Una recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) apunta a la microbiota intestinal com una peça clau en la relació entre l'alimentació i la salut mental. L'estudi ha analitzat si diversos patrons alimentaris s'associen amb perfils concrets de microorganismes intestinals i si aquests perfils es relacionen, alhora, amb els símptomes depressius.
S'han analitzat 644 adults grans de l'assaig PREDIMED-Plus, amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. Els investigadors van avaluar els hàbits alimentaris, la composició de la microbiota intestinal a partir de mostres fecals i l'evolució dels símptomes depressius al cap d'un any, amb l'objectiu d'explorar si l'intestí pot actuar com un pont biològic entre la dieta i la salut mental.
Dues dietes: dos resultats
El treball va comparar diversos patrons dietètics que reflecteixen maneres habituals de menjar. Es van analitzar quatre patrons de més qualitat, com la dieta mediterrània en la seva versió estàndard i en una versió amb enfocament de restricció energètica, el patró DASH, basat en aliments frescos i poc processats i orientat a millorar la pressió arterial, i una dieta basada en plantes de perfil saludable, amb més presència de fruita, verdura, llegums i cereals integrals.
Paral·lelament, es van estudiar dos patrons de perfil menys saludable: una dieta basada en plantes de baixa qualitat nutricional, amb un consum elevat d'aliments vegetals però dominada per opcions com farines refinades, begudes ensucrades o snacks, i una dieta de tipus "Western", descrita com més proinflamatòria i caracteritzada per un consum més alt d'ultraprocessats, carns processades, dolços, begudes ensucrades i greixos de baixa qualitat, així com per una menor presència d'aliments frescos i rics en fibra.
Els aliments de pitjor qualitat es relacionen amb la depressió
Els resultats van mostrar que les persones que seguien amb més fidelitat els patrons alimentaris de més qualitat tendien a presentar menys símptomes depressius al llarg de l'any. En canvi, una proximitat més gran als patrons de perfil menys saludable es va associar amb una evolució menys favorable, amb més símptomes depressius.
L'estudi també va observar que la dieta deixa empremta a l'intestí. Els patrons més saludables, especialment els mediterranis, es van relacionar amb una microbiota més rica i diversa, mentre que els patrons menys saludables van mostrar associacions amb una diversitat menor. Aquesta dada és rellevant perquè la diversitat microbiana sovint es considera un indicador de resiliència i bon funcionament de l'ecosistema intestinal, segons assenyalen des de la universitat.
El resultat més innovador va arribar en analitzar si la microbiota podia estar implicada en el vincle entre dieta i depressió. Els investigadors van trobar indicis que la microbiota intestinal explicaria una part de l'efecte observat entre la dieta mediterrània i els símptomes depressius, aproximadament un 17% en la versió mediterrània amb restricció energètica i al voltant d'un 31% en la versió estàndard. És a dir, una part del benefici associat a una alimentació mediterrània podria estar relacionada amb la manera com aquesta dieta afavoreix un perfil microbià més saludable.
