Arriben dies de calor i els àpats i les begudes fresques són un bon aliat quan toca alleugerir la sensació tèrmica. El gaspatxo i el salmorejo són clàssics de l'estiu, tant per als qui opten per comprar-ne un de ràpid al supermercat com per aquells que el fan casolà, amb tomàquet i all de collita pròpia. Malgrat la conveniència d'aquestes delícies estiuenques, convé recordar que els catalans en tenim de pròpies i (sovint) no tan presents en la nostra cuina quotidiana. A Viure Bé, fem un recordatori
Escalivada
L'escalivada és un dels plats més representatius de la cuina catalana d'estiu i, sovint, també, un dels més menystinguts. S'elabora amb albergínies, pebrots vermells i cebes, que es rosteixen al forn o directament sobre les brases fins que la pell queda ben torrada i la polpa és tendra. Un cop les verdures s'han refredat, es pelen, es tallen a tires i s'amaneixen amb oli d'oliva verge extra i sal. Es pot servir freda o a temperatura ambient, sola o com a acompanyament de carn, peix o embotits. També és habitual completar-la amb anxoves, tonyina o arengada.
Per donar un toc original i sorprenent a l'escalivada, s'hi poden afegir fruites rostides (peres, figues o préssecs), fruits secs (nous, avellanes o pipes) i, fins i tot, formatges intensos (cabra o feta).
Coca de Recapte
La coca de recapte és una especialitat tradicional de diverses comarques catalanes que combina una base de massa de pa amb ingredients senzills i de temporada. Es tracta d'un dels exemples paradigmàtics de l'anomenada cuina d'aprofitament, útil per donar noves funcions a les restes de la carmanyola oblidada a la nevera. Les més habituals porten, precisament, escalivada de pebrot, albergínia i ceba, tot i que també poden posar-s'hi arengades, anxoves, llonganissa, botifarra entre altres productes.
La massa s'estira en forma allargada o rectangular i es cobreix amb els ingredients abans d'enfornar-la fins que queda daurada i cruixent. Es pot menjar acabada de fer o a temperatura ambient, o bé fresca. Es pot acompanyar amb una amanida verda fresca per contrarestar el greix, cremes lleugeres de verdura, o un assortit d'embotits i formatges.
Crema freda de llimona
Aquesta crema freda està entre el receptari de Carme Ruscalleda i és una bona alternativa a la Crema Catalana convencional. Aquest postre combina la frescor de la llimona amb la textura suau del iogurt i la dolçor de la llet condensada. Per preparar-la, primer cal ratllar la pell d'una llimona i mitja i esprémer-ne el suc. Tot seguit, es barreja el suc amb la llet condensada, manualment o amb una batedora, i s'hi incorporen els iogurts fins a obtenir una crema homogènia.
La barreja es reparteix en copes o bols individuals i es deixa reposar a la nevera durant 24 hores perquè adquireixi consistència i es potenciïn els sabors. En el moment de servir-la, es decora amb unes fulles de menta, que aporten un toc aromàtic i encara més frescor.
Hariat de morisco de l'Aran
L'hariat de morisco és una preparació tradicional de la Vall d'Aran no gaire coneguda i elaborada amb farina de fajol, una espècie de blat. Malgrat que no sigui un postre refrescant en el sentit estricte de la paraula, sí que és un bon acompanyament pel café amb gel o el "café frappé" dels més refinats. La recepta comença escalfant la llet i l'aigua fins que arrenquen el bull. En aquest moment s'hi incorpora la farina a poc a poc, sense deixar de remenar, fins que es forma una massa espessa i compacta.
Quan la massa s'ha refredat, s'estén sobre una plata i es talla en porcions petites i regulars. Les peces es fregeixen en oli o mantega fins que queden daurades i, abans de servir-les, s'hi escampa sucre per sobre. El resultat és un dolç tradicional amb una textura cruixent per fora i tendra per dins.
