[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Govern aprova aquest dimecres els pressupostos i els presenta al Parlament després d'anunciar ahir un acord amb el PSC que està íntimament connectat amb els comptes de Barcelona i l'Estat. L'entesa aprofundeix en urgències socials com ara més dotació pressupostària per a educació (s'hi continuen abocant recursos i cal esperar que, en algun moment, els resultats estiguin a l'altura de l'esforç pressupostari) o habitatge social. Al pacte s'obvien, com ja va passar l'any passat, temes espinosos i que són exigències del PSC com l'ampliació de l'aeroport del Prat, el Hard Rock o la B-40. El primer depèn de l'Estat i el Govern prepara una proposta, i en els altres dos els socialistes donen per complerts els compromisos adquirits l'any passat pel president Pere Aragonès.

Socialistes i republicans sumen 66 escons. Els en falten dos per a la majoria absoluta. Descartats Junts i la CUP, que es van reunir amb ERC, però que en cap cas van donar opcions reals per al seu sí als comptes, les mirades es posen sobre els comuns i els seus vuit diputats. Aquests posen com a condició sine qua non per aprovar-los que l'executiu faci decaure la proposta del Hard Rock defensada pel PSC perquè consideren que duu associat un model econòmic i turístic depredador de recursos naturals (d'entrada, l'aigua), perquè es fonamenta en l'aposta pel joc i perquè no té valor afegit.

És una posició que, més matisadament, els republicans comparteixen. Però aquests assumeixen que hi ha, al Camp de Tarragona i al Parlament, una clara majoria a favor d'un projecte que crearà ocupació i serà una injecció al sector turístic de la Costa Daurada. Ho pensa el PSC, però també Junts, el PP, Ciutadans i Vox. Són 85 escons dels 135. A partir d'aquí, de la realitat dels suports parlamentaris i de la necessitat d'aprovar pressupostos, ERC es resigna a no donar aquesta batalla, que és de fons sobre quin és el model de creixement de l'economia del país. Els grisos, ja siguin sobre el Hard Rock, els Jocs d'Hivern o l'aeroport del Prat, són raonables, és clar que sí, però també difícils d'explicar. I els republicans hi estan instal·lats en molts aspectes. 

Els comuns prometen intransigència amb el Hard Rock, però la seva posició és contradictòria amb la seva política d'aliances. Ho és perquè, ja sigui a Barcelona com al Parlament o al Congrés, ells sempre aposten per entendre's amb els socialistes —que critiquen obertament el "decreixement", també turístic— i per compartir-hi governs, fins i tot quan no els hi volen com passa a la capital catalana. No volen saber res de "la dreta" (Junts) i ho aposten tot a entendre's amb "l'esquerra" (el PSC). Es neguen a revisar etiquetes malgrat que els models econòmics que defensen uns i altres cada cop costen més de distingir. 

El partit de Jéssica Albiach i Ada Colau, que quan governava va abraçar projectes associats a l'aposta turística com el de la Copa Amèrica de Vela, amenaça ara de bloquejar els pressupostos catalans si no s'atura la tramitació, un cop fets els estudis d'impacte ambiental, del Hard Rock. La seva posició és dura, però també és legítima. Seria, però, d'esperar una mica de coherència perquè no s'expressen línies vermelles per compartir govern amb el PSC a Barcelona i la pressió ha estat més que discreta al PSOE a Madrid per regular lloguers. El Ministeri ha optat, finalment, per "uniformar" els criteris a tot l'Estat i ha obviat l'índex català. Això no ha estat un problema com sí que ho són els projectes que defensen els socialistes quan no comparteixen govern.
 

---

Avui no et perdis

» Aliança entre rivals electorals i en mans dels comuns: les claus dels pressupostos; per Carme Rocamora i Oriol March.

» Un 10% més per educació, habitatge social, més jutjats i cap menció al Hard Rock: els detalls dels nous comptes; per Carme Rocamora i Oriol March.

» Opinió: «La inèrcia torna a guanyar»; per Eulàlia Reguant.

» Anàlisi: La variable Barcelona i els pressupostos; per Joan Serra Carné.

» L'Estat tira pel dret: enllesteix la regulació de lloguers i l'aplicarà a partir del 13 de març; per David Cobo.

» Quin és el preu màxim del teu pis segons la nova regulació de lloguers? Consulta‑ho.

» Aquests són els 140 municipis on es limitarà el preu dels lloguers; per Victor Rodrigo i Lluís Girona.

