és una versió menys refinada que la sal refinada i es pot comprar tant fina com gruixuda. S'extreu evaporant l'aigua del mar, està poc refinada i conté minerals com ara sodi, clor, iode, potassi, magnesi, ferro i zinc. La sal grossa sol utilitzar-se per fer plats a la sal, com ara peix o peces grans de carn al forn. Tot i això, la seva versió fina sol usar-se en amaniments o en verdures una vegada cuites, encara que es pot usar com una alternativa a la sal refinada si es busca utilitzar alternatives més naturals.
La sal en escates és, en realitat, sal marina. No cal donar-hi més voltes. Es trenca en mossegar, per la qual cosa és especialment apta per afegir un toc final a una carn, unes verdures rostides o algun altre plat abans de servir.
I què passa amb la sal rosa o la sal negra?
La sal rosa té origen a les mines de sal del Pakistan i no està refinada. Encara que pugui semblar un additiu decoratiu, el seu color és degut a la presència de ferro i el seu sabor és similar a la sal comuna, encara que lleugerament més subtil.
Aquest tipus de sal és més comú a la cuina gurmet perquè ajuda a millorar l'estètica dels plats. Tot i això, els experts de la marca d'oli La Española ressalten al seu bloc que el seu sabor la fa especialment apta per assaonar amanides i peixos. Ara bé, hi ha molts usuaris que cometen l'error de col·locar-ho en carns. És molt millor en peixos, ressalten.
Una de les seves variants és la sal negra, l'extracció de la qual influeix en les característiques. En cas que es realitza a l'Índia, sol tenir un alt contingut de sofre i magnesi; si s'ha fet a llocs com Hawaii, el seu color negre prové de la seva exposició al carbó vegetal activat. Aquest mateix color és la raó per la qual se sol fer servir com a element decoratiu.
