Els gira-sols són una de les plantes més fàcils de reconèixer, però també amaguen una curiositat que molts desconeixen, quan arriben a la maduresa, s'orienten cap a l'est. Aquesta característica, que fins i tot pot servir per orientar-se sobre el terreny, té una explicació científica relacionada amb la supervivència i la reproducció de la planta, que s'exposa en un article de New Phytologist.
Investigadors de la Universitat de Califòrnia a Davis (UC Davis) han descobert que els gira-sols orientats cap a l'est reben l'escalfor dels primers rajos de sol del matí, un fet que els proporciona un important avantatge respecte als que miren cap a l'oest. Durant la fase de creixement, els gira-sols segueixen el recorregut del Sol d'est a oest gràcies al seu rellotge circadiari intern.
Aquest moviment, conegut com a heliotropisme, però, desapareix quan la planta madura. Amb el pas del temps, la tija es torna rígida i la flor queda orientada definitivament en una sola direcció: l'est.
Més calor, més abelles
Els investigadors van observar que els gira-sols orientats cap a l'est atreien moltes més abelles que els que miraven cap a l'oest. I, després de diversos experiments van comprovar que la diferència es devia, principalment, a la temperatura.
A més, les flors orientades cap a l'est s'escalfen abans al matí, cosa que facilita l'activitat de les abelles quan comencen a buscar aliment, i la llum del Sol il·lumina unes marques ultraviolades dels pètals que només són visibles per a aquests insectes pol·linitzadors. Per confirmar aquesta teoria, els científics van escalfar artificialment gira-sols orientats cap a l'oest amb un calefactor portàtil i el resultat va ser pràcticament el mateix, ja que les van apropar-s'hi més abelles.
Més llavors i de més qualitat
L'estudi també demostra que aquesta orientació té conseqüències directes sobre la reproducció de la planta. Els gira-sols que miren cap a l'est alliberen el pol·len més aviat al matí, coincidint amb el moment de màxima activitat de les abelles.
En un altre experiment amb plantes estèrils —capaces de produir llavors però no pol·len—, els investigadors van analitzar l'origen del pol·len que les havia fecundat i els resultats van mostrar que el pol·len procedent dels gira-sols orientats cap a l'est generava més llavors, que a més eren més grans i pesades. Amb aquesta base, els autors de la investigació van concloure que aquesta orientació no és fruit de l'atzar, sinó una adaptació evolutiva que augmenta l'èxit reproductiu de la planta i explica per què la immensa majoria de gira-sols adults acaben mirant cap a l'est.
