Darrer Despertador de l'any. Toca, a més de desitjar-vos a tots un bon Nadal (tant li fa si el celebreu poc o molt) i una bona entrada d'any 2025, fer una mica de balanç i pensar en el que ve o volem que vingui. Aquests dies al diari publicarem peces de resum de l'any que se'n va i de perspectives de l'any que ve.
Políticament, ha estat un any intens, per bé que, a casa nostra, molts ciutadans hagin desconnectat una mica més de la política, decebuts pel rumb del país o tips de tanta brega. Salvador Illa ha liderat l'accés del PSC a un poder omnímode. Ha vingut per gestionar, a fer les coses amb ordre i explica que això és revolucionari. Que ara, després d'anys de passió i confrontació, toca avorrir-se una mica i, si de cas, fer-ho durant anys i amb ell a Palau gràcies a una oposició que no troba per on burxar. Pot ser, i és cert que no pocs avalen aquesta política freda i previsible que busca certeses. Però la urgència dels temes que se'ls acumulen a ell i a Pedro Sánchez, que continua fent la viu-viu per la seva precarietat política, i un conflicte congelat (sí) i irresolt (també) no dibuixen un panorama procliu a la calma. Els temps, en política, s'han escurçat i el malestar i la desafecció s'han apoderat de l'escena a les rebregades democràcies liberals.
Aquest any ha sigut el del trencament a ERC, el dels retorns formals de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras als seus partits prometent que han après la lliçó, el de la confirmació de la pèrdua d'incidència de l'ANC i del Consell de la República, i el de l'adeu (temporal?) d'Ada Colaude la primera línia. I, en termes productius, que també hi són a vegades en política, ha estat el d'una llei d'amnistia que la judicatura no vol aplicar però que reconeix l'error que va cometre l'Estat responent amb repressió i no amb política el 2017. També el de l'acord pel finançament singular, que si s'implementa hauria de capgirar anys de maltractament fiscal a Catalunya i als seus ciutadans i serveis públics.
Però també haurà estat l'any que ha esvaït els dubtes sobre la necessitat de regular el mercat de l'habitatge per corregir les grans desigualtats que genera, que hem assumit que és possible treballar menys per treballar tothom, i que hem patit les conseqüències del fet que l'aigua no caigui del cel. O que en caigui massa i massa de pressa, com ha passat al País Valencià amb una dana que ha deixat de nou en evidència la nefasta gestió del PP valencià, que té la Generalitat per una regidoria de festes i un negociat per afavorir els amics.
Encetarem el 2025 esperant solucions pel finançament, els trens, l'escola, el català, l'habitatge, els pescadors i els pagesos, el País Valencià, les renovables o el clima. I amb l'angoixa de veure que les guerres no tenen sortida a la vista i segurs que el retorn de Donald Trump no farà un món més just i sí més abonat als populismes i els discursos d'odi contra qui pitjor ho passa. Ens queda esperar que cap bona causa sigui usada per aconseguir privilegis, que el jo ni desbordi ni lesioni el nosaltres, i tenir-nos més a la vora els uns als altres en un temps incert. Passeu uns bons dies en companyia dels que més us estimeu, carregueu piles i gràcies per la confiança que ens feu cada dia formant part de Nació!
>> Us deixo amb Quan somrius, composta fa uns anys per Josep Thió i interpretada per diversos artistes. Fa uns dies, els lectors del diari la vau escollir com la millor nadala en català.
Totes les carpetes obertes d'Illa i Sánchez; per Pep Martí.
La direcció de Junqueras reorganitza ERC: aquests són els canvis que tenen en compte les «sensibilitats»; per Carme Rocamora.
La Santa Espineta: Conte processista de Nadal; per Carles Rútia.
Aitana Bonmatí, després de rebre la Creu de Sant Jordi: «La llengua ens fa únics»; per Marc Orts.
- Com preparen l’escudella els xefs catalans de renom?; per Irene Montagut.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.