» Cuevillas renuncia a l’acta de diputat: «La situació havia arribat a un punt insostenible»; per Carme Rocamora.

» Perfil: Cuevillas, l'advocat estrella que transitava entre el «laurisme» i el pragmatisme; per Oriol March.   

» Acusacions falses i una «conspiració» per derrocar Fernández: la restitució que sacseja el PP català; per Pep Martí.

» Els pagesos bloquejaran fins dijous quatre carreteres catalanes per reclamar millores al sector.

» Opinió: «Ucraïna, dos anys de guerra»; per Antoni Segura.

» Les Canàries poden avançar la Costa Brava en eòlica marina; per Arnau Urgell i Vidal.

» Així van ser les últimes hores de Puig Antich; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

"Els periodistes tenen moltes preguntes i jo tinc moltes respostes". Ho va dir ahir, a la sala de premsa del Congrés, el diputat, ara al grup mixt, José Luis Ábalos. La tensió es podia tallar amb un ganivet perquè algú com ell, que a banda de ministre ha estat secretari d'organització i mà dreta de Pedro Sánchez, si alguna cosa té és informació dels moments més crítics del cap de l'executiu espanyol, tant quan liderava l'oposició com en les seves dues primeres legislatures al govern. Ábalos va esperar que els telenotícies de TVE i d'Antena3 estiguessin en directe per sortir i no va acceptar preguntes dels periodistes. Volia controlar el missatge en el joc d'envit amb el qui fins ara era el seu cap de files. En els pròxims dies s'explicarà a diversos mitjans (avui mateix ja serà a El Món a RAC1 i al Matí de Catalunya Ràdio) i pot convertir-se en un factor més de desestabilització de l'executiu.     

Vist i llegit

Impactant i emotiva l'entrevista que va fer diumenge a La Vanguardia el periodista Josep Fita al filòsof i teòleg Francesc Torralba. Va perdre un fill seu, de 26 anys, l'agost passat, quan tots dos feien una excursió pels Picos de Europa. Després de perdre's i buscar un camí de retorn, el noi es va despenyar i el pare, intentant auxiliar-lo, va quedar penjat de la base d'un arbre fins que van arribar els serveis d'emergència. Torralba explica l'experiència i reflexiona sobre el cop rebut i el dol, sobre el qual havia escrit un llibre. En l'entrevista, Torralba parla de "les onades de tristesa" que li arriben, aconsella que el dol es faci amb intermitències, sense voler evadir-se del tot perquè aleshores és impossible fer cicatriu. Parla també de la seva fe, sens dubte posada a prova, i admet que, tot i que manté la creença, "no entén" a Déu. 

 L'efemèride

El 28 de febrer del 2013 es va produir un fet veritablement històric: un papa decidia posar punt final al seu mandat. Benet XVI, amb pràcticament 86 anys i una situació de "manca de forces" que l'afectava en el dia a dia, va renunciar al càrrec i es va posar en marxa tot el mecanisme per trobar-li un successor. L'escollit va ser Jorge Mario Bergoglio, que va triar Francesc com a nom per regnar sobre l'Església.

De perfil molt més progressista que Benet XVI, ha fet passos per obrir la institució i adaptar-la al moment present, però no se n'ha acabat de sortir. El paper de la dona a l'Església i, sobretot en els últims temps, els abusos sexuals -coneguts, tolerats o encoberts en funció del cas- suposen els reptes immediats per a Francesc. Benet XVI, que va afrontar problemes de salut en el tram final de la seva vida, va morir a finals de 2022. La pel·lícula Los dos papas va retratar el "traspàs". En podeu veure el tràiler.

 L'aniversari

És conegut per fer edificis que evoquen vaixells, per les estructures ondulants i per l'ús mal·leable dels metalls a l'hora de resoldre construccions. Frank Gehry, un dels arquitectes més reconeguts de les últimes dècades, fa 95 anys. Nascut a Toronto (Canadà) amb el nom de Frank Owen Goldberg, de jove va desplaçar-se a París (França) per estudiar l'obra de Le Corbusier. Té edificis i instal·lacions repartides arreu del món, com ara la Dancing House de Praga (República Txeca), els museus Guggenheim de Bilbao i d'Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units) i el peix metàl·lic que hi ha al Port Olímpic de Barcelona. En aquest vídeo breu del New York Times detalla els fonaments de la seva trajectòria artística.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l